Fa unes poques setmanes, Esquerra Republicana del País Valencià aconseguia la suma de 13.000 signatures de la iniciativa legislativa popular impulsada (ILP) pel mateix partit, que té el nom de 3 voltes rebel. La ILP està adreçada perquè s’aprove, a les Corts valencianes, la gratuïtat dels productes per a la menstruació mediambientalment sostenibles. La xifra assolida és pràcticament miraculosa: la formació, sense presència a les Corts valencianes –tot i que compta amb una vintena de regidors al llarg del País Valencià–, superava de llarg les 10.000 firmes necessàries per a tramitar la ILP. I ho havia aconseguit en època pandèmica, quan el contacte humà estava més restringit i, fins i tot, quan molts dels signants no s’atrevien a utilitzar el bolígraf que anteriorment havia fet servir algun altre.
Però els obstacles de la pandèmia eren conjunturals. No ho són, en canvi, aquells que impedeixen que les ILP puguen tirar avant a través de signatures digitals, tal com es permet actualment amb bona part dels tràmits burocràtics imposats per l’administració.
Curiosament, al punt sisè de l’article 9 de la Llei 10/2017 de l’11 de maig de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula una iniciativa legislativa popular davant les Corts, s’indica que «les firmes es podran recollir també com a firma electrònica, de conformitat amb la normativa aplicable en la matèria. Si és així, aquesta circumstància haurà de comunicar-se també a la Junta Electoral de la Comunitat Valenciana perquè adopte les mesures pertinents a l’efecte de garantir el desenvolupament transparent del procés».
Fonts de les Corts valencianes consultades per aquest diari admeten que és paradoxal que la llei citada establisca un sistema per a la firma electrònica i que, a la pràctica, no es puguen arreplegar signatures de manera digital. Les mateixes fonts, alhora, indiquen que quan es va plantejar als serveis tècnics de la cambra la possibilitat d’establir aquest mecanisme no es va trobar cap empresa capaç de desenvolupar un software adequat. «Les empreses que vam consultar ens demanaven una quantitat astronòmica de diners i ho vam haver de descartar. Resultava més barat pagar un taxi a cadascun dels signants perquè s’aproparen a les Corts i firmar que establir aquest sistema electrònic».
En el moment en què el legislador va plantejar l’obligatorietat de permetre les signatures electròniques per tramitar les ILP, segons altres fonts, possiblement es contemplava que el sistema seria senzill de desenvolupar. «El problema de la validació de la firma electrònica és que s’han de generar uns arxius que recorden una sèrie de dades, i per a això cal una arquitectura tecnològica que ens és impossible d’adquirir, però en el moment que es puga es farà, perquè el compromís de la Mesa de les Corts és activar-ho».
Mentre que la llei valenciana obliga les Corts valencianes a disposar d’aquesta plataforma que hui és inexistent, la llei d’àmbit estatal per a tramitar les ILP preveu que les comissions promotores d’aquesta iniciativa desenvolupen la seua pròpia plataforma contractant una empresa determinada i repercutint posteriorment les despeses. A Catalunya, en canvi, el Parlament es compromet per llei a dictar les instruccions pertinents per a garantir l’eficàcia de la signatura electrònica i la seguretat del mitjà telemàtic en un període de sis mesos. En tot cas, el matís és ben destacat, perquè la llei valenciana obliga a facilitar la signatura digital en aquests tràmits, a diferència d’altres normes territorials, que senzillament la permeten.
No és l’única contradicció en què incorre la cambra valenciana. El punt segon de l’article 16 de la llei citada indica que «la comissió promotora nomenarà una persona per defensar al plenari la iniciativa presentada». D’aquesta manera, els impulsors de la ILP podrien explicar en què consisteix la llei proposada a la cambra perquè siga aprovada. El reglament de les Corts, en canvi, encara no permet aquesta possibilitat, atès que al punt segon de l’article 130 indica que no existeix «possibilitat reglamentària de compareixença dels proponents». Esquerra Republicana del País Valencià hauria de defensar la gratuïtat dels productes de la menstruació respectuosos amb el medi ambient en una comissió –seguint el reglament– i no en el ple –si se segueix la llei–, un espai que gaudeix de la màxima visibilitat. Tot i així, el partit intentarà que el reglament canvie perquè la llei puga ser defensada a l’hemicicle.
