La Diputació de València, governada pel PP i pel partit comarcal Ens Uneix, vinculat a la Vall d’Albaida, atorgarà noves subvencions a les associacions de familiars de víctimes de la Guerra Civil per a l’exhumació i identificació de les restes de persones represaliades durant el conflicte.
Així ho han assenyalat aquest dijous al Centre Cultural la Beneficència, on el president de la institució provincial i la vicepresidenta, Vicente Mompó i Natàlia Enguix, han visitat un projecte per a «contribuir a la veritat, la justícia i la reparació de la memòria de les persones afusellades en el cementiri de Paterna entre 1939 i 1956».
Sobre aquest tema, Natàlia Enguix ha insistit que des de l’àrea de Memòria Democràtica que dirigeix continuaran «en la mateixa línia d’ajudes», i ha recalcat la necessitat de visibilitzar el reconeixement que necessiten no sols els familiars, sinó la societat en general, de «tancar ferides i fer el dol com correspon», així com de «demostrar que el que va passar a Espanya va ser un genocidi i fer aquest treball de justícia, de reparació i de recuperació de la dignitat de la societat espanyola en general».
«És important continuar amb el que hem fet fins ara, de recuperar els cossos de les víctimes, però també anar als centres educatius, als instituts, als col·legis, treballar aquesta pedagogia a través d’unitats didàctiques i donar a conèixer a les noves generacions el que ha passat i com podem aprendre desgraciadament del que ha passat perquè no torne a passar», ha dit.
Sobre aquest tema, Mompó ha assenyalat que en matèria de Memòria Democràtica decidirà la seua responsable, Natàlia Enguix. I preguntat per la posició del PP en aquesta matèria, el també dirigent provincial del partit ha assenyalat que ha acudit a aquest acte com a president de la Diputació. En aquest sentit, ha recalcat que ha acordat amb Enguix que per a tirar endavant aquesta legislatura «treballaran per a tots els valencians i per a tots els nostres pobles».
«Jo no vinc per a portar únicament endavant les idees que jo tinc, sinó per a treballar en equip, i en aquest cas no és diferent. Natàlia Enguix és la diputada de la seua àrea, i en Cooperació, en Memòria Democràtica i en Igualtat serà ella la que decidisca, òbviament, parlant amb tot en equip, igual que en la resta d’àrees», ha apuntat.
Així mateix, preguntat per si comparteix la visió que a l’Estat espanyol hi va haver un genocidi, tal com ha dit Enguix, Mompó ha replicat: «Els polítics en general, des de la Diputació i des de les Corts, han de treballar en positiu, aprendre dels errors, ajudar al fet que els nostres joves coneguen la història, el que va passar i a partir d’ací intentar avançar en positiu, tancar ferides i construir una Espanya millor per a tots».
Respecte a la posició de la presidenta de la Diputació de Castelló, Marta Barrachina, també del PP, qui ha paralitzat l’exhumació d’una fossa a Nules (Plana Baixa), Mompó ha comentat que no tots els alcaldes del PP actuen igual. «Al final som persones adultes, venim plorats, estudiats i cadascú a la seua província ha de tindre legitimitat no només en Memòria Democràtica».
«Jo el que tinc clar», ha insistit, és que en aquest cas treballarem en companyia d’Enguix i de tots els diputats del PP per a dignificar i per a treballar perquè tots els valencians i tots els pobles se senten honrats, se senten orgullosos dels polítics que tenim», ha postil·lat.
D’altra banda, el Centre Museístic La Beneficència, en el qual se situen el Museu de Prehistòria de València i L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia, acull fins l’abril de 2024 dues exposicions sobre les fosses del franquisme en el municipi de Paterna (Horta Nord). Totes dues mostres formen part del projecte «Les Fosses del Franquisme. Arqueologia, Antropologia i Memòria», una iniciativa que duen a terme conjuntament la delegació de Memòria Històrica i l’àrea de Cultura de la Diputació de València.
El projecte té caràcter multidisciplinari, ja que s’aborda des de l’arqueologia, l’antropologia i la memòria històrica, i inclou un programa d’actes culturals i divulgatius, a més de les exposicions «Arqueologia de la memòria. Les fosses de Paterna» i «2238. Paterna. Lloc de perpetració i memòria», que han produït els museus de la corporació provincial.
La mostra «Arqueologia de la memòria. Les fosses de Paterna», que es pot veure al Museu de Prehistòria, és una aproximació a les fosses comunes del franquisme des d’una perspectiva arqueològica a través d’un estudi del cas concret del cementeri municipal de Paterna, en el qual hi ha documentades més de 150 fosses i almenys 2.237 persones que van ser afusellades entre 1939 i 1956.
L’exposició té tres objectius: visibilitzar l’aportació de les disciplines científiques i els equips tècnics que duen a terme l’exhumació i identificació de les persones represaliades i la recuperació de les seues històries de vida; fer un reconeixement públic a les víctimes de la repressió i a les seues famílies; i entaular un diàleg amb la ciutadania sobre la necessitat de les polítiques públiques de memòria.
D’altra banda, l’exposició «2238. Paterna. Lloc de perpetració i memòria», pretén acostar-se a les exhumacions contemporànies de les fosses de víctimes del franquisme des de l’antropologia social per a ampliar la mirada fora d’aquests llocs.
Per això, «exhumar implica molt més que desenterrar ossos: implica introduir nous agents, transitar pel temps i per l’espai i posar-nos al lloc d’aquelles persones que van ser assassinades i humiliades, així com recórrer amb elles i els seus familiars i descendents els camins de l’oblit i la memòria», assenyalen des de la Diputació.
