Diari La Veu del País Valencià
Fiscalia demana que es repetisca el judici del cas Alqueria en què va quedar absolt Jorge Rodríguez

La Fiscalia Anticorrupció ha presentat recurs contra l’absolució de l’expresident de la Diputació pel PSPV i actual alcalde d’Ontinyent per Ens Uneix, Jorge Rodríguez, i també contra l’absolució d’altres 13 acusats en el cas Alqueria, i ha demanat al Tribunal Superior de Justícia (TSJ) que ordene la repetició del judici amb un tribunal diferent.

Així es desprèn del recurs del ministeri públic contra la sentència de l’Audiència que absol als acusats de l’Alqueria en relació amb les contractacions d’alts directius en l’empresa pública Divalterra entre 2015 i 2018 per a afavorir la contractació de persones afins a PSPV i Compromís.

L’Audiència no va veure en aquest procediment, que va arrencar amb una denúncia d’Anticorrupció després de denúncies prèvies de dos exdirectius de l’empresa pública dependent de la Diputació, ni prevaricació administrativa, ni malversació de cabals públics ni falsedat documental.

Rodríguez s’enfrontava a la pena de huit anys de presó, tal com li reclamaven les acusacions –Fiscalia, Acció Cívica i PP–, mentre que la seua defensa en demanava l’absolució. Les acusacions també sol·licitaven huit anys de presó per a qui fora el seu cap de gabinet, Ricard Gallego; per a l’assessor Manuel Reguart (tots dos per cooperació necessària) i per als dos exgerents de Divalterra (antiga Imelsa), Agustina Brines (per Compromís) i José Ramón Tiller (pel PSPV) per prevaricació administrativa, malversació de cabals públics i falsedat en document oficial.

A més, el fiscal demanava per a les set persones contractades com a càrrecs d’alta direcció sis anys de presó: un per falsedat documental i cinc més per malversació de cabals per cooperació necessària; i altres sis per al lletrat-assessor de Divalterra, Jorge Cuerda, i un altre gerent, Xavier Simón, per falsedat, malversació i prevaricació.

L’Audiència de València no va veure acreditat que Divalterra resultara perjudicada econòmicament, i justificava que l’elecció dels contractats qüestionats es fera entre persones conegudes i afins ideològicament amb els partits que havien aconseguit el pacte del Botànic.

El fiscal, que lamenta que l’Audiència no valore l’informe de la Intervenció de l’Estat i els testimoniatges dels denunciants del cas, discrepa d’aquestes interpretacions. En concret, assenyala que la sentència de l’Audiència conté una sèrie d’afirmacions que no tenen empara legal i que contradiuen normes essencials de l’ordenament jurídic «tendents a impedir precisament el que la sentència dictada dona per vàlid», exposa.

Així, com a primer exemple adverteix en el seu recurs que partir que en una empresa pública, personal contractat siga seleccionat per ideologia política dels partits és una cosa «contrària» a les exigències legals que estableix el legislador «precisament per a evitar el clientelisme polític en la contractació de personal en les empreses públiques, infringint aquesta afirmació de la sentència el que es disposa en l’Estatut Bàsic de l’Empleat públic», afegeix.

Sobre aquest tema, assenyala que, segons la normativa, el nomenament de personal haurà de ser motivat, justificant que la persona nomenada reuneix els requisits d’idoneïtat específics contemplats en la convocatòria i que és la candidata adequada per al lloc pels seus coneixements i experiència.

Per aquest motiu, adverteix: «El fet de designar persones afins políticament i que, pel que es desprèn de la sentència, estiguen formades i compten amb àmplia experiència laboral, no té importància ni rellevància a la vista de la regulació legal, perquè continua sent una designació al marge dels principis legals i constitucions recollits en la llei, d’aplicació obligatòria, sense que càpiga relaxacions ni interpretacions contràries al text constitucional».

El fiscal assenyala sobre aquest tema que es van contractar les persones triades pels polítics adscrits als partits que governaven la Diputació i, posteriorment, es va explicar en una Junta, al novembre de 2015, l’estructura que pretenien implementar.

Així, entén que «més prompte i temporalment es van contractar les persones i, posteriorment, no es van exposar a la Junta les contractacions que els gerents ja havien efectuat per la modalitat de contractes d’alta direcció».

«Aquesta cronologia té la seua importància i transcendència en el desenvolupament de la prova indiciària exposada al tribunal i contradiu igualment l’afirmació que fa el tribunal respecte a que no existeix manteniment probatori que permeta afirmar que la nova estructura vinguera prèviament ordenada pel propòsit de col·locar amics o correligionaris. La cronologia dels fets permet sostenir-ho, construint un indici més en l’arbitrària conducta dels acusats», assenyala.

Per aquests arguments, i en mantindre els delictes de prevaricació, malversació de cabals i falsedat, el fiscal demana al TSJ que revoque la sentència dictada i se celebri una nova vista amb un altre tribunal.

Comparteix

Icona de pantalla completa