Hui mateix, dissabte 9 de novembre, a València, Alacant i Elx se celebraran manifestacions amb un lema ben explícit: «Mazón dimissió». El president valencià hauria d’haver abandonat el càrrec des del mateix moment en què es va evidenciar la seua incapacitat per a afrontar la crisi desenvolupada per la DANA, que ja ha deixat més de dos-cents morts al País Valencià. Això vol dir que el president valencià, Carlos Mazón, hauria d’haver dimitit del seu càrrec el dimecres 30 d’octubre, a l’endemà dels fets.
Però el president Mazón, lluny de ser coherent amb les circumstàncies, ha decidit ser coherent amb la seua ineptitud i mira de perpetuar-se en el càrrec de qualsevol manera. I ho fa desviant la responsabilitat cap a altres institucions, esborrant els missatges a les xarxes socials que demostren la seua malaptesa o ocultant què va fer el 29 d’octubre i per què va arribar tan tard a la reunió d’emergències. Un intent desesperat que no tindrà conseqüències perquè la seua caiguda és només qüestió de temps. La pregunta és quant de temps tardarà a caure.
I la resposta hauria de ser ara mateix. Cal que se’n vaja ja mateix. En cap país mínimament digne es pot sostenir la màxima autoritat institucional després d’una gestió tan negligent. Tan nefasta. Amb conseqüències tan tràgiques. Cada minut que el president Mazón resisteix en el seu càrrec és un minut en què el País Valencià fracassa.
Per això són tan importants les manifestacions d’aquest dissabte. El president Mazón ha de saber que se n’ha d’anar, i l’èxit d’aquestes concentracions servirà per a prendre el pols a un descontent generalitzat que va més enllà de les comarques afectades per la DANA. Unes manifestacions amb escassa assistència de gent serien una bona notícia per al president valencià. I serien una pèssima notícia per al conjunt del país.
Alhora, no s’ha d’oblidar que aquestes protestes han de servir per a rebutjar, també, el tracte rebut des de Madrid en una situació tan tràgica. No és normal que el Govern espanyol utilitze aquesta crisi per a traure un rèdit polític i assenyalar el PP. El Govern espanyol només ha justificat la seua inoperància assenyalant l’adversari polític, tal com també ha fet Mazón. Mentrestant, les famílies de més de dos-cents morts, els veïns que ho han perdut tot, els pobles que han quedat destruïts resten a l’espera de respostes que vagen més enllà d’una batalla política que és estèril i també és indignant.
Com també va ser indignant, i així ho va fer saber el poble de Paiporta, la visita de les autoritats, Casa Reial inclosa, a una localitat devastada enmig del fang tot just quan començava a traure cadàvers dels cotxes, de les cases i dels barrancs. Exceptuant l’oportunisme previsible de l’extrema dreta més tòxica, aquella va ser la imatge d’una indignació raonable, digna, que es fa respectar davant els qui passegen entre morts per fer-se una foto fent com que consolen aquells que no tenen consol. Aquells que han deixat de rebre voluntaris per garantir l’arribada d’unes autoritats allunyades plenament de la realitat.
Per tot això, els carrers de València, Alacant i Elx s’han d’omplir aquest dissabte. És l’hora de fer-los fora. De fer-los saber que no són estimats i que la seua inoperància, la seua maldat, la seua negligència, l’han de pagar abandonant les institucions que han dirigit de manera tan temerària.
