No han passat ni dos mesos des de la pèrdua de les eleccions i el PSPV ja s’està dedicant al seu esport favorit: l’esbudellament intern. Semblava que els huit anys de govern haurien deixat un partit unit i sòlid. I més després que Ximo Puig haguera aconseguit el control del partit contra tot pronòstic, després d’haver donat suport a Susana Díaz contra Pedro Sánchez i haver sobreviscut al contrapoder del sector liderat per José Luis Ábalos –sanchista de primera hora i després sacrificat.
Ara, paradoxalment, és una figura impulsada per Puig per derrotar els abalistes qui amenaça el seu control del partit.
Carlos Fernández Bielsa és l’alcalde socialista més votat de tot l’estat espanyol i acaba de revalidar una còmoda majoria absoluta a Mislata, cosa que el converteix en una figura en ascens en el PSPV postPuig. Provinent del sector de l’exsecretari general del PSPV, Jorge Alarte, va ser el candidat que comptava amb el suport dels ximistes per expulsar l’abalista Mercedes Caballero de la secretaria provincial del partit. Ara, però, l’entorn de Puig el veu com un potencial competidor en la guerra oberta que s’ha desfermat al partit pel seu control una volta tothom ha entès que el president derrotat plegarà veles. Puig vol controlar el relleu, però els seus crítics no li ho posaran fàcil.
En aquesta guerra oberta i que no ha esperat ni tan sols als resultats del 23 de juliol –que en cas de nova derrota socialista encara serà més cruenta- hi ha hagut una primera batalla en la confecció de les llistes valencianes al Congrés i al Senat espanyols, on l’executiva nacional de Puig ha esmenat la llista provincial elaborada per Bielsa –i que, per cert, recupera Ábalos- i que al seu torn ha estat esmenada per Ferraz, donant a entendre que l’entesa entre Sánchez i Puig no és tan bona com deuria ser, i debilitant molt el paper de l’encara secretari general del PSPV.
Però si això sembla rebuscat, cal no oblidar que, en realitat, el front principal d’aquesta guerra es troba en la Diputació de València, que hi ha sectors socialistes que estan disposats a deixar perdre a condició que no quede en mans de Bielsa.
Així ho va expressar dijous l’alcalde d’Ontinyent i líder d’Ens Uneix, l’exsocialista Jorge Rodríguez, quan va avançar que el seu partit –que té el diputat clau per decidir qui presidirà la Diputació de València– votaria la seua pròpia candidata. L’argument? «L’executiva nacional no vol que Bielsa siga president. No ens podem fiar de la paraula d’un candidat al qual boicotegen els seus propis companys», va explicar Rodríguez en la roda de premsa posterior a la reunió.
La Diputació en joc
El sector ximista del PSPV tem que un Bielsa president de la Diputació, a més de secretari provincial de València i alcalde d’un dels municipis més poblats governats pels socialistes, tindria la plataforma ideal per llançar-se al control del partit. Però açò és prou argument per a «regalar» la principal institució que pot retenir l’esquerra a l’aliança PP-Vox? La resposta pot sonar increïble, però aquesta és la història d’un partit que va quedar-se vint anys a l’oposició precisament per situacions com aquesta.
L’empat de diputats provincials entre els dos blocs –15 pel PP-Vox i altres 15 pel PSPV-Compromís- només pot ser desfet per Ens Uneix. Aquesta formació, que ja té sis alcaldies a la Vall d’Albaida, a més d’una enorme majoria absoluta a Ontinyent, ha demanat només tres coses: una important bateria d’inversions per a la seua comarca que ascendeixen a 15 milions d’euros, no compartir el govern amb Vox i que Ximo Puig es disculpe pel tracte rebut pel mateix Rodríguez quan va ser imputat pel cas Alqueria –i expulsat de forma sumària del PSPV- del qual després ha resultat absolt.
Per ara n’ha aconseguit dues. Tant socialistes com populars estan disposats a comprometre les inversions. També el PP ha garantit que Vox no tindrà funcions executives a la Diputació –una promesa que, pel que sembla, no ha obtingut cap resposta de Vox, que pareix disposat a oferir els seus vots al PP a canvi de res sempre que siga necessari. Però en canvi, la disculpa de Puig segueix pendent. Aquest punt ha estat un dels principals obstacles en la negociació entre PSPV i Ens Uneix, malgrat la bona relació que tindrien Bielsa i Rodríguez. Fins al punt que dijous, l’alcalde d’Ontinyent semblava donar per tancada la qüestió, donant la victòria per passiva al PP, donat que, en cas d’empat, el president de la Diputació seria Vicente Mompó, candidat de la força més votada.
Fonts pròximes a la negociació asseguren que el «no» d’Ens Uneix no és definitiu i que «apurarà fins al final però s’arribarà a un acord». De fet, el mateix Rodríguez va deixar caure que «en política no hi ha res escrit», just després d’assegurar que la decisió estava presa.
Però si al final açò no passa, l’ultim cartutx per socialistes i valencianistes seria votar la candidat d’Ens Uneix, Natàlia Enguix, com a presidenta de l’ens. Un final de sainet digne de les millors obres de Ferran Torrent.
