Durant l’última sessió del judici per la peça A del cas Imelsa l’advocat d’Alfonso Grau, vicealcalde de València i mà dreta de l’aleshores alcaldessa Rita Barberá, ha assegurat que no hi va haver malversació ni suborn, i també ha negat que el seu client tinguera cap capacitat de comandament. «No hi ha absolutament res», ha sentenciat, alhora que ha vinculat la situació judicial de Grau a «una atmosfera creada en la qual tot sembla corrupció».
L’advocat ha exposat el seu informe en relació amb les acusacions pel presumpte finançament irregular del PP en les campanyes electorals municipals de València dels anys 2007 i 2011, en les quals el partit s’hauria nodrit d’aportacions d’empreses privades beneficiades pel mateix Ajuntament de València amb contractacions. Alfonso Grau és un dels quatre acusats, i els altres tres són l’exsecretària del PP a l’Ajuntament, Mari Carmen García Fuster; l’exdirector de la Fundació Turisme València, José Salinas, i l’exregidor i exresponsable del CEyD, el Centre d’Estratègies i Desenvolupament, Juan Eduardo Santón.
En el seu informe el lletrat demana l’absolució de Grau basant-se en motius «clínics i jurídics», atès que «no hi ha, en tota la causa, absolutament cap element que permeta sostindre la malversació, el suborn i encara menys la falsedat que s’introdueix per part de les acusacions en l’últim moment».
Fiscalia i l’acusació popular demanen nou anys i dos mesos de presó contra Grau, i el seu advocat ha descartat l’existència dels delictes imputats. Pel que fa a la falsedat documental, el lletrat argumenta que aquesta acusació ha sigut cursada en l’últim moment, fet que hauria deixat «indefens» el seu client, i a més nega que s’haja falsificat cap contracte. Quant a la malversació i el suborn, l’advocat indica que «hauria de quedar fora de tota consideració fàctica i valoració jurídica» l’acusació que existia una operativa criminal d’entregues de diners per part d’empresaris amb una forta vinculació contractual amb l’Ajuntament per al pagament de les campanyes electorals.
En aquest sentit, el lletrat explica que les quantitats presumptament malversades en aquesta peça són de les mateixes entitats, i diu també que «si aquests finançaments d’empresaris foren les que motiven l’acusació, seria un delicte de finançament il·legal de partits polítics. Si parlem d’aportacions empresarials, parlar de malversació i suborn no té sentit». El lletrat també diu desconèixer com es concreta el suborn, i al seu torn nega que Grau tinguera cap capacitat de comandament a l’Ajuntament de València.
Per últim, sobre les fundacions, l’advocat defensava que en ser entitats jurídicament privades no podrien haver comès malversació i que, a més, aquestes no feien el que indicava l’Ajuntament. En aquest sentit, també ha dit que la Fundació Turisme València, com a exemple, estava presidida per Grau, però ell «no manava» perquè «hi havia huit patrons inicials de distintes entitats i un estatut i una junta en què es decidien les coses: no manava el president».
L’advocat també s’ha referit al testimoni de Jesús Gordillo, assessor de Grau a l’Ajuntament i extreballador de Laterne, l’empresa que va realitzar la campanya electoral del PP el 2007, qui davant la Guàrdia Civil i durant la instrucció va aportar documents i relat contra l’exvicealcalde. Posteriorment, al judici, Gordillo va negar el seu propi testimoni i l’advocat ha donat veracitat a aquesta última versió.
Els altres acusats
Juan Eduardo Santón, contra qui es demanen cinc anys i dos mesos de presó per malversació i falsedat, el mateix que José Salinas, ha expressat a través de la seua defensa que ell no ostentava cap autoritat en les entitats de què formava part, negant així les acusacions. Tal com defensava el lletrat de Grau, en el cas de Fivec, entitat presidida per Santón, «el president no decidia res» perquè la composició interna de l’organisme estava dominada pel patronat, «que exercia les funcions de fer actes, contractes i pagaments».
Pel seu compte, la defensa de José Salinas ha assegurat que el seu client és innocent i que actuava «per delegació».
El judici queda vist per a sentència i només Santón ha exercit el dret a l’última paraula entre els acusats. L’exresponsable del CEyD s’ha declarat innocent i diu tindre la consciència «molt tranquil·la».
