El desastre de gestió té pocs paral·lelismes en la política recent. I el cost per a les arques públiques de l’Ajuntament de València tampoc. Són 150 milions d’euros segons càlculs “optimistes” de fonts del mateix PP local. En realitat, la xifra podria ser encara superior i anar més enllà dels 200. Però recapitulem un segon.
L’inici d’aquest sainet que “miraculosament” no ha generat una crisi política de primera magnitud, es remunta al 21 d’octubre passat, quan la comissió municipal de mobilitat aprovava el reglament de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) amb els vots a favor de PP i Vox, i l’oposició de socialistes i valencianistes en considerar-la “poc ambiciosa”. De fet, càrrecs de l’equip de govern havien assegurat que es tractava de la ZBE “més laxa d’Europa”. Llavors, tots els mitjans van publicar –inclòs aquest diari– que València ja tenia ZBE, encara que en temps de descompte -el límit legal per tenir els reglaments aprovats és el 31 de desembre- i van començar a explicar com funcionaria.
Només nou dies després, però, esclatava la sorpresa quan, en la votació de ratificació al Ple -habitualment un tràmit, ja que les majories de comissions i Ple es mantenen- Vox canviava el sentit del seu vot i tombava la proposta. El portaveu de la formació ultra, José Gosálbez, defensava la decisió argumentant que posava per davant “la llibertat dels veïns” a la qualitat de l’aire.
La sorpresa era relativa, ja que Vox ja havia avisat l’alcaldessa María José Catalá de la seua decisió, així que aquesta va intentar arribar a un acord amb el PSPV i salvar així el Ple. Aquest va acceptar salvar-li la cara a l’alcaldessa i va demanar com a compensació una sola cosa: renunciar a construir una avinguda García Lorca i recuperar el projecte d’un parc en aquesta zona projectat durant el mandat de Joan Ribó. Catalá, però, no va cedir i conseqüentment va perdre la votació i València va quedar sense ZBE.
Una amenaça real als pressupostos
Però, què passa si València arriba al 31 de desembre sense una ZBE en funcionament? Doncs que el cost pot ser majúscul. De primeres haurà de tornar els 57,8 milions d’ajudes europees per implementar la mesura. La majoria d’aquests diners ja s’han gastat en diferents projectes, des de la compra de càmeres i programes per al control mateix de la ZBE com en altres reformes urbanístiques, com la superilla de la Petxina, alguns carrils bici o la del túnel de Perez Galdós. Però el retorn dels diners no és l’única mesura, ja que les condicions europees inclouen una sanció en cas d’incompliment que pot ser com a mínim de la mateixa quantitat que s’ha avançat, encara que també podria ser el doble. A més hi ha també 38 milions d’ajudes en transport públic del ministeri de Transport que també estan vinculades a l’aprovació de la ZBE així com les ajudes per a les bonificacions dels preus, que depenen dels passatgers, però que serien uns altres milions.
Aquest càlcul “optimista” implica el retorn de 57,8 milions més una quantitat igual de multa i uns altres 38 milions del ministeri. Un total de 153,6 milions. Sempre que la UE no decidisca incrementar la sanció -per la qual cosa la xifra final superaria els 200 milions- i sense comptar amb el fet que als passatgers de l’EMT passaria a costar-los el doble el bitllet d’autobús.
La situació és preocupant? Sí i no. Que Catalá intenta buscar una solució ho demostra el fet que va fer un intent de negociar amb els seus “arxienemics” de Compromís. Una passa a l’abisme que exemplifica fins a quin punt està delicada la situació. Els valencianistes no van negar-se a parlar, però van exigir un senyal previ de bona voluntat: la reversió de la reforma de Colón que ha provocat un important increment del trànsit al centre de la ciutat. La proposta, presentada en forma de moció a la comissió divendres passat, seria rebutjada amb el vot contrari del PP. Les converses ni tan sols van començar.
I la part del no? Fonts del PP municipal pareix que comencen a acceptar el pagament d’aquests 150 milions -al voltant d’un 15% del pressupost anual que és d’uns mil milions- com una fatalitat. Filtren a qui els vol escoltar que “els comptes municipals estan sanejats” i que, per tant, la ciutat podria assumir la despesa, encara que òbviament “no és el que desitgen” i culpen del caos les altres forces polítiques.
Sense crisi política
Amb tot, i almenys en aparença, no pareix que la història estiga posant en perill la coalició entre PP i Vox. Fa quatre dies aprovaven conjuntament els pressupostos del 2026 i Catalá no para de desfer-se en elogis cap als seus socis d’extrema dreta. La relació és “exemplar” i un “exercici de responsabilitat compartida”, assegurava recentment l’alcaldessa. Fonts del mateix ajuntament busquen en la situació actual de negociació entre PP i Vox per a investir Juanfran Pérez Llorca com a President per explicar que la humiliació dels ultres a Catalá no haja tingut conseqüències.
Per la seua banda, hui mateix, la portaveu de Compromís, Papi Robles, exigia la dimissió de Catalá si finalment València ha de fer front a una despesa de 150 milions. “La realitat és molt clara: és ella qui ha decidit, de manera premeditada, incomplir la llei per no fer la seua faena. El seu fracàs és únicament imputable a la seua incapacitat com a alcaldessa”, declarava la regidora valencianista.
Ara, els desigs de Robles poden quedar en simples desigs. I és que l’actual i històric desficaci de l’Ajuntament de València a penes està tenint repercussió mediàtica més enllà de l’obligat seguiment. Probablement siga Carlos Mazón qui estiga, ni que siga involuntàriament, salvant Catalá en atreure per a ell tota l’atenció informativa. O potser l’increment d’un 10% de la partida en promoció i publicitat institucional potser també té alguna cosa a veure.
