La defensa de l’expresident de la Generalitat i exministre espanyol Eduardo Zaplana (PP) considera que la Policia Judicial destinada al cas Erial és «antiga» i «pròpia d’un règim anterior al del 78».
Daniel Campos, advocat de Zaplana, ha començat així el seu informe al judici que se segueix a l’Audiència de València pel cas esmentat, pel qual Fiscalia demana 17 anys de presó contra l’expresident valencià. El ministeri públic, en el seu torn de paraula, va destacar la tasca policial, però la defensa de Zaplana n’ha discrepat. «És importantíssim defensar les garanties. La veritat no pot ser trobada a qualsevol preu», ha dit l’advocat, «preocupat» després d’haver escoltat el fiscal avalar «un model d’instrucció i de policia moderna que ens sembla perillós i preocupant».
Segons deia, «no creiem que una instrucció en la qual ha existit una sentència declarant una lesió de drets fonamentals haja de ser exemple de res. A més, la Policia Judicial que hem tingut ací tampoc creiem que siga moderna, sinó pròpia d’un règim anterior al de 1978». De fet, l’advocat creu que algunes formes de la investigació han sigut «preocupants», ja que «no s’han de buscar dreceres per a lluitar contra la corrupció, ni invents ni solucions ràpides que determinen una rebaixa de les garanties. En justícia penal la finalitat no justifica els mitjans. La finalitat no és l’èxit sobre l’enemic sinó la veritat processal obtinguda amb respecte a les garanties».
D’altra banda, l’advocat considera que s’ha vist afectat el dret de defensa per la quantitat d’interlocutòries de secret dictades als procediments, i també ha dit que la presó provisional contra Zaplana es va utilitzar «amb una finalitat espúria per a pressionar les persones empresonades amb l’objectiu que digueren on estaven els diners, i fins que no va aparèixer no es va decretar la llibertat».
«Un muntatge»
De fet, la defensa de Zaplana ha al·legat «un muntatge» contra l’expresident valencià, i ha lamentat que s’haja creat una «veritat artificial mantinguda fins hui». «En cap moment no s’ha buscat la veritat, sinó apuntalar la versió que la Guàrdia Civil va donar al novembre del 2015 i que va servir per mantindre en presó Zaplana al maig del 2018».
L’advocat s’ha justificat dient que els papers que han donat origen al cas, els del ciutadà siri constantment citat en aquesta causa i trobats en un pis que va ser propietat de Zaplana, «no tenen res a veure» amb els documents intervinguts a l’expresident valencià quan va ser detingut. Apunta, a més, que «és impossible» que els papers foren deixats al 2006 al domicili, ja que un d’ells duia una data d’impressió de novembre del 2009 i l’altre dades registrals d’una societat que no van poder ser incorporats abans del 2008.
La defensa també ha qüestionat les declaracions de les persones conformades al procediment, per a les quals Fiscalia ha rebaixat les peticions de penes, i la del testimoni Fernando Belhot. «Sembla que l’únic interès era buscar declaracions que implicaren Zaplana perquè el fiscal sabia que la prova que tenia era insuficient per a sostenir l’acusació», ha assegurat.
