Els 13 diputats d’ERC votaran en contra del decret anticrisi del govern espanyol que es convalida al Congrés dels Diputats, segons fonts dels republicans. La decisió –que se suma al «no» de Junts i CUP- plasma el trencament de relacions entre els republicans i és un «primer avís» al govern espanyol fruit del «Catalangate». Amb tot, el «no» d’ERC no implica necessàriament que la cambra baixa no convalide el decret, perquè el govern espanyol ha sumat a última hora el «sí» per «responsabilitat» de Bildu, amb qui els republicans tenen un acord de cooperació parlamentària. El vot de Bildu assegura 175 suports al decret, que afegits a l’abstenció de CC fan el mínim necessari. El decret es votarà prop de les 13 h amb Pedro Sánchez, a la cambra.
En un comunicat, ERC apunta que ha decidit el seu «no» després que el govern espanyol «no s’haja mogut» per «assumir responsabilitats després del cas d’espionatge il·legal que afecta a més de 60 persones del moviment independentista».
Segons els republicans, el seu «és un vot a la defensa de la ciutadania i la democràcia» i un «primer avís al govern espanyol» que «ha d’assumir responsabilitats i garantir tota la transparència en el cas Pegasus, un nou cas de repressió política».
En aquest sentit, els republicans han insistit que la ministra de Defensa, Margarita Robles, «ha de dimitir», però han reiterat que no renuncien al procés de diàleg. «Els republicans abanderen la negociació per resoldre el conflicte polític», apunten, i «exigim al govern espanyol les mínimes garanties per a la negociació».
Els republicans van decidir el sentit del seu vot aquest dimecres al vespre en una reunió telemàtica de la permanent. La manca de reaccions pel «Catalangate» per part del govern espanyol ha portat finalment a un no que castiga el govern espanyol, però no impedeix que s’aprove el decret per la decisió de Bildu, que salva el text encara que ERC i el PP voten en contra. Aquesta situació dibuixa una vegada més una aritmètica al límit, semblant a la que es va veure durant la votació de la reforma laboral, que es va aprovar per un sol vot de diferència gràcies al suposat error del diputat del PP Alberto Casero.
Els socialistes disposen del suport de 175 diputats. Són els seus 120 diputats, els 33 de Podem, 6 del PNB, 5 de Bildu, 4 del PDeCAT, 2 de Més País, i el de Compromís (1), Nueva Canaria (1), Teruel Existe (1), PRC (1), a més de la diputada escindida de Podem María Pita. En total sumen 175 escons, un per sota la majoria absoluta, però suficients gràcies a l’abstenció de Coalición Canaria.
D’aquesta manera els suports al decret superaran els «no» dels 13 diputats d’ERC, els 9 diputats de Cs, els 52 de Vox, els 4 de Junts, els 2 de la CUP i els exdiputats de Na+ Sayas i Adanero. Falta per aclarir el vot del PP (88), Foro Asturias (1), BNG (1) i el diputat escindit de Cs Cambronero. Si tots voten «no» sumen 173 vots, dos per sota dels «sí».
Per aconseguir suports, el govern espanyol va intensificar aquest dimecres els contactes i es va obrir a tramitar el decret com a projecte de llei, de manera que les formacions hi podran introduir esmenes.
L’escenari límit ha forçat que el president espanyol, Pedro Sánchez, haja posposat el viatge que tenia previst per aquest dijous i divendres a Polònia i Moldàvia. Segons fonts de Moncloa, Sánchez serà present a l’hemicicle durant la votació, que en el pitjor dels casos –com va passar a la reforma laboral- es pot decidir per molt pocs vots.
La ministra de Defensa justifica l’espionatge
Tot plegat després que aquest dimecres la ministra de Defensa encenguera encara més el malestar de les formacions independentistes durant la sessió de control al govern espanyol, quan -a pregunta de la CUP- ha acabat justificant l’espionatge del CNI als líders independentistes.
La ministra va assegurar durant la sessió de control del Congrés que a les formacions independentistes els va molt bé aparéixer com a «víctimes», i ha preguntat «què ha de fer un Estat quan algú vulnera la Constitució, declara la independència, talla les vies públiques o està tenint relacions amb dirigents polítics d’un país que està envaint Ucraïna?»
ERC, Junts, la CUP i també Podem han demanat ràpidament la dimissió de la ministra, que també és la màxima responsable del CNI. Al punt de mira també la directora dels serveis secrets espanyols, Paz Esteban, malgrat que va prendre possessió del càrrec el 10 de febrer del 2020 –quan l’operatiu Pegasus ja feia anys que funcionava- en relleu de Félix Sanz Roldán.
Paral·lelament, la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, ha convocat per aquest dijous un ple per designar els membres de la comissió de secrets oficials. La rebaixa dels suports necessaris permetrà que hi tinguen representació tots els grups, també Bildu, malgrat el veto del PP. Amb tot, la mesura sembla insuficient als partits independentistes, perquè la comissió té caràcter secret i els diputats tenen prohibit explicar el que s’hi coneix.
