La Generalitat ha adjudicat al voltant de 20 milions d’euros en crèdits per al sector tauleller, dins dels 50 milions consignats en el pressupost del 2023 per a la continuïtat d’aquesta indústria davant l’escalada dels preus energètics. Així ho ha destacat el president, Ximo Puig, a preguntes dels periodistes, a Vila-real, on ha intervingut en la inauguració de la fira científica, tecnològica i d’innovació «Destaca 2022», organitzada per l’Ajuntament de la capital de la Plana Baixa i la Universitat Jaume I (UJI).
Puig ha advocat per una política industrial europea que garantisca la supervivència del sector ceràmic i ha recordat que els comptes del 2023 reserven 100 milions d’euros per al sector ceràmic: 50 en crèdits participatius a llarg termini i uns altres 50 en ajudes directes. A més, ha garantit que «si és necessari, s’ampliarà aquesta línia» de subvencions i ha tornat a instar el govern espanyol i la Unió Europea al fet que «atenguen la realitat» d’aquestes empreses.
El president ha demanat que totes les administracions treballen en aquest sentit, també els ajuntaments i les diputacions com la de Castelló, a través del manifest «Salvem la ceràmica». Tot això amb l’objectiu de donar «la capacitat de reacció més gran en aquests moments tan difícils» i que «no caiga cap empresa rendible per una raó extraordinària vinculada a l’energia».
Així mateix, ha tornat a destacar que és una indústria potent i «capaç d’innovar permanentment», ja que, a parer seu, és difícil trobar un sector tan «persistent» els últims anys en matèria d’actualització i vinculació amb la universitat.
De cara al futur, Puig ha reiterat la finalitat que el País Valencià siga autosuficient i capaç d’exportar energia renovable, per a la qual cosa hi ha projectes en marxa sobre hidrogen «verd» de la mà de l’empresa BP i la patronal taulellera ASCER.
Alhora ha fet una crida perquè es duga a terme «un sobreesforç per a intentar agilitzar tots els processos de renovables, de fotovoltaiques, eòliques i altres vies que s’estan explorant», de cara a la meta de descarbonització el 2030.
«Europa ha estat immersa en un procés de desindustrialització que ens ha desarmat des de la perspectiva econòmica», ha exposat, i ha insistit en la necessitat que el govern espanyol adopte «almenys» les mateixes mesures que els «competidors italians».
