El 28 de maig del 2023 serà recordat pels militants de Podem arreu de l’estat com la data més funesta, però aquesta va ser especialment dura al País Valencià. No es tracta dels resultats electorals, especialment terribles, ja que la formació morada no soles va quedar fora de les Corts Valencianes autonòmiques, diputacions i tots els grans ajuntaments, sinó que aquesta seria només el tret d’eixida d’una sèrie de desgràcies que l’han posat al caire del col·lapse.
Les següents setmanes serien frenètiques per la configuració de les llistes de Sumar per al 23 de juliol, on Yolanda Díaz negociaria directament amb Compromís i Esquerra Unida, vetant i obviant qualsevol relació amb Podem. De fet, fins i tot es podria considerar que la situació encara és pitjor que açò, ja que Sumar sí que ha comptat amb gent com Naiara Davó –exdiputada de Podem purgada per l’actual direcció-, Ignacio Blanco –exdiputat d’EUPV amb qui no va fer-se la confluència el 2015- o l’errejonista Carlos Navarro.
Poc abans de començar aquesta nova campanya electoral, les seues cares més visibles, Héctor Illueca –vicepresident del Consell i candidat a president- i Pilar Lima –coordinadora autonòmica i candidata a l’alcaldia de València- anunciaven la seua dimissió i deixaven la política. El primer de forma absoluta. La seua darrera piulada data del 29 de maig, l’endemà del desastre electoral. A l’agost anunciava el tancament de la seu del partit a València i l’acomiadament de set treballadors per tal «d’adequar els recursos a la nova situació».
I per si fora poc, la «vaga de braços caiguts» de la militància de Podem durant les eleccions estatals a penes s’ha notat al País Valencià, especialment a la demarcació de València, on Compromís-Sumar ha aconseguit els millors resultats de la plataforma arreu de tot l’estat.
Des del juny, l’organització de Podem es troba –segons l’expressió d’un militant-, en «situació catatònica». Sense direcció, una gestora s’ha encarregat de mantenir formalment l’estructura, però l’activitat orgànica ha estat pràcticament nul·la, amb una sola ronda d’assemblees locals i comarcals. Al desànim estès entre les bases s’ha sumat l’època estival i, sobretot, la «falta de faena», ja que Podem –almenys al País Valencià- ha quedat fora de joc en tots els moviments polítics que s’han produït des del 28 de maig.
Un nou curs polític
L’equip tècnic dirigit per Carles Fons –persona de la total confiança de Pilar Lima- ha de mantenir la gestió de l’organització fins a la celebració de «l’assemblea ciutadana» que escollisca la nova direcció. Aquesta encara no té data, però per al 28 d’octubre s’ha convocat una «trobada militant» per tal «d’iniciar el nou curs polític». En aquesta reunió es vol discutir «el paper de Podem en el nou cicle polític valencià», sense especificar res més.
Fonts internes de l’organització asseguren que aquest pas de la gestora es deu a la celebració de trobades informals de militants, sobretot a les comarques centrals i la zona d’Alacant, que respondrien a un sector que podria definir-se com a crític.
«La direcció actual correspondria al sector més dur, molt crític amb Sumar i que voldrien mantenir un projecte més identitari. L’alternativa seria la configuració d’un sector que podríem anomenar més crític i que estaria més disposat a col·laborar amb Compromís i Esquerra Unida», expliquen persones pròximes a Podem.
Precisament la relació amb Compromís és una de les principals diferències amb Esquerra Unida, on hi ha un sector creixent que aposta per una col·laboració més estreta amb els valencianistes, sobretot a partir de l’experiència de Sumar. Des del 28 de maig, tant a escala autonòmica com a molts municipis, Compromís s’ha ofert a l’antiga confluència per tal que tinguen accés a les institucions, siga presentant mocions o sol·licitant informació. «La cosa va molt per pobles, però a molts municipis la relació és molt bona i encara que Esquerra Unida també té els seus problemes interns, açò facilita la col·laboració des de la base», explica un històric militant de l’esquerra.
En canvi, la relació entre Podem i Compromís ha anat deteriorant-se des de la campanya de les autonòmiques, quan Irene Montero posaria els valencianistes al mateix nivell que el PSOE i els acusaria de ser «un partit de centre». Més tard, durant la configuració de les llistes de Sumar, seria Pablo Iglesias qui els acusaria de vetar els seus candidats a les eleccions espanyoles.
«Ordres de Madrid»
Però, quin és el possible paper de Podem al País Valencià en un futur pròxim? Sense representació institucional i sense gaires esperances de recuperar-la, es fa difícil pensar en una acció política al marge de l’espai Compromís – Sumar – Esquerra Unida, i més si aquest va consolidant-se al llarg de la legislatura. «La veritat és que la majoria de la gent més jove era més errejonista i la gent que s’ha quedat té més de 50 anys, són històrics i amb bagatge, no es poden menystindre, però mantenir un partit extraparlamentari requereix de moltes energies –explica una persona que formalment encara és militant, encara que no activament,- jo imagine que quedaran un poc a l’espera de veure què passa i, sobretot, a esperar ordres de Madrid, a veure què decideixen allà Però el que és segur és que ara callen per responsabilitat mentre no es forma el nou govern, però que no han oblidat el que consideren una punyalada de Yolanda Díaz i li la tenen guardada».
¿Te imaginas que Yolanda Díaz no hubiese vetado a Irene Montero, que la gente de @Podemos hubiese ido a votar en masa el 23J y que hubiésemos sacado 38 (o más) escaños en vez de 31?
Qué diferente sería la situación ahora.
Para empezar Feijóo no sería candidato a la investidura.
— Pablo Echenique (@PabloEchenique) August 23, 2023
Si fan seua l’anàlisi de l’exdiputat estatal Pablo Echenique –qui en una piulada del 23 d’agost deixava entendre que la gent de Podem no havia «votat en massa» Sumar, per la qual cosa la coalició havia perdut almenys set diputats-, un reorganitzat Podem podria intentar mantenir un projecte diferenciat i provar sort en solitari el 2027. Un increment de les protestes socials en resposta a les polítiques de PP i Vox podria donar-los l’esperança que es repetira l’escenari del 2015. Ací també hi jugarà un paper important l’oposició que faça Compromís a Les Corts i si és capaç de seduir, o no, els potencials votants de Podem.
