La segona fase dels treballs d’exhumació dels cossos afusellats i soterrats en fosses comunes al cementeri de Llíria (Camp de Túria) ha donat com a resultat la localització de sis víctimes de la repressió franquista, dels 100 cossos que es calcula que es troben soterrats en aquest indret.
Així ho ha concretat aquest dissabte en declaracions als mitjans la tècnica arqueòloga d’ArqueoAntro, empresa a càrrec de les tasques d’identificació, Inés Blay Gil, abans de la presentació dels avenços aconseguits en els treballs d’exhumació de les fosses del cementeri de Llíria.
Blay ha detallat que quatre dels cossos exhumats es trobaven en taüts i tots ells «presentaven signes evidents de violència com ara fractures perimortem o projectils associats». «Aquests taüts ens fan pensar que no es tractaria d’una fossa comuna, sinó de fosses individuals, per la qual cosa és possible que en el moment d’enterrar els cossos alguns familiars arribaren a temps de rescatar les víctimes i enterrar-les a banda», ha explicat.
En aquest sentit, l’arqueòloga ha ressaltat el paper dels familiars a l’hora de localitzar les fosses «després de 80 anys de silencis», i ha destacat que «era comú que es posaren creus en el lloc on se suposava que estava enterrat un familiar». «Nosaltres ens guiem per eixos signes a l’hora de fer els sondejos», ha dit, i ha afegit que «hi va haver sort», perquè damunt la fossa en la qual s’han trobat les restes, la número sis, hi havia una creu d’una persona afusellada el 30 d’octubre del 1939.
Precisament, a l’acte han assistit nombrosos familiars de represaliats del franquisme que mantenen «l’esperança» de trobar els cossos dels seus éssers estimats en alguna de les onze fosses ubicades en aquest cementeri per a poder «descansar» i «tancar ferides», així com de «donar sepultura digna» als morts i «completar el dol».
Molts d’aquests familiars encara desconeixen si podran trobar les restes dels seus éssers estimats, encara que la majoria asseguren que aquests van ser afusellats al cementeri de Llíria. En aquest sentit, Blay ha destacat que la següent fase consistirà a «continuar amb la recerca a les tres zones d’actuació».
El president de l’Agrupació de Familiars Víctimes del Franquisme en Fosses Comunes «Cementeri de Llíria», Sergio García, deia que aquest dissabte era «un dia molt important i especial» i en el qual els familiars de les víctimes «han pogut veure com van avançant els treballs d’exhumació» de les fosses comunes situades al cementeri esmentat.
«Volem reivindicar que estem ací assumint el testimoni dels nostres familiars per donar-los justícia, veritat i reconeixement, que al cap i a la fi és el que busquem», ha expressat García, al mateix temps que ha assegurat que les famílies estan «en el camí» de trobar els seus éssers estimats. «Aquest és un dia per a dir que ho hem aconseguit, que estem ací i que tenim raó», ha dit.
En aquest sentit, també ha reivindicat que, «després de quatre anys de lluita», els familiars podran «tancar ferides i capítols de les seues vides», i començar a «completar el procés de dol», i ha demanat a les administracions públiques que «tinguen més empatia» amb les víctimes de la repressió franquista. «A més de Paterna, també hi ha més foses comunes a la Comunitat Valenciana que s’han de descobrir», ha dit.
El president de l’agrupació ha asseverat que els avenços en l’exhumació de fosses del cementeri de Llíria són per a ell «una satisfacció personal», atès que espera que els treballs arqueològics servisquen per a trobar els cossos del seu besavi i del seu oncle, afusellat el 24 d’octubre de 1939.
«Estem a l’espera que es troben una creu i una clau que la meua besàvia i la meua rebesàvia van posar als cadàvers per a identificar-los», ha assenyalat, i ha destacat la figura «d’aquelles dones, aquelles persones que van posar creus als cossos perquè en el futur es pogueren identificar».
Vicenta Ruiz García és neta de Vicente Ruiz Cristal, veí de la Pobla de Vallbona (Camp de Túria) que va ser afusellat en aquest cementeri el 3 de juny de 1939, i sap «de tota la vida» que el seu avi està enterrat a Llíria.
«Ho porte anys ficat a dins i va ser una casualitat que ahir m’assabentara que hui feien aquest acte», diu Vicenta, que s’ha mostrat «molt emocionada» i amb «molta esperança que tot vaja endavant, que es puguen traure a les persones i donar-les sepultura digna». «Estic sentint molt de descans i tinc moltíssimes ganes d’acabar amb açò», ha reconegut.
Lucia Zaragozà, filla del soldat republicà Vicent Zaragozà, ha lamentat que va conèixer «molt poc» a son pare perquè només tenia dos anys quan va ser afusellat. En canvi, ha afirmat que sí que recorda tota «l’època del silenci» de la posguerra, quan «no se’n podia parlar res». També ha recordat en un dia «tan important» a sa mare, ja que «ella mai no l’hauria esperat».
Per la seua part, María Ortiz Madrid, filla del veí de Pilar de la Foradada (Baix Segura) Ginés Ortiz Sánchez, que també va ser afusellat al cementeri de Llíria, ha viatjat des de Múrcia amb la seua filla, el seu gendre i el seu fill per assistir a l’acte. «Encara que siga major i que em puga morir demà mateix, si jo no puc recollir les seues restes, que les arrepleguen els meus fills», ha declarat «plena de molta emoció», i ha explicat que sa mare «va morir sense saber on estava» el seu marit.
