La diputada Maria Dantas i el portaveu del Grup Republicà al Congrés, Gabriel Rufián, han enregistrat aquesta setmana, a petició d’Esquerra Republicana del País Valencià, una bateria de preguntes a l’executiu sobre l’actuació policial de quatre agents contra un ciutadà de procedència hondurenya el passat 17 d’octubre a Rocafort (Horta Nord).
Dantas ha posat de manifest que «de no ser per les declaracions dels veïns i els vídeos que es van fer públics, aquest cas estaria silenciat, com tants altres. Aquest és un cas clar de violència i discriminació institucional i no ho podem consentir, més encara quan en aquests moments estem en plena ponència de la reforma de la llei mordassa», ha censurat.
Maria Dantas és ponent en la reforma de la coneguda com a Llei Mordassa, on els republicans pretenen eliminar el pes probatori dels testimonis policials, tal com assenyalen diversos informes internacionals. En l’actual llei l’activitat probatòria dels fets a jutjar se sostenen bàsicament, «en la majoria dels casos, en la presumpció legal de veracitat basada en les declaracions dels agents policials». Un clar exemple, segons els republicans, serien els fets del passat 17 d’octubre a Rocafort.
L’escrit demana, en primer lloc, si el Govern espanyol pensa obrir una investigació interna per aclarir els fets ocorreguts, així com l’actuació dels membres de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat. També per les mesures preventives amb els efectius implicats fins que el jutjat d’instrucció número 2 de Paterna resolga els fets.
La secretària de Ciutadania d’ERPV, Rosario Polito, qui ha estat en contacte amb la persona afectada, ha sigut taxativa quan ha dit que «els republicans valencians no permetrem que quede en el silenci ni una sola vulneració de drets. Les idees republicanes de llibertat, igualtat i solidaritat tenen hui més sentit que mai i les durem a la pràctica fins al final». Polito ha recordat que la policia demana l’expulsió del ciutadà hondureny «per amagar un cas de mala praxi policial».
L’escrit enregistrat demana, a més, si el Govern espanyol ha previst establir –o revisar, si n’hi ha– els protocols que eviten l’abús i el racisme institucional al si de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, així com mesures sancionadores per a aquells que es demostre que no les compleixen.
Finalment, es pregunta per les accions concretes que el Govern espanyol pensa dur a terme per fer complir el II Pla Nacional de Drets Humans, que segons el mateix Govern naix amb la vocació de garantir la igualtat efectiva de dones i homes, i de contribuir a la lluita contra qualsevol classe de discriminació, atenent especialment, aquelles persones que es troben en situació d’especial vulnerabilitat.
