Esquerra Republicana del País Valencià ha emès un comunicat en què diu «denunciar» les polítiques del govern valencià, integrat per PP i per Vox, «contra la llengua» dels valencians. El partit defineix aquestes polítiques com «desacomplexadament antivalencianes» i com «un dels elements que vertebren el pacte dretà de la vergonya al País Valencià».
Com a exemples d’aquesta política des d’ERPV citen els cursos municipals impartits a l’Ajuntament de Meliana per part d’entitats secessionistes o l’intent de llevar Alacant de la reconeguda per l’Estatut com a zona de predomini lingüístic castellanoparlant. També citen la «censura de la promoció de la lectura en valencià a biblioteques públiques contra revistes infantils com ara Camacuc o contra el setmanari El Temps». I citen, també en aquest sentit, la censura de publicacions com ara la historiogràfica Sàpiens, la infantil Cavall Fort, la musical Enderrock o la sociolingüística Llengua Nacional.
Des del partit també lamenten que el Consell «es desentenga» de les xifres que mostren una reculada en l’ús del valencià en tots els àmbits i espais socials, així com de les «vulneracions que pateix diàriament la ciutadania en adreçar-se en valencià a les administracions públiques». Aquest «atemptat» als drets de la població, diuen, «no ocorre només a les conselleries, ajuntaments, diputacions, ministeris o mancomunitats, sinó també –i encara més– quan es tracta amb empreses privades o amb cossos de seguretat de l’Estat».

ERPV també cita l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que ha expressat les seues crítiques al Consell a causa de les propostes lingüístiques, «impensables per a qualsevol llengua normativa i oficial d’un Estat».
Resposta
Davant de tot això, des del partit celebren la constitució de la plataforma cívica -Nos, que integra una trentena d’entitats per a defensar la llengua davant «els atacs de la dreta espanyolista que encarna el tàndem ranci PP-Vox». ERPV diu que donarà suport «a qualsevol iniciativa en defensa dels drets dels valencianoparlants que plante cara a les polítiques de supremacisme lingüístic del govern de Mazón».

