Siguem clars: l’espanyolíssim president Carlos Mazón és el màxim responsable polític valencià del desastre per les morts i les víctimes de la DANA i també de l’eliminació prèvia de la Unitat Valenciana d’Emergències (UVE) amb els seus amics de Vox, així com de no obrir les portes a tota la ajuda que li van oferir durant dies tant des de dins del país –com la dels bombers forestals valencians– com des de fora –bombers de Catalunya, Euskal Herria, etc.–. També és responsable de la total descoordinació de l’ajuda immediata als pobles afectats durant els primers dies, que es va posar en evidència gràcies a la implicació del moviment de voluntaris autoorganitzats que començaren a llevar fang i ajudar els veïns del pobles afectats des de l’eixida del sol del primer dia.
Lamentablement, el també espanyolíssim president del Govern espanyol n’és corresponsable des del primer moment. Ho és perquè no va actuar des de l’endemà de la catàstrofe i perquè no va generar una imatge de lideratge i de preocupació real pel poble valencià. Una cosa és respectar la descentralització de les competències, que està molt bé que el president Pedro Sánchez ho faça, i una altra ben distinta és desaparèixer i de sobte fer la visita oficial el passat diumenge amb els reis i amb el president de la Generalitat a Paiporta a buscar una imatge oficial falsament solidària que diversos veïns d’aquesta localitat devastada van evitar amb les seues protestes.
Davant d’aquesta deixadesa de funcions, qui de veritat ha donat la cara des de l’àmbit institucionals és l’administració municipal, els ajuntaments dels pobles afectats, estructures que amb alcaldes, regidors i personal municipal han actuat al costat de la ciutadania tot i que els treballadors d’aquestes entitats també han sigut víctimes de la DANA i de l’aturada dels serveis públics durant hores.
Fora de l’espectre institucional els grans herois d’aquestes jornades tràgiques han sigut els voluntaris, que han generat un moviment impressionant a través, sobretot, de la gent jove. Una lliçó de solidaritat que no oblidarem mai, unida a la que han donat els llauradors amb tractors i maquinària, els autònoms, les petites i mitjanes empreses que s’han implicat sobre els pobles destruïts i la gran quantitat de voluntaris procedents d’arreu de l’Estat.
Per més que l’extrema dreta ho tergiverse tot amb les seues fake news i amb la difusió de l’odi, intentant fins i tot salvar el president Carlos Mazón i la monarquia espanyola –que és la més corrupta d’Europa–, cal no oblidar que l’única intenció d’aquest moviment, ara reforçat amb la victòria de Donald Trump als Estats Units, és l’eliminació política del president espanyol, Pedro Sánchez, que ho és gràcies al suport majoritari, democràticament triat en les passades eleccions estatals. Un objectiu que no va acompanyat, ni de bon tros, de la intenció que el poble valencià es recupere de la tragèdia viscuda ni de cap altra de les que pateix a nivell estructural, tals com l’espoli fiscal que continua aplicant l’estat espanyol.
D’altra banda, el sistema mediàtic espanyol, totalment alineat amb aquestes batalles polítiques d’àmbit estatal que ni van ni venen ara mateix als valencians, també està en sintonia amb aquests discursos per acció o per omissió.
Els valencians, com sempre, estem a la cua de tot, i aquesta crisi ho ha tornat a demostrar: amb un president valencià que ha acreditat l’odi cap a la seua terra a través de la llei educativa aprovada i la de senyes d’identitat que s’aprovarà i que no ha estat capaç de demostrar la seua utilitat en les situacions d’emergència; amb un president espanyol totalment desconeixedor de la realitat valenciana i que ha mirat de traure rèdit polític; amb una monarquia aliena a tot que només busca salvaguardar la institució; amb una extrema dreta tòxica i oportunista i amb uns mitjans de la Meseta que majoritàriament viuen d’esquenes als nostres interessos.
Amb tot això, què més cal perquè deixem d’ofrenar noves glòries a Espanya? Encara hi ha més arguments, però calen moltes més accions. La pròxima oportunitat serà la del dissabte, 9 de novembre, amb les manifestacions a València, Alacant i Elx demanant la dimissió de Mazón i recordant que la DANA ha evidenciat l’oblit i el menyspreu que patim com a poble i l’ús colonial que en fan des de la metròpoli madrilenya. Ni Mazón ni Sánchez ni els Borbons no han estat a l’alçada, i cal recordar-ho una vegada més, tal com ja ho va deixar ben clar el poble de Paiporta el passat diumenge. Aquest dissabte n’hi haurà una nova oportunitat de fer-ho. No es pot desaprofitar.
