El president de la Generalitat, Carlos Mazón, anunciava aquest dilluns a les 9 h que dimitia, sense verbalitzar-ho en cap moment, i apel·lava “a la responsabilitat” de la majoria parlamentària (PP i Vox) per a elegir nou cap del Consell. Ho comunicava en una compareixença al Palau de la Generalitat, sense indicar quan faria efectiva la renúncia al càrrec, un fet que finalment es produïa unes hores més tard, a les 15.24 h, quan presentava l’escrit en què comunicava la decisió a Les Corts. Tanmateix, Mazón manté l’acta de diputat i, per tant, l’aforament, que impedeix a la jutgessa de Catarroja (l’Horta Sud) que el cite com a investigat en la causa oberta per la gestió de la dana del 29 d’octubre del 2024. Amb aquest document es tancaven totes les conjectures i incerteses que havia provocat el discurs del matí.
En la caiguda de Mazón, cal reconèixer l’enorme perseverança i resiliència del poble valencià, amb els familiars de les víctimes mortals de la dana -que demanen presó per a l’expresident– i la resta d’afectats al capdavant, que han mantingut una mobilització permanent i constant durant dotze mesos fins a aconseguir el seu primer objectiu. Sense aquesta pressió al carrer i en qualsevol espai on es podia expressar aquesta demanda -festes populars, concerts, gales, el funeral d’estat…- i sense la ingent tasca del periodisme responsable i d’una jutgessa honesta, la dimissió d’aquest matí no s’hauria produït.
D’aquesta manera, Mazón s’ha convertit en el segon president que menys temps –quasi dos anys i quatre mesos– ha estat al capdavant de la Generalitat en la història de l’autogovern, després de José Luis Olivas, que no va arribar a l’any -onze mesos-, entre el juliol del 2002 i el juny del 2003, una etapa de transició entre l’eixida d’Eduardo Zaplana per a assumir la cartera del Ministeri de Treball i la investidura de Francisco Camps. Justament, Camps, després de dues legislatures completes, va deixar la presidència quan feia poc més d’un mes que havia estat reelegit per majoria absoluta -per a un tercer mandat- arran de la seua investigació judicial en el marc de la denominada “causa dels vestits” derivada del cas Gürtel, de la qual va ser absolt. Abans de l’aprovació de l’Estatut el 1982, Josep Lluís Albinyana va ser cap del primer Consell Preautonòmic entre l’abril del 1978 i el desembre del 1979, un any i huit mesos.
Vox decideix
Mazón continuarà com a president en funcions fins que Les Corts n’elegisquen el substitut, un cap del Consell interí que acabe la legislatura. Tot apunta al número dos del partit, Juanfran Pérez Llorca, negociador del PP valencià amb Vox.
Segons el Reglament del parlament valencià, després de la renúncia formal, s’obri un termini de dotze dies hàbils perquè els grups parlamentaris proposen candidats. Tot seguit, la presidenta de la cambra farà una ronda de consultes i fixarà el ple d’investidura entre tres i set dies després de la fi d’aquest termini.
El candidat presentarà el seu programa i la sessió se suspendrà fins vint-i-quatre hores més tard, quan s’obrirà el debat amb els grups. A continuació, es fixarà l’hora de la votació, que serà de viva veu. En primera votació caldrà majoria absoluta i, si no s’aconsegueix, la votació es repetirà quaranta-huit hores després, i aleshores només caldrà una majoria simple, és a dir, més vots a favor que en contra.
El PP té 40 diputats i està lluny de la majoria absoluta, situada en 50 escons, mentre que PSPV i Compromís en sumen 46. Per tant, el candidat del PP necessita els 13 vots de Vox per a ser investit. Aquesta dependència reforça la posició del partit d’extrema dreta, que ja ha advertit que no donarà un suport automàtic i exigeix participar plenament en la decisió sobre el relleu.
En aquest sentit, Santiago Abascal ha dit aquest dilluns que “el PP ha pres aquesta decisió quan i com ha volgut, sense consultar res amb nosaltres (…) Tenen grans disputes internes, primer que s’aclarisquen entre ells i quan decidisquen què volen fer, ja direm quina és la nostra postura”. Per part seua, Alberto Núñez Feijóo ha demanat a la formació ultra que ara “estiga a l’altura i facilite l’elecció d’un nou president“.
D’altra banda, PSPV i Compromís han criticat la compareixença de Mazón i han demanat la convocatòria d’eleccions anticipades. Així, Joan Baldoví ha subratllat: “Te n’has anat sense rebre les víctimes, mentint i venent-te com la víctima més gran de tot açò. Un final patètic digne del pitjor president del pitjor govern de la nostra història. Ara, que parle la gent”. I la secretària general del PSPV, Diana Morant, ha remarcat que “Mazón es mantindrà al capdavant de la Generalitat de la seua mà [del nou candidat] i negociarà amb Vox amb la seua agenda masclista i involucionista”.
Si la candidatura que presente el PP fracassa, començarà el compte enrere de dos mesos fins a la dissolució de Les Corts i la convocatòria electoral. Durant aquest període es podran proposar més candidats i tornar a sotmetre’ls a votació. Si transcorreguts aquests dos mesos no hi ha cap investidura, les eleccions se celebraran entre 54 i 60 dies després de la publicació del decret i les noves Corts hauran de constituir-se en un màxim de 90 dies. Quan això passe, el procés es repetirà íntegrament i Mazón continuarà com a president en funcions fins al nomenament del nou cap del Consell.
Tensions internes en el PP
La situació evidencia tensions dins del PP, entre la direcció valenciana i l’estatal, sobre el perfil del successor i l’estratègia a seguir davant de Vox. A més, l’oposició critica que Mazón pose el focus a l’exterior en compte de fer una autocrítica profunda per la gestió de la catàstrofe i el desgast institucional. La possibilitat d’un bloqueig i d’un escenari electoral anticipat és real i condiciona tots els moviments polítics.
Segons fonts del PP, el relleu de Mazón preferit per Madrid seria l’actual alcaldessa de València, María José Catalá. Aquesta té l’avantatge de ser més coneguda -segons una altra enquesta recent, seria la candidata preferida pels votants populars- i que és diputada. Però el pla té alguns problemes -i segurament per això no s’ha executat fins ara. Deixant de banda la voluntat de Catalá, que prefereix quedar-se com a alcaldessa, cal tindre en compte la resistència del mateix Mazón.
El moviment que s’ha fet dins del PP valencià per tal de frenar les opcions de Catalá, posant el nom del president de la Diputació de València, Vicent Mompó com a candidat el 2027, anirien en aquesta línia. De fet, el gabinet de crisi celebrat aquest cap de setmana a Alacant entre el mateix Mompó, els dirigents de les demarcacions d’Alacant i Castelló, Toni Pérez i Marta Barrachina respectivament, i el secretari general del PP, Juanfran Pérez Llorca, va proposar Mompó com a relleu a la presidència.
Per ara, però, hi ha més especulacions que certeses. La majoria de càrrecs del PP prefereixen no mullar-se i esperar que s’aclarisquen les coses per assegurar-se que es troben en el bàndol guanyador.
