València ha estat Capital Verda Europea aquest 2024 que ja s’acaba. La distinció ha passat pràcticament desapercebuda per a la ciutadania, més enllà d’algun esdeveniment molt puntual i alguna campanya de propaganda. De fet, les actuacions de reversió de mobilitat sostenible que van obrir el mandat de María José Catalá fins i tot van fer perillar el guardó, un fet que no ha passat mai i que, finalment, la Unió Europea va preferir passar per alt per no devaluar el projecte.
Les conseqüències de la terrible DANA del 29 d’octubre, però, han tornat a obrir el debat sobre l’adaptació de les ciutats a les noves condicions climatològiques causades per l’escalfament global. L’increment d’espais verds ja no soles són un requeriment per evitar les anomenades «illes de calor» i reduir les temperatures en els tòrrids estius que ja s’estan vivint, sinó que ara sabem que també serveixen com a embornals per a disminuir les catastròfiques conseqüències de les inundacions.
En aquest sentit, el Grup Municipal de Compromís va demanar una revisió dels plans urbanístics pendents d’execució per tal de reduir l’asfalt i augmentar les àrees naturals, per això adaptar-se a la nova realitat.
L’actuació significativa en aquest sentit és el bulevard García Lorca. El projecte dissenyat durant el mandat de Joan Ribó buscava un gran corredor verd, similar al de l’actual Jardí del Túria, però amb l’arribada de Catalá a l’alcaldia, aquest va ser modificat per un de nou que inclou una avinguda de quatre carrils, i deixant la zona no asfaltada en una simbòlica rambla entre carrils, similar a la que hi ha actualment a l’avinguda del Marqués del Túria. De fet, la defensa del Corredor Verd va motivar una campanya veïnal que començava a agarrar força –de moment ja ha aconseguit més de 40.000 signatures– fins que la mateixa DANA la va estroncar.
L’altre punt de fricció important –amb també nombroses protestes veïnals- és la reurbanització del túnel de l’avinguda Pérez Galdós. Un projecte que pretenia eliminar aquesta autopista urbana i que ja comptava amb finançament europeu per fer-ho possible. El posterior «redisseny» del projecte, mantenint tots els carrils per a vehicles motoritzats, ha posat en perill aquest finançament però també redueix a pràcticament zero l’espai recuperat a l’asfalt i que hauria de servir per mitigar les conseqüències, tant de les onades de calor com de les inundacions.
PAI i redissenys viaris
Dos PAI, al Grau i Benimaclet, també amenacen d’incrementar notablement les zones urbanitzades. En el primer dels casos, desfent l’acord que l’anterior equip de govern havia arribat amb els propietaris dels terrenys per garantir més zones verdes i un gran delta verd a l’estil de les «ciutats esponja» xineses, amb un increment de l’edificabilitat i les àrees asfaltades. A Benimaclet, el PAI pretén la destrucció de nombrosos horts urbans i àrees d’horta i ha motivat també una forta oposició veïnal.
Des de Compromís també s’ha demanat que s’apliquen criteris ambientals, de reducció del trànsit i de renaturalització als projectes de reforma integral previstos a l’eix entre els carrers de Xàtiva i de Guillem de Castro, i les avingudes del Port i Àusias March.
La proposta, però, va ser rebutjada per la majoria composta per PP i Vox, que no va assumir cap compromís en aquest sentit.
«Confiàvem que la gravetat del viscut fa poc més d’un mes i el drama de les seues conseqüències seria suficient perquè el govern de María José Catalá rectificara i tirara el fre als seus projectes de substitució de les zones verdes previstes pel govern de Joan Ribó per noves autovies», explica el regidor valencianista Giuseppe Grezzi, ponent de la proposta, que qualifica el resultat com «una notícia terrible».
Per a Compromís, aquesta «cabuderia» de Catalá implica dedicar uns «costos milionaris a uns projectes que encara no han començat a executar-se però ja naixen arcaics i obsolets».
Bones notícies
Amb tot, també hi ha bones notícies. Ahir mateix Catalá assumia finalment, i després d’un any i mig de paràlisi, la reforma de la plaça de l’Ajuntament seguint el projecte ja licitat durant l’anterior mandat. Encara que l’alcaldessa manté el discurs que hi introduirà «retocs» per tal de fer el projecte «menys costós», la portaveu de Compromís, Papi Robles, destacava que «s’ha demostrat que no li ha quedat altre remei que tirar avant amb el resultat del concurs que es va fer en l’anterior mandat».
També s’ha salvat el projecte del Parc de la Desembocadura –de nou bloquejat durant un any i mig- i que la setmana passada es presentava al veïnat de Natzaret i que es preveu que es puga inaugurar al febrer.
