Podríem considerar Bétera (Camp del Túria) com la capital valenciana de “l’assessor”? A manca d’un estudi comparatiu detallat se li podria donar el títol de forma provisional. I és que en aquest municipi de tot just 28.000 habitants, en el que portem de legislatura, l’ajuntament ja ha contractat set persones “a dit” i amb l’únic criteri de ser “de confiança”. Una ràtio d’un assessor cada 4.000 habitants. Si València aplicaren la mateixa ràtio hauria de tenir 200 càrrecs similars.
Des de l’oposició xifren el cost d’aquesta partida en un milió d’euros per a tota la legislatura, a raó de 250.000 euros l’any.
I què va passar les passades eleccions perquè de sobte l’equip de govern tinguera una demanda elevada i peremptòria d’assessorar-se? Doncs la victòria electoral del PP i la seua arribada a l’alcaldia en coalició amb una candidatura local. L’anterior equip de govern -llavors format per Compromís i PSPV- va aconseguir fer la mateixa faena amb l’esborronadora xifra de zero assessors. Imaginem que la lluita contra “l’enxufisme” figuraria de forma destacada en el programa electoral de l’actual alcaldessa Elia Verdevío.
Des de llavors, el pressupost de Bétera és una festa. Festa, per als qui toca, no ens malentenguem. Regidors que subvencionen generosament les associacions de les quals formen part, beneficiaris repetidament de beques municipals que tenen el carnet de partit correcte.
El problema, és clar, és que a vegades toca pagar coses també importants, com uns depòsits nous per a garantir el subministrament d’aigua potable. Però res, es demana un crèdit i au.
Així, l’esquerra eixuga els deutes públics -1,7 milions l’anterior legislatura fins a deixar-lo a zero- i la dreta ja arribarà i tornarà a unflar el deute. Bona gestió se’n diu d’açò.
Però tranquils, que d’ací al 2027 segur que encara hi ha temps de col·locar un o dos assessors més…
