Les primeres decisions de l’actual Govern de Pedro Sánchez no han sigut plat de bon gust per al valencianisme polític. Tot i que Compromís va donar suport a la investidura del candidat socialista a canvi d’un seguit de contrapartides anunciades i celebrades, el cert és que el Govern espanyol actual no ha actuat tal com Compromís desitjaria. A l’ampliació del Port de València, possible gràcies als vots del PSOE i a la decisió del ministre del ram, Óscar Puente, cal sumar també la incertesa en la reforma del finançament –una condició nuclear per a Compromís– o el posicionament del PP i del PSOE que ha impedit la recuperació del Dret Civil valencià.
No és estrany, en aquest sentit, que una de les dirigents més destacades de Més, en el Consell Nacional celebrat aquest dissabte per a triar els organitzadors del Congrés que la formació celebrarà a l’octubre, lamentara que «el PSOE esta jugant al filldeputisme».
Per al partit, i per al conjunt de Compromís, l’aprovació dels Pressupostos estatals no serà fàcil de justificar si a canvi no hi ha unes contrapartides evidents. Entre aquestes hi ha la compensació per l’infrafinançament mentre no es renove el sistema estatal, la garantia d’unes inversions territorialitzades adequades a les demandes valencianes i la implicació del Ministeri de Cultura –en mans d’Ernest Urtasun, de Sumar– per a compensar les polítiques de terra cremada que el vicepresident valencià, Vicente Barrera (Vox) està aplicant en aquest àmbit com a conseller de Cultura.
Aquests punts són irrenunciables per a Compromís a l’hora de negociar els pressupostos. I cal pensar que els valencianistes tenen la força numèrica per a imposar-los si es té en compte que el govern espanyol se sosté sobre una majoria ben precària.
Escepticisme
Però, atesos els precedents, al si de Compromís no tothom té clar que aquestes condicions es puguen imposar finalment. I, en conseqüència, demanen cautela a l’hora de fer anuncis que després es puguen girar en contra dels valencianistes. De fet, fonts internes de Més asseguren haver traslladat a la direcció de la coalició evitar «els compromisos i les grandiloqüències» si després no es poden complir.
En aquest sentit, consideren que l’ampliació del port ha sigut «un gol» que no s’ha sabut aturar, per exemple, en el pacte d’investidura segellat amb el PSOE quan en l’anterior acord, el que va servir per a fer president a Pedro Sánchez els primers dies de 2020, sí que hi figurava. Fins i tot hi ha qui és partidari de fer esmenes als Pressupostos Generals de l’Estat que dificulten la despesa en l’ampliació del Port de València.
Aquesta visió s’enfronta a la que conviu, també dins la coalició, que aposta pel pragmatisme d’aproximar-se al PSOE i per evitar enfrontar-se al partit que lidera el Govern espanyol i que ha liderat el Botànic els últims vuit anys. Dues maneres d’encarar una negociació, la dels Pressupostos Generals de l’Estat, que no només marcaran l’estratègia política de Compromís, sinó que també podrien enfrontar la coalició a un seguit de contradiccions difícils de gestionar.
