Aquest dissabte la militància d’Esquerra Republicana va votar a favor de la tornada d’Oriol Junqueras coma president del partit. Junqueras, que havia fet un pas al costat al juny després d’un cicle electoral en què la formació es va veure durament castigada, ha comptat amb el suport de les bases per recuperar el control d’un partit que es troba ben dividit, amb una candidatura alternativa impulsada per membres de la cúpula d’ERC que se senten identificats amb Marta Rovira, secretària general de la formació durant 13 anys al costat de Junqueras.
Això, i el fet que Junqueras s’haja imposat amb poc més del 50% dels vots, deixa dubtes de cara al futur del partit i de com es gestionaran aquestes divisions tan accentuades durant l’etapa precongressual. Una altra de les incògnites és la relació la cúpula d’Esquerra Republicana tindrà amb ERPV, la federació valenciana del partit.
ERPV
Esquerra Republicana del País Valencià compta amb Josep Barberà com a president. Barberà va recuperar el càrrec a l’octubre, després d’un congrés en què la seua candidatura es va imposar per la mínima a l’opció alternativa encapçalada per Domènec Garcia, que havia sigut secretari d’organització amb Barberà.
Barberà va estar suspès de militància durant la investigació interna d’una denúncia per delictes contra la llibertat sexual interposada per Maria Pérez, que havia sigut la seua secretària general, que finalment el partit va arxivar. La denúncia es troba ara en mans dels tribunals ordinaris a l’espera de noves fases judicials.
Mentrestant, la realitat és que Esquerra Republicana compta amb lideratges no enfrontats, però sí distanciats després dels últims congressos. Domènec Garcia mateix va apostar per Junqueras en l’últim congrés, i ell mateix considera que qui fora vicepresident de la Generalitat de Catalunya durant els anys més calents del procés i el seu equip «són la millor opció per refer el partit i posar-lo novament al servei de la societat».
Preguntat per si aquesta ambivalència pot tindre conseqüències sobre ERPV, Garcia entén que el projecte de la federació valenciana del partit «és inviable» degut a la situació que s’ha generat. «Això no ho dic jo, ho diuen fets com ara la desconvocatòria de l’Aplec del Puig o la no participació en la manifestació contra Carlos Mazón» del 9 de novembre. Garcia, a més, diu que «no estem descobrint la sopa d’all: la denúncia que hi ha sobre Barberà ho dificulta tot, tant que si Mazón ara mateix convoca eleccions no sabem què faríem des del partit».
Per últim, qui liderara la candidatura de Dignitat Republicana al congrés d’ERPV considera que el partit no ha funcionat bé els últims mesos, i posa com a exemple l’ajornament de dos congressos consecutius, el fet de no permetre el vot telemàtic en aquest conclaves o «permetre que una persona es poguera presentar a la presidència amb un cas tan delicat».
L’interpel·lat, Josep Barberà, actual president d’ERPV, entén que la victòria de Junqueras no ha de tindre conseqüències sobre la federació valenciana del partit. Barberà, que ha defensat des del primer moment la seua innocència en el cas que l’afecta, diu que «a l’endemà dels congressos les candidatures deixen d’existir i les direccions el que han de fer és treballar per fer el millor possible per al projecte i col·laborar de la millor manera possible».
A més, Barberà recorda que la seua relació amb Junqueras «sempre ha sigut bona» i recorda que sempre ha guardat cap al líder d’ERC «un respecte institucional i un bon tracte personal». Rememora, en aquest sentit, el moment en què ell mateix i l’expresident valencià Josep-Lluís Albinyana, presidenciable d’ERPV a els eleccions del 2019, van visitar Junqueras quan estava empresonat.
«Abans d’un congrés cada militant té una posició i cada militant és lliure de votar el que considere, però una vegada passa el congrés ja no hi ha candidatures, hi ha Esquerra Republicana, el que cal fer és treballar a la una amb les direccions triades per la militància», valora Barberà, que recorda que la no participació del seu partit en la gran manifestació que hi va haver contra el president Mazón el passat 9 de novembre «no va ser una decisió meua, sinó de l’executiva del partit, perquè vam considerar que era la societat civil qui l’havia d’encapçalar encara que hi vam participat a títol individual i com a ERPV a les posteriors».
Siga com siga, els problemes que ha d’afrontar Esquerra Republicana en aquesta nova etapa són diversos i procedeixen, especialment, de la divisió d’una militància que s’ha vist més que mai en les setmanes prèvies al congrés que el partit va cloure el passat cap de setmana. Si això afectarà o no ERPV és una qüestió que encara no s’ha situat en l’agenda del partit. Si més no públicament.
