Dimecres passat es va fer pública la nova coordinadora del partit Unió de Ciutadans Independents (UCIN) al País Valencià. Aquest partit està presidit a nivell estatal per Ángel Montealegre, un polític desconegut que té el compte de la xarxa social X inactiva des de novembre de l’any passat i que reflecteix missatges constants contra el PSOE i contra l’independentisme català.
Això no ha impedit que un partit com Ens Uneix, vinculat a la Vall d’Albaida i liderat per un exsocialista com Jorge Rodríguez, alcalde d’Ontinyent amb majoria absolutíssima, s’alie amb aquest partit per a procurar-li un futur esperançador. De fet Natalia Enguix, vicepresidenta de la Diputació de València amb Ens Uneix, va fer acte de presència en la presentació d’UCIN a València, atès que el seu partit. El seu partit forma part de la Unió Municipalista, agrupació de partits independents d’àmbit local constituïda al febrer a Madrid.
Al País Valencià la líder d’UCIN és l’exregidora de Gandia (Safor) Gemma García, que es va incorporar a aquest partit municipalista després d’haver militat en el PP. Una altra «independent» procedent del PP, Ana Sala, alcaldessa de Calp (Marina Alta) amb el suport de PSPV i Compromís, també forma part de la Unió Municipalista, presidida per l’alcalde de Nules (Plana Baixa), David García, i que el seu homòleg a Ontinyent, Jorge Rodríguez, al si de l’executiva. Tornant a UCIN, una altra alcaldessa implicada és la de Loriguilla (Camp de Túria), Montse Cervera, que curiosament va ser investida amb els vots del PSPV i de Vox per a evitar que el PP, el partit més votat, hi governara després del 28 de maig. Abans, Cervera havia sigut regidora del PP.
L’empresari i periodista radiofònic Antonio Pascual, d’Orpesa (Plana Alta), és el coordinador provincial d’UCIN a la demarcació de Castelló. L’esmentada Montse Cervera desenvoluparà aquesta funció a la de València i Javier Pérez, de Callosa del Segura (Baix Segura), a la d’Alacant. Es dona el fet que aquest últim va ser alcalde de la seua localitat amb el PP i va ser condemnat a tres anys d’inhabilitació per donar llicències de construcció a la seua pròpia empresa (2003-2015). Malgrat això, el president valencià, Carlos Mazón, el va contractar com a assessor quan presidia la Diputació d’Alacant, i més tard el va expulsar en anunciar que concorreria a les eleccions a la seua localitat amb un partit independent, amb el qual va ser el tercer candidat més votat. UCIN va tindre la primera regidora al País Valencià l’any 2011 al municipi de Sot de Ferrer, a l’Alt Palància.
Propostes
Des d’UCIN diferencien intencionadament entre aquest partit i la Unió Municipalista, però la relació entre les dues formacions és evident i explícita. La Unió Municipalista presumeix de ser la tercera força de l’Estat, només per darrere del PP i del PSOE, en vots, alcaldies i regidors, tot i que aquesta agrupació es va constituir després de les eleccions locals. Actualment promou una proposta d’iniciativa legislativa ciutadana per a la reforma d’hisendes locals, que requereix mig milió de signatures, per a promoure un nou repartiment dels recursos municipals, atès que l’actual el consideren injust per «desigual». Com a arguments, indiquen que «el finançament per habitant que reben els municipis amb població superior al milió d’habitants (Madrid i Barcelona) és, de mitjana, de 634 euros per habitant, és a dir, tres vegades major que la que reben els municipis amb menys de 5.000 habitants, que reben de mitjana 217 euros per habitant». Alhora, posen com a exemple que «si el finançament dels municipis es repartira de forma proporcional als seus habitants, un municipi com Torrelodones (Madrid), de 24.122 habitants, que actualment percep 6.220.000 euros (257,9 euros per habitant), passaria a percebre 7.530.809 euros (312,2 euros per habitant)», de tal manera que incrementaria el finançament en un 21%.
Una proposta atractiva i justa que ha despertat la simpatia de milers de formacions municipals independents, favorables a signar aquesta iniciativa. I que contrasta amb el currículum de bona part dels promotors d’UCIN, procedents de partits majoritaris dels quals van ser expulsats i que van trobar en el municipalisme un refugi per a continuar en política. Ara, aquestes formacions pretenen explorar el salt a la política autonòmica i estatal.
