Amb la desena absolució de l’expresident valencià, Francisco Camps, pel judici dels contractes menors de la Gürtel, acaba el periple judicial dels processos relacionats amb aquesta trama que ha condicionat l’agenda política espanyola de les últimes dues dècades
Els capítols de la trama són tan nombrosos que poca gent recorda el seu inici, que se situa a l’any 2007 quan José Luis Peñas, un exregidor del PP de la localitat madrilenya de Majadahonda, va confessar tot el que sabia per haver-se’n penedit. Tot i que la Gürtel no s’explica sense el seu desenvolupament a Madrid, el cert és que els efectes polítics es van notar més a València i van reforçar el tòpic, tan assentat durant anys, que el País Valencià era el paradigma de la corrupció estatal.
El regidor citat va gravar converses que semblaven demostrar irregularitats al si del PP i que van desembocar en sis detencions l’any 2009, entre els quals hi havia la de l’empresari que va donar nom a la trama, Francisco Correa –Gürtel vol dir correa en alemany. Tot es va girar contra el PP en aquell moment i el líder del partit aleshores, Mariano Rajoy, llavors cap de l’oposició al Congrés espanyol, va assegurar que allò no era una operació judicial contra la corrupció, sinó contra el PP.
La Gürtel es propaga
Però aquest intent de contenció no va funcionar i a l’abril del 2009, dos mesos i mig després de les primeres detencions, el Tribunal Superior de Justícia es va declarar competent per investigar l’aleshores president valencià, Francisco Camps. Aquella trama va atorgar transcendència a altres polítics fins aleshores desconeguts, com ara el tresorer Luis Bárcenas, qui s’acabaria victimitzant com a «cap de turc». El cert és que Camps va veure arxivada, a l’agost del 2009, la seua primera causa contra ell, però dos anys més tard, poc després d’aconseguir la seua tercera i última majoria absoluta, va dimitir a títol personal com a president de la Generalitat. Al darrere, però, hi havia pressions del mateix PP, que aquell any es preparava per tornar a la Moncloa davant un PSOE desgastat per la gestió que havia fet de la crisi econòmica.
Camps va dimitir per la famosa causa dels vestits, de la qual va ser absolt al 2012. En van ser condemnats, per contra, Víctor Campos i Rafael Betoret. El primer va ser vicepresident de la Generalitat entre 2004 i 2007 després d’haver sigut el primer conseller de Justícia i Administracions Públiques de Camps, entre 2003 i 2004. El segon, que va ser cap de gabinet de l’Agència Valenciana de Turisme, es va declarar culpable. En ambdós casos la pena va ser econòmica.
Tot seguit arribaria la primera gran condemna de la Gürtel amb l’entrada en presó de qui havia sigut consellera de Turisme i presidenta de Les Corts. Es tracta de Milagrosa Martínez, qui també va ser alcaldessa de Novelda (Vinalopó Mitjà), condemnada pels contractes a Orange Market per als expositors de Fitur entre 2005 i 2007. La sentència arribaria el 2015 i Martínez ingressaria en presó el 2018 després de la condemna ferma, que va ser de nou anys de presidi i amb ella van ser condemnats també alguns càrrecs interns de Turisme.
Com a empresaris beneficiats de la trama no només hi havia Francisco Correa, Pablo Crespo o Álvaro Pérez, qui es va fer famós amb el seu malnom de «El Bigotes». D’altres, com el constructor alacantí Enrique Ortiz, van confessar haver invertit diners en campanyes electorals del PP. Qui havia sigut exsecretari general del partit al País Valencià, Ricardo Costa, va ser condemnat a quatre anys de presó a través d’una sentència al juny del 2018 i que també va castigar el diputat David Serra, un dels més pròxims a Camps.
El 2018, any decisiu
Aquell 2018 es produiria la conseqüència política més destacada de la Gürtel. L’Audiència Espanyola, al maig, va condemnar el PP com a responsable a títol lucratiu d’aquella trama. Aquella decisió va motivar Pedro Sánchez, secretari general del PSOE, a presentar una moció de censura contra Mariano Rajoy que va situar el seu partit a la Moncloa i Sánchez a la presidència espanyola, on s’hi manté des d’aleshores.
Al novembre del 2020 arribaria la condemna pel contracte que la Radiotelevisió Valenciana va adjudicar a una empresa de la trama amb sobrecostos. El preu de l’operació va ser de 7,4 milions d’euros per retransmetre en directe la visita del papa Benet XVI a València al juliol del 2006. El condemnat més destacat va ser l’exdirector de RTVV, Pedro García, a sis anys i nou mesos de presó. Juan Cotino, expresident de Les Corts, en el moment de la visita del papa conseller d’Agricultura i considerat cap d’aquella operació, havia mort per la COVID mesos abans.
Per últim, Camps ha sigut absolt recentment del delicte de prevaricació per les presumptes irregularitats en els contractes adjudicats a Orange Market, tot i que sí que han sigut condemnats els tres empresaris considerats caps de la trama. No són els únics judicis a què s’ha hagut d’enfrontar Camps, qui també va estar imputat per la construcció del circuit de Fórmula 1 a València o pel cas Nóos, que va servir per condemnar Iñaki Urdangarin. Pel que fa a la Gürtel, els empresaris beneficiats van rebre uns 15 milions d’euros de la Generalitat en cinc anys i el president de la institució, Francisco Camps, n’ha sigut absolt, tot i que molts dels seus subordinats han acabat condemnats.
