El moviment pensionista, el sindicalisme de classe combatiu i nombrosos moviments socials han convocat una mobilització per a defensar els salaris, les pensions, el treball digne i els serveis públics. En els últims mesos, denuncien els convocants d’aquesta marxa, entre els quals hi ha Intersindical, diversos sindicats han participat en les mobilitzacions convocades en els diferents territoris de l’Estat espanyol i el dia 15 d’octubre també ho faran, tal com continuaran fent en dates posteriors, ja que Intersindical vaticina que aquesta no serà l’última protesta.
«Les mobilitzacions van més enllà de les reivindicacions dels pensionistes», diuen des d’Intersindical. «Aquestes es dirigeixen al conjunt de la classe treballadora, qualsevol que siga la seua circumstància laboral. La situació que travessem en aquest moment milions de persones és idèntic, per això és necessària una resposta transversal, unitària i conjunta com la del 15 d’octubre. A aquesta acció estan convocades, a més de les persones pensionistes, les treballadores i treballadors en actiu, els col·lectius precaritzats, els que pateixen la pobresa i les desigualtats i tota la gent que treballa i lluita per defensar els drets laborals, socials i econòmics que pretenen arrabassar-nos», asseguren des de l’entitat.
Les organitzacions convocants exigeixen augmentar els salaris i pensions segons l’IPC real, acabar amb la bretxa de gènere, garantir un treball digne i estable enfront de la precarietat laboral, realitzar una auditoria pública de la Seguretat Social, posar fi a les retallades i a la privatització del sector públic, defensar la sanitat i els serveis públics, derogar la Llei Mordassa i garantir els drets socials com l’habitatge, la dependència, l’educació i la salut. «Es tracta d’impedir que les crisis les tornem a pagar les de sempre i avançar cap a la transformació social».
Segons els convocants, «la mobilització social i laboral és el camí per a fer front a l’efecte de les crisis i polítiques neoliberals. És necessari prioritzar en l’agenda política les necessitats reals de la gent. Les mesures dels governs han d’anar molt més enllà. Si no és així, les nostres condicions de vida continuaran empitjorant, la pobresa i les desigualtats socials i territorials augmentaran i es condicionarà greument la vida i el futur de milions de persones, especialment les més vulnerables».
