Les comunitats autònomes rebran el pròxim any 134.336 milions del sistema de finançament, la qual cosa suposa un augment de 26.130 milions respecte a l’any anterior (un 24% més), segons ha comunicat la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero (PSOE), en la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF).
És una notícia que el conseller d’Hisenda de la Generalitat Valenciana, Arcadi España (PSPV), ha celebrat, ja que el País Valencià rebrà «els majors recursos de la història, amb 2.835 milions més per a la recuperació econòmica»: «El missatge és positiu».
Així ho ha asseverat España a l’eixida de la reunió, que ha qualificat com a una trobada «molt positiva per a totes les comunitats». Ha recordat, en aquest sentit, que, tal com havia avançat, aconseguir més recursos de l’Estat era un dels objectius amb els quals el País Valencià acudia a la sessió amb la finalitat de poder elaborar uns pressupostos expansius en 2023.
«Un dels objectius era assolir més recursos per a la Comunitat Valenciana i per al conjunt de les comunitats, que som els que gestionem l’Estat del Benestar», ha remarcat el conseller valencià. I ha afegit: «El missatge és positiu: més diners per a les comunitats autònomes i per a poder afrontar amb garanties la superació efectiva de la pandèmia des del punt de vista econòmic i les conseqüències de la guerra a Ucraïna».
Des de la Generalitat han recalcat que, amb aquests xifres, l’administració valenciana rebrà en 2023 «els majors recursos de la història» procedents del sistema de finançament i que s’eleven un 26,5% respecte als rebuts en 2022, dos punts i mig més que a la mitjana de les CCAA.
En concret, la Generalitat ingressarà en 2023 procedent del model de finançament un total de 13.540,6 milions d’euros, o el que és el mateix, 2.835 milions més que en l’últim exercici.
La xifra ha sigut qualificada pel conseller com a «històrica per a un moment complex econòmicament, i ens permetrà elaborar uns pressupostos amb els quals donar resposta i suport econòmic a les famílies, persones autònomes i empreses que estan patint l’increment de costos i a la inflació».
A això caldrà sumar, segons el Consell, l’increment de recursos que es derivarà de la flexibilització anunciada per la ministra sobre l’objectiu de dèficit i que se situarà finalment en el 0,3% per al subsector de les comunitats. No obstant, Arcadi España demana «anar més enllà» i insta la ministra a aplicar «dèficits asimètrics» en funció de les característiques financeres específiques de cada autonomia. «No es pot tractar per igual a comunitats autònomes que no tenen una mateixa situació de partida, i han de garantir-nos una solució a l’infrafinançament valencià, ja que la reforma encara no s’ha produït», apunta.
Així mateix, advoca per fer «una reflexió global i conjunta sobre quina part del dèficit es queda el Govern espanyol, les comunitats autònomes i l’administració local, i anar eliminant progressivament el desequilibri vertical del sistema». «El repartiment de dèficit
ha de fer-se de forma dialogada, consensuada i transparent, responent a un repartiment equitatiu davant responsabilitats reals de despesa pública».
Al seu torn, España també ha dit que el Ministeri espanyol d’Hisenda «respondrà pròximament» les al·legacions presentades per les comunitats autònomes a la proposta sobre el criteri objectiu de repartiment de la població ajustada amb un nou document, amb el qual esperen avançar, diu, en la reforma del finançament, que d’aquesta manera «es desbloquejarà», ha assegurat.
