Poques vegades un polític ha quedat tant en evidència a com ho ha fet aquesta setmana l’ara exconsellera de Justícia i Interior, Elisa Núñez.
Núñez, com Vicente Barrera i José Luis Aguirre, va abandonar el Consell contra la seua voluntat després que el dirigent de Vox, Santiago Abascal, decidira des de Madrid que el seu partit havia de trencar el govern valencià amb el PP i tots els governs que compartia amb aquesta formació. Núñez, com els altres dos companys seus de viatge, estaven en contra de la decisió presa pel seu propi partit, que van haver d’acatar atesa l’estructura extremadament piramidal, autoritària i centralista de Vox.
Però Núñez va fer especialment visible la seua oposició a la decisió presa per Abascal fent pública una carta en què anunciava la decisió d’abandonar la militància de Vox. Entre les raons que donava hi havia unes declaracions sorprenents, basades a denunciar la presumpta «deriva radical» del seu partit en matèria de gènere i de migracions. Com si Vox no haguera sigut un partit radicalment reaccionari en aquests dos aspectes des de la seua fundació. Com si Vox, precisament, no haguera nascut amb aquestes dues motivacions com a elements medul·lars del seu ideari.
Ara Núñez està sent investigada per la secció de delictes d’Odi de la Fiscalia de València, que ha obert diligències contra l’exconsellera per referir-se a la procedència marroquina dels presumptes assassins de Gata (Marina Alta), detinguts per acabar amb la vida d’un veí de la localitat.
Aquest episodi ha sigut un dels més vergonyants dels últims anys. La família de la víctima va demanar no polititzar ni racialitzar aquest crim, atès que no té cap derivada d’aquest tipus –a la petita localitat de Gata bé ho saben–, però la ultradreta i els seus altaveus no han dubtat a desobeir aquesta premissa arribant, en alguns casos, fins i tot a assenyalar l’alcalde, Josep Signes, de Compromís, tal com va fer la principal cara visible de l’empresa Desokupa.
Núñez, que ara critica la «deriva radical de Vox», no es va quedar enrere i va dir unes paraules molt clares que evidencien la seua hipocresia: «acuse l’esquerra de posar en perill el nostre poble amb ceguera ideològica». També va dir que «la nostra seguretat i les nostres vides estan sent sacrificades en nom dels capritxos multiculturals de l’esquerra». No són, només, paraules políticament radicals –en el pitjor sentit del terme–, sinó que són paraules que tergiversen radicalment la realitat.
Núñez se’n va anar del Consell essent destituïda pel president Carlos Mazón abans que ella i els seus companys de Vox presentaren la dimissió. Mazón, en canvi, es va acomiadar d’ells de manera extremadament afectuosa i estenent-los la mà. La falsa moderació, per tant, no és patrimoni exclusiu d’Elisa Núñez, sinó del conjunt del Consell valencià, hi estiga o no Vox a dins.
