La Generalitat vol organitzar un acte amb la societat civil a Madrid per a explicar a l’opinió pública la situació del País Valencià “des del rigor, no des de la demagògia” i “intentar trencar vells tòpics” sobre el “Levante feliz”, perquè “encara que el poble valencià és dinàmic, té creativitat i alegria, el Levant feliz com a tal no existeix quan hi ha més del 30 per cent de la població que té problemes gravíssims d’exclusió”.
Així ho ha assegurat el president de la Generalitat, Ximo Puig, en una entrevista concedida a Europa Press en la qual ha avançat que “la idea és fer-ho abans del 9 d’Octubre, dia de la Comunitat Valenciana”, però la data “dependrà també de les circumstàncies polítiques d’Espanya”.
En qualsevol cas, ha incidit, es treballarà perquè en el pròxim trimestre tinga lloc aquest acte, a Madrid, que no serà “només de la part política”, sinó que “l’objectiu és plantejar, a nivell nacional, la situació que travessa la Comunitat amb la infrafinançament i la infrainversió estatal”.
El cap del Consell ha recalcat que la “invisibilitat és tal que fora de la regió no s’és conscient que, per exemple, la renda per càpita autonòmica està un 12 per cent per sota de la mitjana estatal”, una realitat que “tapa el fet que a la Comunitat es viu molt bé i hi ha un entorn molt favorable per a un ecosistema econòmic i social que cal potenciar amb inversió i finançament”.
Puig ha insistit que el finançament “ha de canviar sí o sí” perquè “hi ha cinc milions d’espanyols que estan francament discriminats” i “la situació és absolutament insostenible”. El president ha lamentat que aquest “no és un problema exclusiu de la Comunitat sinó també d’altres comunitats, conseqüència que el Govern haja aplicat retallades via infrafinançament” a les autonomies.
Per açò, ha defensat que enguany s’inclogueren en els pressupostos autonòmics 1.300 milions en ingressos com a compensació a aquest infrafinançament, en una voluntat de “transparentar la realitat” per a igualar-se al finançament per càpita estatal fins que s’aprove un nou sistema de finançament.
Respecte a la inclusió d’una partida similar en els comptes de l’any que ve, ha dit que l’Executiu espanyol “és conscient de la realitat valenciana perquè els seus estudis així ho indiquen” i encara que li agradaria que “no fóra necessari incloure aquesta partida perquè el Ministeri d’Hisenda aprovara fons de transició fins al nou model”, com ell ha reclamat, “si no es fa d’aquesta manera, es farà d’una altra”.
“No hi haurà més retallades en sanitat, en serveis socials, no continuarem sent l’última comunitat en aplicació de la Llei de Dependència, no tindrem pitjors ràtios en educació… ens estem jugant el futur”, ha alertat.
Al seu judici, malgrat portar més de vuit mesos en funcions, el Govern espanyol “podria haver fet moltes més coses de cara a la reforma del model de finançament, a nivell tècnic,” i ha lamentat que “s’ha perdut massa temps”.
Un tema “damunt de la taula” de negociació
Puig desitjaria que el tema del finançament estiguera “damunt de la taula en les negociacions de qui està tractant de conformar un govern i també que estiga present en el debat d’investidura, com li demanarà al líder socialista, Pedro Sánchez”.
“M’agradaria que el president en funcions i candidat ho plantege en el seu discurs, seria positiu, és una línia que ha de fugir del ‘cortoplacismo’ i del partidisme. Es tracta de garantir serveis públics i la viabilitat del sistema autonòmic. En el cas de la Comunitat Valenciana, si no canviaren les regles del joc seria inviable”, ha remarcat.
Així, ha volgut deixar clar que, malgrat que el País Valencià “ha viscut aquests anys de govern del PP des de la submissió absoluta”, el nou Consell vol canviar-ho: “No som un poble que tendeix a la confrontació o a la ruptura, però tampoc a la submissió”.
“En principi no hi haurà més canvis”
D’altra banda, preguntat per si després dels últims canvis en el Consell descarta nous moviments en el curt termini en els nivells superiors, Puig ha assegurat que “en principi, per descomptat, no hi haurà més canvis” i els que s’han produït en el segon i tercer esgraó han tingut com a objectiu “reajustar l’Executiu després d’un any d’experiència amb el mestissatge que ha donat com resultat un equip sòlid, unit i que té un objectiu comú”.
Al seu judici, “hi ha molts actors de la política valenciana i, especialment, la dreta, que han vist caure el seu imaginari plantejat que tot açò fracassaria ràpidament, que no ens entendríem i que sí o sí hi hauria un gran fracàs del govern en coalició”.
De fet, ha reconegut que “la veritat és que ens portem millor internament aquest govern i estem més cohesionats tant en allò personal com en allò polític que l’anterior del PP, que era d’un mateix color i hi havia consellers que no es parlaven o s’espiaven entre ells”.
“Els costos polítics estan ajustats”
Respecte a la possibilitat que Podem demane entrar a formar part del Consell, ha assenyalat que “depèn del partit”, que “si així ho desitja, ha de plantejar-ho en la taula de seguiment de l’Acord del Botànic”. En tot cas, ha asseverat que “sempre he sigut partidari que el govern, com més suport i més solidesa tinga, millor”.
Donat el cas, i en ser qüestionat sobre si açò podria implicar un augment de conselleries per a donar cabuda a membres de Podem, ha volgut remarcar que “la Comunitat és, en relació a la seua població, la que menys cost polític té” perquè el seu president és “dels presidents que cobra menys d’Espanya”, com també ho són els consellers. “Els costos polítics estan absolutament ajustats i són mínims”, ha asseverat.
Així, ha prosseguit, “si en un moment determinat per a millorar la governabilitat cal augmentar algun tipus de departament s’ha d’explicar, s’ha de plantejar i s’ha de transparentar” encara que “,en aquest moment, no hi ha res d’açò plantejat”, ha matisat.
“Però, em resistisc a la demagògia brutal que es planteja respecte als costos polítics, a la Comunitat Valenciana molt especialment”, ha subratllat, per a agregar que “s’ha fet molta demagògia sobre aquesta qüestió i el que estiga lliure de pecat, que tire la primera pedra” perquè “probablement tots en un moment determinat hem estat jugant amb foc però la democràcia és fonamental”.
Ha reiterat que “la democràcia no és cara, la democràcia és barata. El que és car és la ruptura de la convivència i la falta d’organització democràtica”, ha resolt.
