La Conselleria d’Hisenda, dirigida per Arcadi España, ha publicat aquest dilluns al DOGV les normes per a l’elaboració del pròxim pressupost autonòmic en què ordena a les conselleries i el sector públic instrumental de la Generalitat que adapten els comptes i objectius per a pal·liar els efectes econòmics, directes i indirectes, derivats de la crisi provocada per la invasió russa a Ucraïna, que requerirà «polítiques destinades a atenuar efectes negatius sobre el teixit social i econòmic valencià».
Així, recorda que el 2021 les polítiques pressupostàries es van dirigir a mitigar els efectes de la pandèmia de la Covid-19, i que l’any passat es van prioritzar les actuacions adreçades no només a enfortir els serveis públics sinó també a donar suport a la recuperació econòmica i social aprofitant els fons Next Generation EU.
No obstant això, explica que enguany s’ha hagut d’adoptar un conjunt de mesures per a fer front a la crisi econòmica derivada de l’escalada dels preus de les matèries primeres i dels béns intermedis, i de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia, que han provocat «un augment de la inflació i alentit el ritme de creixement econòmic».
Per això, per al 2023 es planteja la necessitat de continuar prenent mesures per a minvar els efectes econòmics, directes i indirectes, produïts per aquesta crisi, i continuar amb l’execució dels fons procedents del Mecanisme de recuperació i resiliència. D’aquesta manera, assenyala que els principals eixos d’aquestes polítiques han de ser la transició ecològica, la transformació digital, la cohesió social i territorial, i la igualtat de gènere.
Hisenda apunta que es continuaran aplicant les mesures i objectius fixats en tant en l’acord «Alcem-nos», aconseguit en el marc de la Taula General de Diàleg Social, com en l’acord de legislatura del Botànic II, respecte al canvi del model productiu, la creació d’ocupació, la prestació de les polítiques educatives, sanitàries i socials, a més de la lluita contra l’exclusió social i la potenciació de polítiques d’integració i igualtat.
Així mateix, recorda que el pressupost ha de complir els objectius d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. Tot això, sense perjudici que per al 2023 prosseguisca la suspensió de les regles fiscals. En aquest sentit, assenyala que ha de considerar-se que l’activació de la clàusula de salvaguarda el març del 2020 continuarà aplicant-se el 2023 davant la decisió de la Comissió Europea de prolongar-la un any més, encara que apel·la, no obstant això, a la prudència fiscal necessària per a garantir la sostenibilitat a mitjà termini.
Infrafinançament
Tanmateix, lamenta que «una vegada més» s’inicia l’elaboració del pressupost autonòmic sense que haja tingut lloc la revisió del sistema de finançament de les comunitats autònomes aprovat el 2009 i caducat el 2014. Sobre aquest tema, recalca que aquest model, amb dotze anys de vigència, «no garanteix el principi constitucional de suficiència financera» per al País Valencià.
Per això, adverteix que aquesta situació, unida al context previst per al 2023, «perjudicarà novament» el País Valencià, ja que «no s’han resolt els problemes d’iniquitat i infrafinançament que patim, i que han d’abordar-se amb urgència a través d’un nou model de finançament autonòmic».
En aquest marc, el Consell, d’acord amb les previsions d’ingressos que es determinen establirà el marc de les disponibilitats pressupostàries resultants del sostre de despesa, i determinarà les prioritats i, en conseqüència, el límit de despesa no financera coherent amb les previsions fiscals i els objectius assenyalats per a les comunitats autònomes. Finalment, l’ordre incideix, igual que en exercicis anteriors, en la necessitat de la territorialització dels projectes d’inversió.
