Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
Fruit de la voluntat de Carlos Mazón per erigir-se en el gran referent per substituir el president Ximo Puig després de les eleccions de l’any que ve, el líder del Partit Popular valencià ha desenvolupat un pla alternatiu per omplir les arques dels ajuntaments de la demarcació d’Alacant. El pla, batejat amb el nom +Cerca, es dissenya per substituir el Fons de Cooperació, impulsat per la Generalitat Valenciana amb aquesta mateixa finalitat. D’aquesta manera, Carlos Mazón, president de la Diputació d’Alacant, planteja una alternativa a la triada pel Consell amb la qual assegura que el 95% dels municipis de la demarcació rebran més diners que si s’acullen al Fons de Cooperació.
La iniciativa, que serà aprovada aquest divendres en el ple de la Diputació gràcies als vots de PP i Cs –que governen l’ens provincial–, va acompanyada de la denúncia que ha formulat el partit de Mazón al Tribunal Constitucional contra l’esmentat Fons de Cooperació. El PP considera que aquest fons regulat per llei força les diputacions a participar-hi i relega l’ens provincial a un paper allunyat de l’autonomia financera que li correspondria.
Al recurs, concretament, el PP assegura que «la Diputació té el seu propi fons, que dobla en quantitat de recursos el proposat per la Generalitat i beneficia molt més els petits municipis». Alhora, el partit també denuncia «manca de diàleg» des del Consell i la «imposició d’una llei», i demana que el Tribunal Constitucional sentencie que les diputacions poden participar en els fons de distribució econòmica dissenyats per les autonomies sense haver d’assumir les ordres plantejades, en aquest cas, des de la Generalitat.
En total, les ajudes del fons dissenyat per la Diputació d’Alacant fregarien els trenta milions d’euros, quantitat que duplica l’adreçada durant els cursos anuals anteriors. Segons indiquen des de l’entitat provincial governada pel PP, es veurien beneficiades les localitats menys poblades. De fet, les que tinguen més habitants seran les que eixiran perjudicades per aquest pla alternatiu, atés que rebran menys diners que si s’acolliren al pla establit pel Consell. El 50% de les ajudes hauria d’anar adreçat a la despesa corrent, tot i que els municipis amb menys de cinc milers d’habitants gaudirien de llibertat per destinar aquest percentatge a l’àmbit que consideren oportú. Dins de les possibilitats de subvencions amb què comptaran els municipis hi haurà el disseny de projectes o la construcció d’equipaments culturals, clavegueram o iniciatives lligades a l’energia solar.
Per part de la Generalitat Valenciana, el president Ximo Puig ha reivindicat des de l’inici d’aquest conflicte el paper del fons de cooperació i ha clamat per la descentralització en el repartiment de fons en l’àmbit local perquè el finançament siga dissenyat des de les autonomies i no des de l’administració estatal. En el pla estrictament partidista, el síndic socialista, Manolo Mata, va denunciar que Mazón fa, amb el recurs contra el fons de cooperació del Govern valencià, «política amb els diners de tots els valencians» i l’acusa d’eixir de la «globalitat». Aitana Mas, de Compromís, assegurava en declaracions públiques que Mazón està fent «campanya electoral». Pilar Lima, d’Unides Podem, va criticar el president de la Diputació d’Alacant per «fer polítiques anti-tot».
El pronunciament del TC sobre aquesta qüestió serà allò que marcarà l’èxit o el fracàs de la jugada del líder del PP valencià, que ha trobat a la Diputació d’Alacant el millor aparador per erigir-se en alternativa al president Puig en les eleccions de l’any que ve.
