Esquerra Republicana ha presentat al Senat una moció que demana que es garantisca el dret a vot actiu i passiu del conjunt de la ciutadania, independentment del seu país d’origen, i que es desvinculen els drets de ciutadania de la nacionalitat perquè es vinculen a la residència reconeguda pel padró.
La moció ha estat enregistrada per la portaveu del grup Esquerra Republicana – EH Bildu, Mirella Cortès, la senadora Ana Surra i el senador Robert Masih, i segons els seus impulsors «evidencia l’incompliment de l’article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics del 1966, que reconeix el dret al vot actiu i passiu, és a dir, el dret a triar i ser triat, dins del marc del dret a la participació de la vida política de la societat, com una part indissociable del conjunt dels drets civils i polítics». Per als republicans s’està excloent una part significativa de la societat, «afeblint així la democràcia i acurtant el camí cap a l’autoritarisme».
Al País Valencià, a més de les 500.000 persones que han obtingut la nacionalitat, vora un 15% de la població és migrant, i la majoria d’aquestes persones no tenen reconegut el dret a vot. Aquesta població s’ha d’inscriure prèviament en el Cens d’Estrangers Residents a Espanya (CERE) abans del 15 de gener per poder votar en les pròximes eleccions municipals.
La secretària de Ciutadania d’Esquerra Republicana del País Valencià, Rosario Polito, ha assenyalat que «és fonamental, per a vèncer les discriminacions cap a la població migrant, que comencem per tombar les discriminacions administratives i jurídiques. Difícilment podrem acabar amb el racisme i la discriminació per religió, cultura, ètnia o procedència, mentre la llei discrimine la ciutadania a l’hora de votar», afirma. Polito ha reivindicat des d’ERPV un concepte de ciutadania desvinculat de la nacionalitat i molt més ampli que estiga «lligat a la residència i a la condició de ser persona»
El procediment actual lliga el dret a vot a la nacionalitat, i no a la ciutadania, en una «limitació excloent en el reconeixement dels drets de les persones que contradiu el principi jurídic fonamental d’igualtat davant la llei».
