En aquestes plataformes s’exposen els sous dels càrrecs públics, les clàusules dels contractes que signen les comunitats, el grau d’execució dels pressupostos, informació de servei com el temps i l’estat del transport públic o esdeveniments culturals.
“Si contractes com els que va signar la Generalitat Valenciana amb l’Institut Nóos es mostraren a la llum pública, es reduiria la corrupció i el balafiament”, exemplifica el responsable d’informació i coordinació de la Plataforma Govern Obert, Miguel Sala.
“L’open data -segons Sala- posa a la disposició del ciutadà les dades que tenen els governs. Una informació que ara costa massa de conéixer. Tot plegat, amb aquests portals es millora la transparència i permet a la gent saber on es posen els seus diners i quines partides s’afavoreixen”.
Actualment, tretze comunitats autònomes -totes menys Madrid, País Valencià, Murcia i La Rioja (té un pla per a engegar el servei aquest any)- han creat portals on es pot obtenir informació sense traves.
En opinió de Sala, aquests portals autonòmics afavoreixen una “transparència activa i la participació i col·laboració entre les administracions i la ciutadania, la qual cosa genera un major control popular dels polítics”. “Si algú vol fer alguna cosa il·legal cal posar-li-ho difícil”, al·lega en referència els casos de corrupció.
Per a Sala, Irekia, el portal del Govern basc guardonat per la Comissió Europea, suposa el model a seguir, ja que exposa les dades públiques i permet la reutilització a tercers perquè puguen crear els seus propis serveis utilitzant aquesta informació.
