Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací.
El resultat de les primàries del PSPV a la província d’Alacant va ser la nota discordant de la jornada al conjunt del País Valencià. Si a València i Castelló de la Plana els vencedors del 16 de gener van ser els candidats propers al president Ximo Puig, a Alacant el resultat va ser l’oposat. Alejandro Soler, candidat que forma part de l’antiga família socialista liderada per José Luis Ábalos –fins que l’exministre va ser destituït del Govern espanyol– es va imposar a Toni Francés, alcalde d’Alcoi, referent socialista a la Diputació d’Alacant i candidat proper al president valencià. Tot en la província en què els socialistes troben més dificultats de tot el País Valencià, on no presideixen la Diputació des de 1995.
La victòria de Soler, ajustada –150 vots de diferència–, va obrir tota una sèrie d’interrogants. En primer lloc, calia veure si aquest empat tècnic obria la possibilitat de configurar una executiva amb la integració de les dues candidatures. En segon lloc, s’especula amb la possibilitat –encara latent, tot i que s’explora amb discreció– si Toni Francés serà rellevat com a portaveu del partit a la Diputació.
La jornada d’aquest dissabte dia 5 de febrer, la del Congrés dels socialistes a la província d’Alacant, havia de servir per resoldre aquestes primeres incògnites. I de moment tot queda com estava, perquè no hi ha hagut la integració de les candidatures al si de l’executiva provincial tal com pretenia el corrent proper al president Ximo Puig. Alejandro Soler vol liderar el partit amb membres del seu equip. Si bé, n’hi ha excepcions. La més cridanera és la de Sandra Martín, diputada a les Corts valencianes i propera a Ángel Franco, que serà la vicesecretària general dels socialistes alacantins a la província. Ángel Franco, ex-senador i ex-diputat amb quasi vuitanta anys d’edat, és qui controla de facto el PSPV a la ciutat d’Alacant des de fa dècades. Ell mateix, i no sense oposicions internes, ha estat capaç de resistir a la cúpula del partit gràcies a una massa de militants fidels i a la distància històrica que els dirigents socialistes valencians han mantingut envers Alacant, que no han volgut intervenir en el partit a la ciutat. En les darreres primàries de fa menys d’un mes, Franco es va posicionar al costat de Toni Francés i, tot i la derrota del seu candidat, els socialistes de la ciutat d’Alacant van donar suport massiu a l’alcalde d’Alcoi, prova de la força que encara exerceix Franco al si del partit.
Ara, però, les coses no són tan favorables a Ángel Franco. L’esmentada Sandra Martín s’ha incorporat a la nova executiva de Soler sense que hi haja hagut una integració generalitzada del sector franquista o del ximista en l’equip del nou líder dels socialistes del sud valencià, tot i els intents i les negociacions dutes a terme amb aquest objectiu. La incorporació de Martín, a més, no ha estat un moviment conciliador, sinó «un fitxatge a traïció», segons indiquen des del sector d’Àngel Franco.
L’altra excepció a la nova executiva del PSPV provincial d’Alacant és la de l’alcaldessa de Cocentaina, Mireia Estepa, que serà la vicesecretària de Política Social. Es tracta d’un valor emergent del partit que, curiosament, va donar suport a Francés a les primàries per ser, precisament, el candidat del president de la Generalitat, amb qui Estepa s’identifica.
Estepa, però, és la cinquena persona d’una llista encapçalada per quatre militants afins a Soler. A banda de l’ex-alcalde d’Elx i del fitxatge sobtat de Sandra Martín hi ha, com a presidenta del partit a Alacant, la subdelegada del Govern, Araceli Poblador. El secretari d’organització serà José Amat, regidor de govern a Elda i diputat provincial. Sobre Amat s’ha dit que podria ser la persona que substituesca a Francés com a referent dels socialistes a la Diputació d’Alacant.
Aquesta llista, formada per un total de 29 persones, ha comptat amb el 54% dels vots de la militància. Un resultat novament ajustat que torna a evidenciar la divisió latent que hi ha entre el corrent d’Alejandro Soler i el de Ximo Puig. Tot i així, el president valencià obria el Congrés amb missatges d’optimisme i amb ganes de marcar territori. Concretament, davant el relat suggerit per l’antiga família d’Ábalos que Ximo Puig es mira Alacant amb distància, el president valencià ha assegurat que «ningú no m’ha d’explicar què és aquesta província ni què necessita Alacant, perquè ningú no la coneix com jo».
Ara caldrà veure si els moviments al si del partit a nivell provincial tenen traducció en un intercanvi de càrrecs. Per exemple a la Diputació d’Alacant, on s’ha especulat que Toni Francés podria ser substituït per un diputat afí al nou secretari general de la província. També hi ha la incògnita en les candidatures socialistes als ajuntaments d’Alacant i d’Elx el 2023. D’una banda, l’actual alcalde d’Elx, Carlos González Serna, és del sector de Ximo Puig i va donar suport a Francés durant les primàries. Alejandro Soler, qui també va ser alcalde d’aquesta ciutat entre 2007 i 2011 –actualment Elx és la ciutat més poblada del País Valencià amb un alcalde socialista– ha suggerit que podria haver un relleu en la pròxima candidatura a l’alcaldia d’Elx, cosa que no ha agradat gens a Ximo Puig, partidari d’apostar per la continuïtat dels alcaldes. Alacant també entra en aquest joc d’equacions, atès que la candidata triada pel PSPV per al 2023 –tot i que encara no s’ha fet oficial–, l’actual consellera de Sanitat Ana Barceló, té a la contra l’escepticisme d’Alejandro Soler. En tot cas, el nou líder dels socialistes alacantins ja ha deixat clar que ell no pot decidir la candidatura del PSPV a la ciutat d’Alacant, però tot fa pensar que d’ací al maig del 2023, data de les pròximes eleccions municipals, les tensions aniran en augment en un territori en què els socialistes, almenys de moment, no han aconseguit segellar un acord d’integració satisfactori per a la part derrotada en les últimes primàries. Un sector que, tot i la derrota, ostenta un bon poder en alcaldies –Alcoi i Elx–, en ciutats –fonamentalment Alacant– i també a la Generalitat Valenciana, presidida per Ximo Puig.
