Tot i que hi ha enquestes que pronostiquen que la tornada de l’esquerra a la Xunta de Galícia és possible, el cert és que la divisió d’aquest espai en diverses candidatures podria complicar aquest objectiu. El bon moment que viu el BNG, que es dona per fet que serà la força més votada d’aquest espectre –ja ho va ser al 2020– xoca amb la presentació de la candidatura de Sumar i també amb la de Podem, que ha decidit concórrer-hi malgrat que el fundador d’aquesta formació, Pablo Iglesias, va recomanar votar el BNG per no complicar més el propòsit de fer fora el PP.
Aquesta divisió de l’espai de l’esquerra no és nova a Galícia. El 2012 el BNG va patir una escissió protagonitzada pel seu referent històric, Xosé Manuel Beiras, que va liderar la candidatura Alternativa Galega d’Esquerdas amb el seu nou partit, Anova, que en aquells comicis comptava amb l’empenta, també, d’Esquerra Unida, una formació tradicionalment residual a Galícia que liderava aleshores Yolanda Díaz. Al 2016, aquesta proposta electoral, batejada com En Marea, va incorporar també el suport de Podem, en aquell moment en fase d’emergència, mentre que al 2020 la candidatura successora, Galícia En Común-Anova, que va patir una nova escissió, es va quedar sense representació i va cedir al BNG el protagonisme perdut. En aquells tres comicis Alberto Núñez Feijóo va anar revalidant majories absolutes.
Què feia, aleshores, Compromís?
Els valencianistes, en aquells moments, no van tindre tant de problema a l’hora d’identificar-se amb algunes de les candidatures que concorrien a Galícia. El 2012 Iniciativa va donar suport a l’Alternativa Galega d’Esquerdas de Beiras y Yolanda Díaz. El 2020, en canvi, Més, aleshores anomenat encara Bloc, va donar suport al BNG, partit amb què ha fet diverses coalicions a les eleccions europees.
Ara, davant la divisió dels partits d’esquerres, Compromís ha justificat que els valencianistes «no es presenten» a les eleccions gallegues i que, per tant, no donaran suport explícit a cap candidatura. Així s’ha expressat el síndic, Joan Baldoví, tot i que aquest argument no encaixa amb altres campanyes recents.
I és que Compromís, el 2021, va participar de manera entusiasta donant suport a Más Madrid a les eleccions madrilenyes. La candidatura que en aquell moment liderava l’actual ministra de Sanitat, Mónica García, va quedar per davant del PSOE en aquells comicis en què Isabel Díaz Ayuso, del PP, va obtindre una àmplia majoria. En aquella campanya Baldoví, fins i tot, va pronunciar mítings a favor de la formació amb què poc més tard segellaria l’anomenat Acord del Túria.
