El matí de dissabte el president Mazón sol·licitava 5.000 efectius militars al Govern espanyol més per ser desplaçats al País Valencià minuts abans de la compareixença del president estatal. Calia esperar que passaren quatre dies després de la tragèdia del dimarts 29 d’octubre per a demanar-ho?
La compareixença del president espanyol, Pedro Sánchez, deixa en evidència moltíssimes mancances i una descomunal incompetència per part de les administracions públiques, tant de l’Estat com de la Generalitat Valenciana, malgrat les bones paraules i els gestos de proximitat del cap de l’executiu estatal.
En primer lloc, diu ara Pedro Sánchez que els efectius policials i militars incorporats per a tasques de reconstrucció arribaran als 10.000 en les pròximes hores. La pregunta és: calia esperar al diumenge 3 de novembre, moment en què s’arribarà a aquesta xifra, per a enviar tots aquests agents?
D’altra banda Sánchez, amb un discurs que ha volgut ser conciliador, transmetia un tarannà centralista d’allò més ranci i contraproduent en situacions com l’actual. Per un costat anunciava que l’administració valenciana no comptarà amb impediments del govern espanyol a l’hora de fer despesa. Se li han de donar les gràcies al president espanyol, per aquest acte d’immensa generositat, quan sabem que som espoliats des de fa dècades, que continua l’infrafinançament any rere any i la falta d’inversions en rodalies i en el corredor mediterrani? Alhora, Sánchez ha insistit que l’Estat ha proporcionat al País Valencià tot allò que el govern valencià li ha demanat. I no cal anar molt enrere per a recordar episodis en els quals l’administració estatal ha intervingut sobre l’autonòmica quan ha considerat provada la comissió de negligències pel fet de convocar un referèndum o per voler desplegar un ajut econòmic en situacions de crisi.
És el que va passar a Catalunya, en aquest últim cas, durant la COVID, quan el Govern del Principat veia constantment interromput el seu treball per part d’un Govern espanyol, aleshores ja presidit per Sánchez, que posava traves contínues a l’adquisició de material i a la presa de decisions orientades al confinament. Això també es va veure al País Valencià, quan Sánchez va contradir la consellera Ana Barceló, del seu mateix partit, que va voler propiciar una obertura al maig del 2020, quan es pretenia activar la fase 1 del desconfinament al País Valencià. El president Ximo Puig va ser molt clar en aquell moment, i va pronunciar allò de «lleialtat no és submissió».
El centralisme, per bé que Sánchez el dissimule o el defenga amb bones paraules, és una realitat inherent a l’Estat espanyol i enormement perjudicial en situacions com l’actual quan el País Valencià és tractat com una colònia. També ho és, no cal dir-ho, l’actitud irresponsable del president Carlos Mazón, incapaç de decretar l’alarma abans que es produïra la desgràcia que els meteoròlegs estaven alertant i amb un equip de govern plenament desorientat, erràtic i en ocasions fins i tot superb, i incapaç d’organitzar l’ajuda als ciutadans afectats després de la desgràcia, superat clarament pels milers de voluntaris sobretot joves que han eixit al carrer dels pobles afectats per a oferir ajuda directa.
La irresponsabilitat hi és, i existeix per partida doble: uns pel morts que és la més greu de les irresponsabilitats, i altres pel colonialisme amb què som tractats, perquè l’ajuda que ens enviaran ja l’hem pagada els valencians des de fa anys amb les nostres aportacions fiscals que no ens retornen. Una vegada més, només el poble valencià salvarà el poble valencià. Els governants no estan a l’alçada ni es pot esperar res d’ells més enllà de gesticulacions i paraules. Ho tenim clar: ni Mazón ni Madrid.
