Aquest dissabte Sumar celebrarà un acte de trobada amb els simpatitzants de la plataforma que Yolanda Díaz va impulsar per a les eleccions estatals del 23 de juliol. Tot i que les alarmes es van encendre quan el diputat per Alacant Txema Guijarro, home de confiança a Alacant de la ministra de Treball, va fer explícita la voluntat de constituir Sumar com a partit al País Valencià, de moment aquesta intenció sembla que no tindrà resultat immediat. Si més no, així ho intenten des de Compromís i des d’Esquerra Unida, les formacions que es veurien més perjudicades si sorgeix un nou competidor dins de l’esquerra alternativa al País Valencià.
I és que el futur de Sumar és un misteri que inquieta a tothom. La plataforma de Yolanda Díaz, concebuda en primer terme com a coalició electoral adreçada a absorbir tots els partits possibles per a evitar divisions entre l’esquerra de cara al 23-J, s’ha entrebancat amb la disputa amb Podem, que ha marxat al Grup Mixt del Congrés. Tot i que aquesta disputa ha sigut la més mediàtica, no ha sigut l’única.
Compromís
D’una banda, Compromís, que va forjar una aliança amb Sumar de cara al 23 de juliol, no sense escepticisme intern, constata ara l’establiment de llaços entre exdirigents de la coalició valencianista i la plataforma de Yolanda Díaz. Fonamentalment a través dels antics líders d’Iniciativa del Poble Valencià, identificats amb el lideratge de Mireia Mollà i de Pasqual Mollà. Una prova ha sigut l’anunci del nomenament d’Irene Gavidia com a nova directora general de l’IMSERSO, una cartera que penja del Ministeri de Drets Socials i que Compromís, de moment, ha aturat. D’altra banda, l’exconsellera Mireia Mollà no s’ha amagat a l’hora d’aproximar-se a Sumar.
Aquestes relacions, en un moment de feblesa per a Compromís, amenacen encara més l’estabilitat d’un partit afectat per les disputes entre Més i Iniciativa, visibles amb el nomenament d’Enric Morera com a senador –en detriment de Carles Mulet– i en moltes altres decisions, així com en el camí fins arribar a les eleccions del 28 de maig.
Actualment, per part de Compromís, la posició de Podem a l’hora d’abandonar el grup parlamentari de Sumar no s’ha vist amb bons ulls. Tot i el paper discret que han jugat els valencianistes en l’inici d’aquesta legislatura, el cert és que s’han vist reforçats amb el nomenament d’Àgueda Micó com a portaveu adjunta –i com a vicepresidenta de la comissió d’Educació– i amb el d’Alberto Ibáñez com a portaveu de la comissió de Turisme. Pel que fa a Podem, els diputats morats també lideraran algunes comissions, i des de Compromís s’interpreta que han abandonat el grup de Sumar després d’haver-se assegurat aquests nomenaments.
En canvi, tot i les crítiques cap a Podem, les relacions entre Compromís i Sumar són cada vegada menys fàcils. És per això que s’està intentant començar a treballar en un protocol de funcionament intern del grup plurinacional per a intentar garantir que les relacions entre ambdues formacions siguen exclusivament bilaterals. Mentrestant, des de Podem, formació que ha patit una important pèrdua de quadres que han fet el salt cap a Sumar, hi ha una resistència militant que assenyala Compromís, i particularment Joan Baldoví, candidat a la presidència de la Generalitat en les últimes eleccions valencianes, per no haver volgut pactar una candidatura unitària. En aquest sentit, responsabilitzen Compromís de la pèrdua del Botànic, un argument que els valencianistes no accepten i que el consideren fruit de la frustració del moment delicat que viuen els morats.
Esquerra Unida
Si les reticències entre Sumar i Compromís són recents, les que hi ha entre la plataforma de Yolanda Díaz i Esquerra Unida existeixen pràcticament des del primer dia. Tot i l’entusiasme amb què EUPV es va implicar en les eleccions estatals a favor de la candidatura de la ministra de Treball, aquests mesos han constatat que Sumar es vol convertir en una cosa que va molt més enllà del «front ampli» anunciat per al 23-J.
Des d’EUPV valoren positivament la irrupció de Sumar en aquelles eleccions, que segons el partit va servir per a mobilitzar bona part de l’esquerra i evitar l’accés de PP-Vox a la Moncloa. En canvi, des del 23-J, EUPV ha comprovat que Sumar no sempre ha promogut la participació individual de persones interessades en el projecte ni ha pres en consideració el parer de les formacions integrades dins la candidatura. De fet, consideren que Sumar i Compromís «no han sigut respectuosos» a l’hora de «respectar» les sigles d’EUPV ni de visibilitzar-les. També els responsabilitzen de no haver afavorit un sistema de primàries que donara oportunitats als militants de les formacions per a triar els candidats electorals.
En un informe del partit d’aquest mateix mes de desembre, EUPV deixa per escrit que pretén que Sumar es construïsca des de baix, és a dir, des dels partits que han reforçat la candidatura, i no des de dalt, per tal que la plataforma de Yolanda Díaz esdevinga un moviment «realment» unitari.
Són moltes peces les que calen encaixar en un trencaclosques que no és senzill i que requerirà de molta generositat i comprensió entre les parts. De moment, l’objectiu d’Esquerra Unida i de Compromís és que Sumar, aquest dissabte, no convertisca el seu acte en el primer moviment per a constituir-se com a partit al País Valencià, sinó que tot es limite a una primera presa de contacte i que tinga un desenllaç amistós.
