Intersindical Valenciana ha emès un comunicat per a fer balanç dels quaranta anys des que es va aprovar la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV). L’entitat constata que el coneixement de la llengua ha augmentat gràcies a l’ensenyament, però que aquest no s’ha traslladat al carrer. Per això, Intersindical valora que la llei va servir «per a incorporar l’ensenyament del valencià i en valencià als centres educatius i a garantir el dret a l’ús del valencià en tots els àmbits socials», tot i que «és evident que quaranta anys després la llei no ha servit per a aconseguir tots els seus objectius, ni en l’ensenyament ni en l’ús social».
L’entitat assenyala que després dels vint anys de governs del PP (1995-2015), l’ensenyament en valencià «no va arribar a sobrepassar mai el 30% del nostre alumnat pels obstacles que l’administració posava per a implementar les anomenades línies en valencià». I alhora, els programes d’incorporació progressiva, pensats per anar incrementant gradualment les assignatures que s’impartien en valencià, «majoritàriament no van passar mai dels límits establerts».
El decret de plurilingüisme del 2016, tombat pels tribunals, i la llei del 2018 aprovada pel Botànic, van fer desaparèixer les línies en valencià, i Intersindical indica que no disposen de dades per a avaluar la seua aplicació real. L’entitat també apunta que l’exempció del valencià a les comarques castellanoparlants, establerta a l’Estatut i a la LUEV, «són un obstacle per a l’aprenentatge de la nostra llengua arreu del territori», i a més ho consideren «absurd i discriminatori».
L’ús social i el moment actual
Pel que fa aquest fenomen de l’ús social, Intersindical, com moltes altres entitats, destaca les vulneracions habituals contra persones valencianoparlant en àmbits com ara el comerç, els serveis, l’oci o l’administració, amb el creixement constatat de discriminacions provocades també per administracions obligades a complir amb la LUEV.
Alhora, asseguren que el Botànic «va perdre una oportunitat d’or per a actualitzar la LUEV o substituir-la per una Llei d’Igualtat Lingüística i potenciar l’ús del valencià», així com «garantir la protecció dels valencianoparlants i eliminar l’exempció». L’aparició de noves plataformes de comunicació, fonamentalment en l’àmbit digital, segons l’entitat, obligaven a una renovació que no s’ha arribat a fer, i assenyalen també tant els partits de la dreta espanyola –ara al Govern valencià– com la justícia per haver aturat qualsevol avanç en aquest sentit. De fet, segons considera el sindicat, «les polítiques anunciades pel nou govern de PP i Vox respecta a la llengua apunten a retallar encara més el poc que va dur endavant el Botànic», i assenyalen les «polítiques de censura» contra publicacions en valencià o la retirada de subvencions, així com la conflictivització a través de, entre altres coses, el qüestionament de la normativa marcada per l’AVL.
Per tot això, segons Intersindical, «tornem a un període de resistència i de denúncia a totes aquestes agressions, però també de treball en positiu per part de la societat civil per a incrementar l’ús de la llengua i evitar la seua desaparició». El sindicat anima la ciutadania valenciana «a usar el valencià en tots els contextos socials i a denunciar qualsevol intent de discriminació lingüística».
