La Fiscalia d’Alacant ha demanat al Tribunal Superior de Justícia (TSJ) que estime el recurs d’apel·lació presentat pel portaveu d’EU-Podem a l’Ajuntament d’Alacant (l’Alacantí), Manolo Copé, contra la sentència del Jutjat contenciós administratiu número 1 que avalava el veto imposat per l’alcalde, Luís Barcala, en el ple ordinari del 26 de juny, en què el regidor ni tan sols va poder intervindre ni votar perquè es trobava de permís per guarda amb fins d’acolliment d’un menor.
El Ministeri Públic reclama que es declare la nul·litat radical de la resolució de l’alcalde per vulneració del dret fonamental reconegut a l’article 23.2 de la Constitució espanyola, que garanteix l’accés i l’exercici dels càrrecs públics en condicions d’igualtat. En el seu escrit, la Fiscalia recorda que “qualsevol limitació a l’exercici d’aquest dret, i en concret del càrrec de regidor, s’ha d’interpretar de manera molt restrictiva i, en tot cas, ha d’estar legalment prevista, perseguir una finalitat legítima, ser proporcional a l’objectiu buscat i no pot buidar de contingut el dret fonamental a exercir el càrrec representatiu”.
Segons el criteri fiscal, cap d’aquests requisits es dona en el cas de Copé, ja que el que s’ha fet és “buidar de contingut el dret fonamental per la mera transposició automàtica de la legislació laboral”. Per a la Fiscalia, “es tracta d’una relació de naturalesa política, i en cap cas la situació de baixa —siga pel motiu que siga— pot suposar una limitació a l’exercici dels drets polítics essencials inherents a la condició de representant electe”.
L’escrit assenyala igualment que en l’ordenament jurídic hi ha “supòsits en què es preveu l’autorització d’emissió del vot remot quan és impossible assistir presencialment per exercir el dret de participació política, i s’hi recullen expressament els permisos parentals”, no sols als reglaments de les cambres legislatives —incloses les Corts Valencianes— sinó també en l’àmbit local. Per això, el Ministeri Públic conclou que no existeix cap norma que limite específicament el dret de participació política en situacions de permís parental, sinó més bé el contrari, “normes que permeten la participació i el vot fins i tot de manera telemàtica”.
La Fiscalia alerta també de les conseqüències institucionals de decisions com la de juny a l’Ajuntament d’Alacant i assenyala que “la suspensió del vincle entre el càrrec electe i la corporació local produeix conseqüències d’enorme transcendència institucional”. Recorda que la representació de Copé és també la del projecte polític i la del cos electoral que el va elegir, i adverteix que situacions com aquesta “poden desincentivar l’exercici dels permisos parentals per part dels càrrecs públics, especialment dels homes, o condicionar-ne el gaudi a períodes sense activitat plenària”.
El cas s’emmarca en un conflicte que ve de lluny entre el govern municipal de Barcala i el regidor d’EU-Podem pel dret a conciliar la vida familiar i l’exercici del càrrec. El gener del 2025, un altre jutjat contenciós administratiu ja va donar la raó a Copé i va suspendre el ple municipal en considerar que impedir-li participar mentre es trobava de permís d’acolliment vulnerava el caràcter representatiu del seu càrrec.
El juliol passat, el portaveu d’EU-Podem ja havia recorregut davant el mateix jutjat contenciós número 1 la decisió de l’alcalde de “no permetre” la seua participació activa en el ple de juny, sol·licitant la nul·litat dels acords adoptats i al·legant vulneració del seu dret a “accedir, romandre i exercir en condicions d’igualtat” el càrrec de regidor.
A més, al setembre, EU-Podem, PSPV i Compromís van demanar un informe jurídic a la Secretaria General del Ple després que Barcala “negara la paraula” a Copé en una altra sessió en considerar que s’havia absentat uns minuts de la sala, un episodi que la coalició va interpretar com un nou intent de restringir el seu dret de participació política emparat també en l’article 23 de la Constitució.
L’Ajuntament d’Alacant, per la seua banda, s’ha oposat al recurs i defensa la sentència inicial, en entendre que el permís per acolliment suspén la relació del regidor amb la corporació “de manera similar a una baixa laboral” i que, per tant, la seua participació en el ple seria incompatible amb el gaudi del permís. Segons EU-Podem, el consistori sosté que Copé havia d’assumir les conseqüències de la seua sol·licitud i arriba fins i tot a qualificar la seua actuació d’“abús de dret”.
La decisió final del TSJ sobre el recurs d’apel·lació marcarà un precedent important sobre fins a quin punt els permisos parentals poden limitar —o no— l’exercici efectiu dels drets polítics dels càrrecs electes municipals al País Valencià.
