A les 14:33 el portaveu de Sumar, Íñigo Errejón, penjava un comunicat a la xarxa social X anunciant que abandonava la política institucional. El també exdirigent de Podem, un dels polítics amb més visibilitat durant l’última dècada, deixarà també el seu escó al Congrés i es retirarà completament de la política activa, segons ha anunciat, adduint cansament, desgast físic i mental, assistència psicològica i la necessitat de «cuidar-se».
Un paràgraf en el comunicat, però, semblava tindre relació amb les acusacions que els últims dies ha rebut Errejón. La periodista Cristina Fallarás va publicar un post en Instagram donant veu al testimoni anònim d’una dona que definia «un polític molt conegut que viu a Madrid» com «un maltractador psicològic», i descrivia una «dinàmica empleada» amb les dones, tant en l’àmbit afectiu com en l’àmbit sexual.
Tot i que el testimoni no citava el nom d’aquest polític, en qüestió de minuts van ser moltes les usuàries d’Instagram que van reconèixer en aquesta descripció el portaveu de Sumar, Íñigo Errejón. Ell, justament, ha presentat la dimissió sense referir-se explícitament al tema, si bé un paràgraf sembla adduir a aquesta qüestió de manera indirecta.
A l’espera d’aclariments, Errejón s’ha vist envoltat d’una polèmica que encara té un desenllaç incert.
Un home fort de la «nova política» amb connexions a València
Errejón va irrompre en política de la mà de Pablo Iglesias amb la fundació de Podem, convertint-se en el seu número dos i en un dels grans responsables del creixement exponencial del partit morat. El seu cicle en aquesta formació va experimentar un canvi quan Errejón va impulsar una candidatura aliena a la de Pablo Iglesias en l’Assemblea del partit celebrada entre finals del 2016 i principis del 2017.
Abans, la seua estratègia havia xocat amb la d’Iglesias, referent indiscutible de Podem. Errejón no descartava explorar el suport a una possible investidura de Pedro Sánchez –aleshores governava Mariano Rajoy– amb els vots de Ciutadans i permetre que el PSOE governara amb el partit d’Albert Rivera. Iglesias, en canvi, va optar pel «tot o res» després de les eleccions de desembre del 2015, en les quals els morats van obtindre el seu millor resultat, i es va produir una repetició electoral en la qual es va imposar Rajoy.
Un altre assumpte que els havia dividit va ser la confluència de Podem amb altres forces com ara Esquerra Unida, que finalment va ser possible i que Errejón mai no va veure amb bons ulls. Errejón seria substituït per Irene Montero com a portaveu i va iniciar la seua aventura política sense Podem. Era l’inici de Más Madrid, el partit amb el qual Errejón es presentaria com a candidat a les eleccions de la Comunitat de Madrid del 2019 i que acabaria sense pactar amb Podem.
Va ser a través de Más Madrid, i tot seguit a través de Más País, que Errejón va crear l’enèsima sigla d’una esquerra espanyola desorientada després dels efectes immediats que van proporcionar l’èxit del 15-M, que s’acabarien esvaint i traduint en una divisió que va reconfigurar el tauler. Les bones relacions de Compromís amb l’errejonisme facilitarien l’anomenat Acord del Túria, presentat al maig del 2022 a València amb aquests dos partits i altres forces territorials. Després d’haver pactat anteriorment amb Podem, Compromís s’alineava amb Errejón de cara a comicis d’àmbit estatal, tal com es va veure al juliol del 2023. A banda, Errejón no ha perdut oportunitats per deixar-se veure a València durant les Falles o per felicitar els valencians pel 9 d’Octubre.
Ara, sense Errejón, Sumar, la força hegemònica de l’esquerra alternativa espanyola, perd més que un portaveu. Perd un referent indiscutible de la pitjor manera possible: amb acusacions de violència sexual planant sobre ell i deixant aquesta formació amb una urgència encara més evident de renovació, ja latent després de l’últim any electoral en què Sumar ha acumulat fracassos a Galícia, al País Basc i a les eleccions europees.
