Dijous passat PP i Vox anunciaven la proposta de llei per a regular la «llibertat educativa», amb la qual pretenen que siguen les famílies les que trien directament la llengua en què volen que els seus fills reben les assignatures als centres d’ensenyament. La proposta, que arraconaria el valencià en escoles i instituts, ha rebut el rebuig de diverses entitats que treballen a favor de la normalització lingüística. I ara s’hi ha sumat el Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant amb altres organismes.
Segons han expressat diverses entitats a través d’un comunicat, «aquesta proposició comporta una modificació profunda del sistema educatiu valencià i, en concret, del tractament que hi rep la llengua pròpia i oficial del país». Una vegada analitzada la proposta, els signants del comunicat constaten les seues «deficiències», i expliquen que les entitats universitàries han decidit «emprendre un seguit d’accions» amb la finalitat de «sensibilitzar la societat i de fer coneixedora la Conselleria d’Educació i Universitats dels riscos que comporta».
Per a les entitats denunciants la proposta «no és adequada en el context educatiu i sociolingüístic que tenim» per diversos motius i en demanen la retirada per a exigir una «política lingüística decidida i compromesa amb el valencià».
Les raons
El Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant recorda, en primer lloc, que el Tribunal Constitucional ja va expressar el 1994 que no reconeixia el dret dels pares o de l’alumnat d’elegir la llengua de l’ensenyament, i avalava l’administració com a entitat competent per a regular el sistema de llengües vehiculars. «El concepte de llibertat en l’àmbit de l’educació té uns límits molt comprensibles: els pares i les mares no poden triar els continguts educatius dels seus fills unilateralment, sense tenir en compte la comunitat educativa». A més, alerten que el projecte d’educació exclou la comunitat educativa del procés de decisió i assenyalen que «el criteri de lliure elecció és absolutament parcial i, per tant, fal·laç: per al legislador la llibertat lingüística és, estrictament, llibertat per a no estudiar en valencià».
D’altra banda, també subratllen les complexitats tècniques que implicaria aquesta llei en l’organització dels centres, en tant que «es podria donar el cas que en un centre amb una sola línia hi haja llengües vehiculars diferents en cada curs, i això farà molt difícil la gestió del plurilingüisme a les aules i que els centres educatius puguen consolidar projectes pedagògics compromesos amb la normalització del valencià». I recorden que la llibertat d’elecció de les famílies «no és un bé en si mateix: és responsabilitat de l’administració educativa garantir el dret de la població a rebre un ensenyament de qualitat».
Al seu torn, des de la UA apunten que la proposta normativa «no preveu cap mesura que compense la delicada situació sociolingüística en què es troba el valencià, sinó just el contrari: el legislador posa en lliure competència dues llengües que, de partida, tenen condicions sociolingüístiques molt desiguals». I recorden les dificultats dels valencianoparlants a poder viure en la seua pròpia llengua arreu del territori. «L’efecte d’un sistema d’elecció de llengua vehicular com el que es proposa comportarà definitivament l’exclusió del valencià dels centres educatius, fora de la presència mínima en què ha de ser vehicular i de l’assignatura mateixa. Amb una societat fortament castellanitzada, especialment en les zones urbanes, que és on també hi ha una major concentració de població en edat escolar, la lliure competència entre les dues llengües afavorirà la dominant, el castellà, i farà molt difícil l’accés a l’ensenyament en valencià a les minories que puguen sol·licitar que aquesta siga la llengua d’ensenyament».
En aquest sentit, els denunciants també adverteixen que la proposta de llei va en contra dels objectius descrits per la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), en tant que no garanteix l’assoliment de l’objectiu d’adquirir un coneixement oral i escrit equilibrat de les dues llengües oficials. I lamenten, també, l’atorgament del certificat B2 a l’alumnat que supere l’assignatura de valencià al Batxillerat si s’aprova o del C1 si aquesta és aprovada amb un set o amb més nota. Una mesura que consideren que «no és adequada», perquè «no regula els nivells de competència comunicativa a assolir en finalitzar cada etapa educativa» i perquè en aquests casos el grau de competència lingüística no és homologable a les titulacions que fins ara s’imparteixen acreditant aquests nivells, entre altres coses perquè la Conselleria competent no avaluarà la competència lingüística dels alumnes que obtinguen aquests certificats gràcies a les seues notes en Batxillerat. Alhora, des del Departament de Filologia Catalana recorden que segons la recerca feta a les universitats, les competències orals no es treballen de manera suficient al sistema educatiu valencià, i les proves d’accés a la universitat tampoc no avaluen aquesta aptitud.
Encara amb la qüestió anterior, es critica també que «la proposta de llei tan sols considera el reconeixement del nivell de valencià entre els estudiants que acaben cicle, però deixa de banda l’acreditació de nivell de la primera llengua estrangera (generalment l’anglés): el tractament diferent de les llengües perpetua els prejudicis que encara s’associen al valencià, transmet la idea que l’adquisició d’un nivell de llengua estrangera requereix un esforç addicional, mentre que l’adquisició de la llengua pròpia i oficial del país és un tràmit administratiu». I consideren «inadmissible» que la llei incorpore la proposta d’homologació sense que la mesura s’haja consensuat amb les universitats.
Amb tot això, els signants estan convençuts que la norma comportarà «la devaluació dels títols de coneixement de valencià, que actualment són expedits per entitats acreditades; desincentivarà l’adquisició efectiva de la competència comunicativa en aquesta llengua i consolidarà la percepció del valencià com a llengua de segona».
Per últim, des del Departament de Filologia Catalana de la UA es critica la reducció «al mínim» de la presència del valencià en les zones de predomini lingüístic castellà del País Valencià. La llengua desapareixeria com a vehicular en l’ensenyament, amb la possibilitat afegida de sol·licitar-ne l’exempció d’avaluació i qualificació de l’assignatura, augmentant la desigualtat entre valencià i el castellà i cometent «una discriminació per a les valencianes i valencians residents en aquests municipis ja que, en la pràctica, se’ls impedeix la possibilitat d’aconseguir, a través del sistema educatiu públic, una competència comunicativa suficient en la llengua pròpia i oficial a tot el territori valencià».
Les entitats que signen aquest comunicat són el Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, la Unitat per a l’Ensenyament Multilingüe de la UA i de la Universitat de València, la Seu de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana de la UA, la Coordinadora d’Estudis Universitaris de Filologia Catalana i els Serveis de Llengües de la UA i de la UV.
