Aquesta setmana el Ministeri espanyol d’Hisenda, liderat per María Jesús Montero (PSOE), ha anunciat la condonació d’una part del deute de totes les comunitats autònomes de l’Estat. Ho fa en virtut d’un acord entre el PSOE i Esquerra Republicana, i afectarà totes les comunitats. En aquest sentit el País Valencià és el tercer territori al qual més deute llevaran, un 18,44% (11.210 milions d’euros), que passarà a ser assumit per l’Estat.
Però, és bona aquesta mesura? El PSPV l’ha defensada perquè la iniciativa procedeix dels socialistes espanyols. El PP l’ha rebutjada pel mateix motiu, i fins i tot els consellers d’Hisenda d’aquest partit van abandonar la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera quan s’havia d’abordar aquest punt. Pel que fa a Compromís, els valencianistes han rebutjat la mesura en tant que no canvia el sistema de finançament, que genera un deute als valencians que no procedeix de la mateixa administració valenciana, sinó del sistema vigent.
Veus
Joan Ramon Sanchis, catedràtic d’Organització d’Empreses a la Universitat de València, diu que la seua opinió és «favorable, en principi», a aquesta condonació. «Pot ser una mesura econòmica positiva, especialment per al País Valencià, una de les comunitats més endeutades i amb una situació molt complicada, que és pobra en nivell de renda però pagadora a la solidaritat de la resta de comunitats, un sense sentit que fa temps que s’hauria d’haver resolt».
En canvi, Sanchis entén que aquesta condonació no pot ser la solució. «Hi ha un problema de fons, que és que paguem quan hauríem de rebre, i això vol dir que el sistema de finançament s’ha de reformular totalment». L’economista va més enllà i explica també que «una reforma del sistema de finançament autonòmic no sols hauria de contemplar un canvi de criteris a l’hora de fer la distribució econòmica sinó que, sobretot, hauria de garantir una major autonomia financera. És a dir, aconseguir les claus de la caixa. No només gestionar les despeses, que és el que estem fent, sinó gestionar també els ingressos directament, sense haver d’anar a Madrid i després haver d’esperar dos anys perquè ens retornen una part».
El catedràtic creu que el País Valencià ha d’aspirar a un sistema com el del concert econòmic, però «desgraciadament no tenim partits que el reivindiquen».
En termes similars s’explica Antoni Infante, qui fora president de Decidim, la plataforma pel dret a decidir del País Valencià, també va ser portaveu de la Crida pel Finançament, una plataforma actualment desactivada que exigia una reforma integral en aquest sistema. Infante creu que «la proposta del Govern espanyol ni elimina el problema ni soluciona res. La condonació de quasi el 19% del deute, si no es reestructura la forma de pagar-lo, és una maniobra més de l’Estat per continuar tenint-nos endeutats i espoliats».
L’activista recorda que «el deute és un mecanisme de transferència de recursos del País Valencià a l’Estat, igual que ho és el fet que el Govern espanyol invertisca molt menys al País Valencià en comparació amb la mitjana estatal. L’Estat s’aferma en els mecanismes d’espoliació i ens continuen empobrint, i aquesta és una enganyifa més per mantindre’ns en la situació en què estem».
Per últim, i en referència al rebuig inicial de Compromís a aquesta proposta, Infante, que també defensa aquesta negativa, creu que la coalició valencianista «ha passat de representar en l’imaginari col·lectiu una força sobiranista a gestionar els seus resultats electorals com una força regional i gestiona les seues relacions amb l’Estat supeditant, precisament, la seua representativitat a una coalició estatal. Per això tinc molt poca confiança que les declaracions dels seus dirigents vagen més enllà d’això, tot i que m’agradaria equivocar-me».
