El Casino d’Agricultura és l’espai escollit per presentar la candidatura de la Coalició per una Europa Solidària (CEUS) a les pròximes eleccions europees. Encapçalada per la candidata basca Oihane Agirregoitia, CEUS està formada per sis partits de nacions sense estat –PNB, Coalición Canaria, Proposta per les Illes i Geroa Bai, i que compta amb el suport de Demòcrates Valencians, a més de l’espai del dissolt Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCat).
A València han arribat els candidats Luke Uribe, senador del PNB, David Bonvehí, expresident del PdeCat i Jordi Prunés, de Proposta per les Illes Balears, amb qui el Diari La Veu manté una conversa a tres bandes.
«Primer de tot vull fer una crida a la participació, ja que ens hi estem jugant els valors i principis de la UE –comença Uribe- i votar opcions europeistes i moderades com la nostra que s’allunyen dels extremistes i la polarització». Tota una declaració d’intencions. En una època on la radicalitat i l’euroescepticisme són valors a l’alça, des del CEUS reivindiquen precisament tot el contrari. «Representem un espai central, ni de dretes ni d’esquerres, allunyada de la crispació», rebla Bonvehí per a definir la proposta política.
Això sí, el seu «ni de dretes ni d’esquerres» sí que té clar que no es pot confondre amb altres coses. Prunés deixa clar que tot i «no ser d’esquerres» denuncia que «la dreta està en sintonia amb altres onades que semblen venir del passat» i reivindica una «majoria silenciosa que mira amb preocupació aquests discursos d’odi». Més explícit, Uribe dispara: «La primera pregunta que caldria fer-li al PP de Feijóo i González Pons és què faran amb els governs d’extrema dreta. Han d’explicar si hi seguiran pactant».
Una Europa més propera
Però també són conscients que l’euroescepticisme no es pot combatre només amb eslògans i la por al llop, així que reclamen una «Europa més democràtica i més pròxima als ciutadans», un objectiu que asseguren és més fàcil des de «les nacions sense estat». «Nosaltres no volem ni un una moneda pròpia, ni un exèrcit propi ni totes aquestes coses que els estats els costa tant renunciar», detalla Uribe, qui també assegura que seguiran «pressionant» el govern espanyol perquè aconseguisca l’oficialitat de les llengües cooficials de l’estat a Europa i llança una nova pregunta al PP: «González Pons ha de respondre si seguirà bloquejant l’oficialitat del basc, el gallec i el catalano-valencià a la UE. Aquest tema està totalment a les seues mans solucionar-lo».
Des de Catalunya, Bonvehí confia que el projecte europeu servisca per «crear un marc que permeti a Catalunya trobar l’encaix a l’estat espanyol» i «només per això», ja dona per vàlid el projecte.
Demane un exemple més concret, com per exemple la situació dels llauradors, a qui els tractats de lliure comerç subscrits per la Unió Europea els ha condemnat. Com s’evita el seu euroescepticisme? Uribe defensa el «valor absolutament estratègic» de l’agricultura i, al mateix temps, els tractats de lliure comerç «a qui devem gran part de la prosperitat de la qual gaudim els europeus». La solució passa per una «reducció dràstica» de la burocràcia a què estan sotmeses les explotacions agràries i també una revisió dels tractats comercials per tal «d’evitar la competència deslleial de tercers països en temes com els fitosanitaris». Però també posa una condició: «Els diferents estats membres s’han acostumat a vendre com a propis els èxits de la UE i a encolomar-li els seus fracassos a les institucions europees, però no podem oblidar que aquestes institucions són aquests mateixos estats. La PAC la dissenyen els ministres d’agricultura dels 27. Faig una crida a la sinceritat i a la responsabilitat».
Prunés afegeix un nou element: «El mediterrani és una de les regions més vulnerables al canvi climàtic, l’agricultura ho patirà molt i Europea ha de preveure aquestes problemes i donar-hi solució».
L’amenaça russa
Entre els reptes pendents de la Unió Europea apareix el de l’actual campanya de rearmament i pressió per incrementar la despesa militar als diferents països. Uribe, de nou, parla clar: «Ucraïna ens pot semblar molt lluny, però de la mateixa manera que nosaltres demanem solidaritat europea per als problemes del Sahel, hem de ser conscients de la situació que viuen a les repúbliques bàltiques, a Polònia, a Hongria, Moldàvia, on veuen l’amenaça russa com quelcom real i estan passant por. Nosaltres som pacifistes, però no ingenus, i davant de la concepció imperialista de Putin cal oposar-hi una força dissuasòria».
Una força que, a parer del CEUS, ha de permetre que la UE obtinga una «sobirania estratègica»: «No volem dependre de l’OTAN, que vol dir els EUA, però tampoc volem gastar en armament? I açò com es fa? Cal ser conscients que la UE té, des de l’Àrtic fins a l’Atlàntic, passant pel Mar Negre i el Mediterrani, unes fronteres totalment tensionades i que continuaran així per a molt de temps».
Amb tot, Uribe no creu que siga tan necessari gastar més diners en armes com «gastar-los millor». «Ara tenim una despesa en defensa major que la de Rússia, tenim més efectius, però aquesta és fragmentària i ineficient. A Europa hi ha 14 carros de combat diferents i als EUA dos. Cal mancomunar, no soles la despesa sinó també la política industrial militar, encara que açò supose una reconversió». Un objectiu que, de nou, xoca «amb la resistència dels estats».
