La Vall d’Alba –una localitat de la comarca de la Plana Alta, al Nord del País Valencià, de vora 3.000 habitants– és, des de fa 24 anys, un exemple modern del concepte de caciquisme. L’alcalde del Partit Popular, Francisco Martínez, hi té molt a veure. Martínez va passar de treballar al petit supermercat familiar a accedir a l’ajuntament –el 1991– i, al cap de quatre anys, ja tenia un càrrec a la Diputació de Castelló. Allà, poc després, va ocupar la vicepresidència, amb responsabilitat en l’àrea d’Obres i Serveis, i va esdevenir mà dreta del president de l’ens, Carlos Fabra. Ara la Fiscalia acaba de demanar quatre anys de presó per a Martínez per suposats delictes de prevaricació, tràfic d’influències, frau il·legal i negociacions prohibides. A hores d’ara també s’investiga el seu fill i la seua filla i sis persones més pels mateixos presumptes delictes. La investigació se centra en l’expropiació, a un preu sis vegades superior al normal, d’uns terrenys per a construir una depuradora al municipi de Borriol. Les finques eren propietat d’una empresa del polític i els seus fills. Aquest últim cas ha fet que Martínez abandonés els càrrecs provincials que encara ocupava. No obstant això, encara conservava l’alcaldia del municipi. Finalment, va acabar anunciant la seua “voluntat” de no presentar-se a les properes eleccions municipals com a candidat del PP.
Carles Mulet, portaveu d’Iniciativa a les comarques de Castelló, explica que “Martínez no podria haver estat res sense Carlos Fabra, de qui s’ha convertit en una espècie d’imitació rústica, però sense la seua gràcia i el seu carisma”. Descriure la seua gestió al capdavant de l’ajuntament com a “clientelar, patrimonialista i egoista”, com explica l’ecosocialista, no és cap exageració si tenim en compte que l’alcalde, en plena crisi, va duplicar el seu patrimoni a través d’unes suposades requalificacions d’unes finques de la seua propietat de sòl rústic a urbanitzable. El 2007, el seu patrimoni “ja era escandalós”, afirma Fernando Grande, portaveu del PSPV a la Vall d’Alba: mig milió de metres quadrats i deu immobles. Set anys després, “és propietari d’un milió de metres quadrats, superfície equivalent a deu camps de futbol, i posseeix dinou immobles només al municipi”. Amb l’únic sou conegut de diputat provincial, Martínez ha aconseguit un patrimoni que supera els termes d’alguns municipis veïns.
Donacions i requalificacions
“A Carlos Fabra li tocava la loteria, mentre que Martínez eixia al carrer amb un notari perquè la gent li anava regalant i donant terrenys”, recorda irònicament Fernando Grande, ja que, dels dinou immobles que té Martínez, només dos han estat de compravenda i la resta procedeixen de donacions i herències.
Aquest procés de donacions no té res a veure amb la generositat veïnal. Segons Grande, el ‘modus operandi’ era sempre el mateix: Francisco Martínez feia ús d’informació privilegiada, gràcies al seu càrrec a la Diputació, per saber quins terrenys havia de comprar per poder adjudicar-se una obra pública més tard. Una vegada dictaminat el projecte als despatxos, Martínez demanaria als propietaris dels futurs terrenys on s’havia d’alçar la infraestructura que li’ls vengueren a ell, a un preu negociat, a través d’un contracte de donació i no de compravenda, sempre a nom de la seua mare.
Aquí hi va construir la Casa Rural Mas de Roures.
A canvi, ell els entregaria els diners en negre en un sobre i els demanaria que els anaren ingressant al banc a poc a poc per no alçar sospites. Sense deixar passar ni 24 hores, Martínez insistiria a la mare que li ho deixara en herència el dia següent. Després, només caldria requalificar els terrenys com a urbanitzables i començar la construcció. Aquest seria el cas de les donacions dels terrenys del camp de golf i de la Casa Rural Mas de Roures, entre altres, on, analitzant la documentació, es pot apreciar que, casualment, abans de la tramitació del projectes, els terrenys ja eren propietat de Martínez a cop de donació. Segons Mulet, “Martínez aprofitava el seu càrrec institucional per engolir totes les inversions possibles cap a la Vall d’Alba a costa de xafar el futur dels pobles veïns”.
Perversió democràtica: empadronaments irregulars
Aquesta no és, ni molt menys, l’única activitat sospitosa que hauria dut a la pràctica Martínez. Ens situem a l’any 2006. El polític i el seu equip van anunciar el pla de construir una incineradora a la Vall d’Alba. La pressió popular i els moviments socials van aconseguir paralitzar aquest projecte a pocs mesos de les eleccions municipals. Després d’aquest període convuls, se les va idear per tornar a guanyar a les urnes.
Així les coses, el maig de 2007, dos dies abans de les eleccions, els socialistes presentaren una denúncia en detectar la inclusió de 189 empadronaments sospitosos –tots ells donats d’alta, casualment, a domicilis de regidors i familiars dels candidats del PP– al cens electoral. Quan va concloure la jornada electoral, es van impugnar els resultats de les tres meses electorals del municipi, però ni el responsable d’empadronament municipal ni els regidors han sigut declarats culpables, tot i que van ser citats a declarar per la Fiscalia. Fernando Grande no dubta a l’hora de titllar aquest acte de “violent” i assegura que hi havia gent de Castelló i Benicàssim que arribava a la Vall d’Alba preguntant: “¿Dónde se vota aquí?”.
