Andreu Verdú, alcalde de la Vila Joiosa (la Marina Baixa), governa aquesta capital comarcal des del 2015. Primer ho va fer amb el suport de Ciutadans, i ara ho fa amb l’ajuda de Compromís i del partit local Gent per la Vila. Parlem amb ell sobre la situació política al seu municipi i també sobre l’actualitat valenciana en aquesta etapa preelectoral.
-Vostè governa la seua localitat des del 2015 i l’any que ve es tornarà a presentar com a cap de llista. Per què ha pres aquesta decisió?
-Tinc la il·lusió, la força i les ganes de continuar i d’acabar alguns dels projectes que tenim en marxa, tant jo com el PSPV de la Vila, que hem aconseguit moltes coses bones per al municipi, com ara 100 milions d’euros d’inversions de la Generalitat.
-Quins són els projectes que diu que té ganes d’acabar?
-En l’actualitat s’ha obert un col·legi que estava integrat per barracons i a l’abril n’obrirem un altre. També tenim un nou Palau de Justícia i s’han iniciat les obres de l’hospital comarcal, que requereixen una inversió de vora 60 milions d’euros i que tardaran dos anys i mig. Per tant, en la pròxima legislatura m’agradaria que acabara aquesta obra amb mi com a alcalde. Alhora, a través del pla Edificant, hi ha el projecte d’un institut que estava en marxa i que acabarà amb els barracons als centres d’ensenyament. Quan jo vaig accedir a l’alcaldia hi havia més de mil alumnes en barracons, i afortunadament els eliminàrem tots. A banda, tenim projectes d’inversió municipal molt importants, com ara les termes romanes d’Allon, un projecte de 3 milions d’euros i que té dues fases iniciades. També estem licitant el projecte de la casa de la música, i tenim per davant la reconstrucció de la Vila Giacomina, un paratge natural amb una casa de principis del segle XIX, que és patrimoni municipal i la volem reconstruir. Hi ha pendent, també, la renovació del centre urbà de la Vila, que cal modernitzar-lo. Són només alguns dels projectes, perquè en tenim molt més.
-La primera investidura seua va comptar amb el suport de Ciutadans perquè vostè esdevinguera alcalde, i en 2019 va comptar amb el de Compromís i de Gent per la Vila. Amb quin partit s’ha entès millor durant aquests anys?
-Amb el partit que millor hem treballat ha sigut amb Gent per la Vila, que ha estat al govern local durant les dues legislatures i que és un partit molt lleial al govern i a la institució. Compromís, durant la legislatura passada, no va voler entrar al govern ni tampoc no va voler aprovar els pressupostos, quan teníem minoria. Va ser una decepció. Després, durant la segona legislatura, van decidir entrar al govern. També vam treballar molt bé amb Esquerra Unida durant la legislatura del 2015 al 2019. Pel que fa a Cs, a banda de donar-nos suport en la investidura al 2015, en poc més ens ha recolzat. Sempre han estat interposant-nos contenciosos i mirant de bloquejar el Govern i els processos administratius de l’Ajuntament. No sé amb quina finalitat, però aquesta ha sigut l’única tasca de Cs en set anys a la Vila.
-Li ha resultat dificultós repetir com a alcaldable? Ho dic perquè en les primàries provincials del PSPV vostè donava suport a Toni Francès com a secretari, candidat proper a Ximo Puig, però l’agrupació socialista de la Vila va votar majoritàriament pel candidat guanyador, Alejandro Soler…
-No, no he tingut cap dificultat. Jo vaig comunicar als meus companys del grup municipal la meua decisió de repetir candidatura i m’han donat el seu suport. Al 2018 sí que hi va haver primàries, però en aquesta ocasió no ha fet falta.
-A nivell local, fa poc alguns van voler crear polèmica per la proposta de Compromís que La Vila Joiosa es distingira exclusivament amb el seu topònim en valencià…
-Va ser el resultat d’un malentès i es va crear una polèmica gran dins l’equip de govern. L’acord del principi es va trencar. Això no hauria d’haver ocorregut. Es va aprovar en primera instància, però calien alguns procediments que no es van arribar a dur a terme.
-Quin defecte tenia, segons vostè, aquella proposta?
-Cap en concret. Senzillament, no es va acabar el procediment administratiu, la mesura es va haver de tornar a votar al ple i aleshores ja no va comptar amb el suport de la major part del plenari.
-Per què va passar això?
-Perquè Gent per la Vila va retirar el seu suport i la proposta no comptava amb la majoria absoluta necessària.
-Hi va afectar, en algun sentit, la pressió mediàtica?
-Sí, per descomptat. Concretament en el partit independent local.
-A vostè no li hauria importat que el seu poble es rebatejara exclusivament amb el seu topònim en valencià?
-No. Nosaltres hi vam donar suport. És el topònim que toca. Molts pobles valencians ja el tenen així, i també a la resta d’Espanya ocorre el mateix, per exemple en molts pobles de Galícia, on els noms dels pobles no estan traduïts al castellà i no hi ha cap problema.
-En termes econòmics, la Vila és un municipi turístic. Estaria a favor d’aplicar la taxa turística?
-No. Hem votat en contra d’aquesta mesura des del PSPV. Ací només hi va donar suport Compromís. La resta de partits hi vam votar en contra, i si depèn de nosaltres no aplicarem la taxa turística, perquè no és el moment ni són les millors formes per a fer-ho.
-Però vostè seria partidari d’aplicar, en algun moment, un impost com aquest, tan habitual en altres poblacions turístiques?
-En principi no, perquè la Vila té un turisme cultural, de sol i platja i gastronòmic, i considerem que els turistes no han de tindre obstacles per a vindre-hi. En aquests moments, la taxa turística és un obstacle per a nosaltres.
-Canviant de tema, com a president de la Diputació, quina és la seua relació amb Carlos Mazón, també líder del PP valencià?
-En tenim molt poca. Amb l’anterior, César Sánchez, també del PP, tenia més relació perquè venia més a la Vila, però Mazón quasi no ha vingut. La relació es limita pràcticament al Consorci d’Aigües de la Marina Baixa, del qual ell és president i jo en soc membre com a alcalde de la Vila. Però poc més. No tinc massa relació amb el president de la Diputació.
-Com valora que aspire a ser president de la Generalitat amb el PP?
-Jo considere que la Diputació d’Alacant està fent malament moltes coses. Per exemple, a la província d’Alacant no s’aplica el fons de cooperació local tal com sí que s’aplica a la resta de la comunitat. Per culpa d’això, la Vila ha perdut més d’un milió i mig d’euros que es podrien haver invertit en el municipi. Després, ens ha costat déu i ajuda aconseguir una subvenció per a les termes d’Allon per part de la Diputació. Afortunadament l’hem aconseguit, finalment, però lamentablement, la Diputació d’Alacant es comporta de manera molt partidista, i tots els seus procediments funcionen amb molta lentitud.
-En àmbit valencià, hi ha una sensació de neguit entre les forces del Botànic de cara a les pròximes eleccions. Creu que serà més difícil guanyar aquestes eleccions valencianes que les del 2019?
-Jo crec que les eleccions mai no són fàcils i que ara tampoc no ens en podem confiar. Les enquestes pronosticaven que jo guanyaria l’alcaldia al 2015 amb molt d’avantatge i finalment vaig ser el candidat més votat per només cent vots de diferència. Crec que el Botànic ha fet i està fent un gran treball. A la Vila ja portem molts projectes per 100 milions d’euros, que és una inversió històrica. Abans, quan governava el PP, no hi havia diners per a res. Ací va arribar a vindre un conseller del PP per a dir que no feia falta l’ampliació de l’hospital comarcal, encara que tot el món sabia que sí que feia falta, i ara tenim 60 milions d’euros per a ampliar-lo. Per tant, el Botànic ha fet, està fent i continuarà fent un gran projecte, i això ho valoraran els ciutadans. Esperem que el Botànic continue governant per a continuar fent unes polítiques socials, progressistes i d’inversions com fins ara. El pla Edificant, per exemple, és un dels millors de la història. Sense aquest pla, els col·legis de la Vila no comptarien, cadascun, amb un milió d’euros invertits després de trenta anys en què no s’havia fet ni una reforma. Ara estem canviant finestres, persianes, ascensors i modernitzant els centres. Estic segur que això els ciutadans ho sabran valorar.
-Creu que la qüestió del finançament, encara sense resoldre, pot llevar credibilitat a Ximo Puig de cara a aquestes eleccions?
-No. Sabem que és un tema complicat, però hem de dir que el govern de Zapatero va millorar molt el finançament, tot i que de manera insuficient. Després, ni Mariano Rajoy ni Francisco Camps ni Alberto Fabra van fer absolutament res per millorar el finançament. I el president de la Generalitat, Ximo Puig, està treballant moltíssim per fer veure que l’infrafinançament de la Comunitat Valenciana és una realitat. I hem de lluitar per això, però dins de la normalitat institucional. I crec que el president Puig ho està aconseguint i que finalment aconseguirem un finançament just.
-El cas és que, també, des de l’arribada de Feijóo a la direcció del PP, les enquestes han anat en contra de Pedro Sánchez. Creu que això el pot perjudicar?
-La inèrcia sempre existeix, però jo, de totes maneres, recorde que en l’última enquesta el PSOE ha tornat a créixer. Tenim molts problemes a nivell internacional que fan molt de mal la ciutadania, com per exemple la inflació. Això no ho ha provocat el Govern d’Espanya, que s’ha trobat amb uns problemes amb els quals ningú no hauria pensat mai que es trobaria, com ara la pandèmia contra la qual vam haver de lluitar. Si després de tot això ara hi ha només un 13% d’atur, això s’ha de valorar. Estic convençut que els ciutadans sabran valorar la tasca que està fent Pedro Sánchez i el Govern progressista espanyol. I el mateix ocorrerà amb el president de la Generalitat. Tornarem a governar pel bé de les polítiques socials a la Comunitat Valenciana, a Espanya i als municipis.
