El cucut –cuculus canorus– és una au de la família de les cuculidae que es caracteritza per allò que es denomina parasitisme de posta. Les femelles de cucut, aprofitant l’absència dels propietaris, ponen els seus ous als nius d’altres aus. Tenen l’habilitat utilíssima de mimetitzar el color dels ous de l’espècie propietària del niu, de tal manera que els pares adoptius no sospiten que l’ou que estan incubant no és seu, sinó un ou infiltrat. La història acaba quan el pollastre de cucut -generalment de molt males maneres- expulsa del niu els fills legítims.
Tal com fa el cucut, Vox ha aconseguit infiltrar-se i parasitar les institucions amb l’objectiu d’utilitzar-les grollerament per als seus propis fins. I ho fan a cara descoberta, sense importar-los mínimament les conseqüències electorals, ja que tenen molt clar el públic per al qual estan treballant. Perquè Vox no és un partit de govern, ni té gens d’interés a acordar, gestionar ni ocupar-se dels assumptes públics. Les carreteres, la sanitat, l’educació són únicament els camps de batalla on poder desplegar els seus dimonis particulars. La seua agenda, tant privada com pública –cal reconéixer-los que no van d’amagat-, és rebentar tots els consensos als quals els demòcrates han aplegat amb moltes feines des de l’any 78 i imposar el seu ideari reaccionari, racista, masclista i segregacionista. I el camí que han trobat i que els està donant un resultat imbatible – com va dir aquell – ha estat el de clavar-se directament dins de l’electorat del PP.
Com si es tractara d’un nou ku-kux-klan, les seues idees van arrelant de manera sibil·lina entre aquells que menys esperaríem: el botiguer que mira amb rancúnia al magrebí de la parada de fruita i pensa que li està furtant la clientela o el treballador del taller de fusta que creu vore massa negres a la piscina municipal del seu poble. I com que van amagats sota el capirot, es fa molt difícil -pràcticament impossible- detectar-los. Són els nostres veïns i els nostres companys de treball, influïts per unes xarxes socials que bombardegen contínuament proclames xenòfobes que van calant en la població com una fina pluja.
Segons l’enquesta de 40dB de setembre passat, el suport electoral de Vox està al voltant del 17 per cent, avançat en transversalitat i guanyant posicions entre els homes i -el que és més sorprenent – entre les dones jóvens. Això suposa que es col·loca en tercera posició en intenció de vot i amb totes les opcions per a fer del fidel de la balança entre l’esquerra i la dreta en les pròximes eleccions. I, mentrestant, els sectors progressistes continuen a la parra, amb les seues cuites casolanes que no fan més que desmobilitzar el seu electorat.
El País Valencià és un dels escenaris on la seua estratègia els ha donat millors resultats. Quan Mazón va pactar en 2023 amb el maltractador Carlos Flores per a formar govern, va obrir l’aixeta per on han brollat els atacs als col·lectius feministes i LGTBI, a la memòria històrica, a l’educació i al valencià. I amb tot aquest guisat arruixat amb una bona dosi de racisme i xenofòbia, com si es tractara d’un bon vi. El pacte d’El Ventorro de 2025 no ha fet més que aprofundir en els atacs a la línia de flotació de la democràcia que Vox està portant a terme amb un èxit inqüestionable.
I, com en la mítica escena de la pel·lícula dels germans Marx, el PP veu l’aposta reaccionària del seu Àlien i la puja amb dos ous durs, pensant que d’eixa manera no perd la iniciativa i sense adonar-se que el forat per on perd els vots a doll és cada volta més gran.
No queden tan lluny els temps on la dreta més trabucaire acusava HB d’infiltrar-se en les institucions per a desmantellar-les des de dins. Hui podem dir sense cap dubte que Vox ha aconseguit infiltrar-se de tal manera en el discurs ideològic del PP que són pràcticament indistingibles. A aquest pas, molt prompte aconseguiran fer fora tots els ous del PP i posar els seus -mai millor dit- dins del seu niu.
