El Tribunal Suprem ha obert la causa contra el diputat del grup mixt, exministre de Transports i exsecretari d’Organització del PSOE, el valencià José Luis Ábalos, per presumptes delictes de pertinença a organització criminal, tràfic d’influències, suborn i malversació. L’obertura de la causa arriba després que el jutge de l’Audiència espanyola que instruïa el cas Koldo instara a investigar l’exministre pel seu presumpte paper principal en la trama.
L’Audiència, però, no podia donar aquest pas sense el consentiment del Suprem, el tribunal competent per a investigar els aforats –els diputats al Congrés ho són. En l’exposició que l’Audiència ha enviat al Suprem s’assenyala «l’existència d’indicis fundats i seriosos, una imputació clara i concreta o suport provatori, que evidencia la presumpta participació d’Ábalos» en els fets.
El jutge Ismael Moreno apunta a la presumpta comissió d’un delicte de pertinença a organització criminal, «en tant que ocupava un paper principal en l’entramat creat» per l’empresari Víctor de Aldama «per a la consecució de negocis amb les administracions públiques».
La Sala Penal del Suprem ha acceptat aquesta petició reobrint una causa del 2021, on s’analitzava una denúncia presentada aleshores per l’advocat Ramiro Grau contra Ábalos i que va ser arxivada. Al març, l’advocat va demanar reobrir la causa, i el Suprem ha esperat al resultat de les investigacions de l’Audiència espanyola.
Malversació, nou delicte imputat
El Suprem conclou que «els delictes descrits, sense perjudici del que puga resultar de la investigació, podrien ser constitutius» de pertinença a organització criminal, tràfic d’influències, suborn i malversació. Aquest últim delicte no entrava dins de les acusacions fetes per l’Audiència espanyola fins ara.
L’alt tribunal s’encarregarà d’investigar Ábalos i, de moment, la resta dels encausats pel cas Koldo continuaran sent investigats per l’Audiència, que ha sigut sol·licitada pel Suprem perquè li remeta les diligències practicades.
L’acusació
Ábalos seria, segons la investigació, membre d’una organització de «persones identificades que aprofiten la situació d’emergència derivada de la pandèmia per la covid, en aspectes relacionats amb l’adquisició, per via d’urgència i emergència, de material sanitari».
Segons el Suprem, «el grup de persones disposaven d’informació prèvia sobre les necessitats derivades de la urgència, fet que els va permetre realitzar una oferta per assegurar l’adjudicació del contracte de subministrament a través del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana».

L’alt tribunal apunta, també, que «l’organització, aprofitant la condició d’aforat del secretari d’Organització del PSOE, va participar en les contractacions d’altres administracions», fet que situaria Ábalos com a nexe d’unió de la presumpta trama amb les altres entitats públiques amb les quals es van fer contractes.
A més, el Suprem interpreta que Koldo García, que era assessor d’Ábalos, «intervenia activament en la contractació i realitzava operacions per a ocultar els cobraments rebuts». Mentrestant, Ábalos «també hi intervenia utilitzant els oficis del seu assessor al Ministeri i, de manera indiciària, participava en beneficis derivats de la seua pertinença i consecució de la contractació».
Operacions
A més, segons el relat judicial, «l’adjudicació dels contractes d’adquisició de material sanitari va ser realitzada a favor de l’empresa Soluciones de Gestión, sense donar opció que foren presentades altres ofertes, ja que va ser l’oferta designada des de la més alta instància del Ministeri». Això hauria generat «una compensació econòmica», fet que es demostraria amb «l’adquisició i gaudi d’una vivenda a la urbanització La Alcaidesa, a Cadis, de la qual va gaudir l’aforat», és a dir, Ábalos, que la va arribar a posar en lloguer.
El Suprem també contempla benefici econòmic per a Ábalos amb els pagaments «corresponents al contracte de lloguer en un apartament ubicat a l’edifici conegut com la Torre de Madrid, utilitzat per una persona, Jéssica Rodríguez, amb la qual l’aforat es trobava, segons sembla, relacionat».
A tot això cal sumar que «aquesta persona treballava pel seu compte en empreses públiques que depenien del Ministeri i havia format part del grup de persones que van acompanyar el ministre a viatges oficials».
Les proves procedeixen de comunicacions internes entre els implicats i el Suprem no descarta altres vies d’investigació.