La presidenta del Tribunal Superior de Justícia valencià, Pilar de la Oliva, ha fet pública aquesta dada durant la presa de possessió de 17 jutges nous, en la qual ha titllat ʺd’agònica” la situació que travessen els jutjats del País València. Segons ha dit en el seu discurs, a més d’Oriola, destaquen també els partits judicials de Nules i Dénia, tots dos amb onze assumptes que es podrien “etiquetar de corrupció”, i el de Torrevella, amb set casos.
A més d’aquest tipus de causes, els jutjats valencians tramiten “més de 200 causes d’especial complexitat”, en les quals s’investiguen trames de crim organitzat i tràfic de drogues, en ocasions amb més d’una vintena d’imputats. “Us rebem amb els braços oberts, estem extraordinàriament necessitats del vostre treball. Ens feu falta, molta falta”, ha dit De la Oliva als nous jutges.
Segons ha remarcat, la justícia estatal pateix un moment “molt delicat”, ja que no ha aconseguit els mitjans que “mínimament” necessita el tercer poder de l’Estat per a exercir la seua funció. “Fins fa poc no érem prioritat política”, i ara “hi ha una realitat dominant: no hi ha recursos o hi ha pocs”, ha lamentat la presidenta, que ha advertit els nous professionals de la judicatura que el seu treball tindrà obstacles “no xicotets” per a tirar endavant.
De la Oliva és conscient que hi ha altres territoris amb necessitats “també molt importants”, no obstant açò ha insistit que li haguera agradat donar la benvinguda “a més jutges i en millors circumstàncies”. Entre altres coses, perquè els jutjats valencians, especialment els de primera instància, els socials, els penals i els mercantils, “passen per una situació que en ocasions pot qualificar-se d’agònica”.
En aquest mateix sentit, la portaveu del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Gabriela Bravo, ha valorat la incorporació d’aquests 17 jutges nous, si bé ha reconegut que li haguera agradat que fóra un nombre major, donat l’alta càrrega de casos que suporta aquesta jurisdicció.
Segons ha comentat Bravo, la seua arribada és una “bona notícia”, encara que “tots haguérem desitjat que fóra un nombre superior”. No obstant açò, el Consell va ponderar les necessitats de cada autonomia i la disponibilitat de recursos i va entendre que aquest nombre era “adequat, encara que no excessiu”, ja que hi ha altres territoris que es troben en “una situació més crítica”, ha afegit.
