L’economista Patricia Blanquer Alcaraz (Alcoi, 1973) va accedir al Congrés l’any 2012 substituint la dimitida Leire Pajín. Des d’aleshores ha anat revalidant l’acta com a diputada, i previsiblement ho tornarà a fer aquest 23 de juliol, atès que serà la número 2 de la llista del PSOE per Alacant.
-Va accedir al Congrés l’any 2012 i des d’aquell moment s’hi ha mantingut. Què l’empenta a continuar treballant com a diputada?
-Primer, he d’agrair el suport dels companys i companyes i de la ciutadania que m’ha permès representar la província d’Alacant. Afronte les eleccions amb l’orgull i el convenciment que hem fet molta feina, i molt bona, al llarg d’aquests anys i en moments molt complicats. El PSOE, al Govern, ha fet un gran treball. Ha sigut garantia de protecció per a moltíssima gent, famílies, treballadors i empreses davant l’adversitat. I també ha sigut clau per afrontar la transformació d’aquest país davant dels grans reptes com ara la lluita contra el canvi climàtic, la digitalització, la connectivitat i, sobretot, per a millorar la convivència del nostre país, lluitar contra les desigualtats que desgraciadament existeixen i cohesionar socialment i territorial aquesta societat. Els nivells de convivència són hui millors que en el passat, estem creixent, estem generant ocupació i de major qualitat, i tot això gràcies a haver fet els deures superant una crisi i recuperant l’economia superant totes les previsions.
-Però el 28 de maig l’esquerra es va veure castigada. Per què pensa que va ocórrer?
-El PSOE va obtindre un bon resultat per la bona tasca que ha fet, però és cert que l’esquerra en el seu conjunt no va obtindre un bon resultat com per mantindre la majoria suficient i continuar governant. En primer lloc, molta gent no va anar a votar, i cal animar que la gent hi vaja el 23 de juliol i manifestar, majoritàriament, quin és el model de país que volem. Està clar que qui ha guanyat les eleccions autonòmiques ací té un model que nega la violència de gènere. Estem convençuts que aquest model tampoc no el vol la majoria de la ciutadania. Cada vegada és més difícil distingir entre PP i Vox: són la mateixa cosa. I per això no han tingut problema a l’hora de pactar. No crec que la ciutadania haja votat el PP perquè facen aquests tipus d’acords. Per això és important que la gent s’expresse el 23 de juliol i diga quin model de país vol. Si volem anar cap avant, enfortint i millorant els drets de la societat, o volem anar cap enrere. Estem veient que alguns dels nous governants són negacionistes, estan en contra del canvi climàtic, de les vacunes, de la llibertat d’expressió, han censurat obres de teatre… La gent ha de decidir, i per això demanem que la gent participe.
-Esperava el resultat del 28 de maig?
-El resultat no l’esperava ningú i ha servit perquè el PP demostre la poca credibilitat que té, en el sentit que és capaç de pactar amb qui faça falta no per un projecte de país, sinó senzillament per col·locar-se al govern. És el que ha demostrat aquests dies pactant amb Vox. Quan pactes, allò més important és què pactes, i al PP li té igual què pactar amb tal de governar. Però evidentment que el resultat del 28-M no em va agradar. Els resultats no han reflectit l’esforç que ha fet l’administració i el govern de Ximo Puig aquests anys per estar al costat de la gent.
-Valorava positivament la tasca de Ximo Puig, i el cert és que de cara al 23 de juliol hi ha hagut un desacord molt clar entre la direcció valenciana i la direcció provincial del partit, exercida per Alejandro Soler, a l’hora d’elaborar les llistes del PSOE a la demarcació d’Alacant…
-Som un partit molt transparent. En qualsevol formació sembla que l’elaboració de les llistes no la qüestiona ningú, però sempre hi ha discrepàncies. Aquesta qüestió respon a la vida interna d’un partit, i en l’executiva federal, el que es va acordar després de les distintes aportacions dels diferents òrgans, van ser les llistes que finalment es van presentar. Al cap i a la fi, això també passa en les autonòmiques i en les locals, quan les llistes es van acordar escoltant els diferents òrgans.
-Però pensa que la inclusió d’Ángel Franco com a candidat al Senat dona bona imatge al seu partit?
-El PSOE és un partit amb 140 anys d’història i amb gent que fa molta faena, gent que és més coneguda, gent que no ho és tant… però cadascun dels nostres militants aporten molt, aporten part del seu temps a treballar pels demés. I crec que tots, absolutament tots, coneguts i anònims, treballen pel compromís de construir una societat millor. Intentar demonitzar una persona o una altra no té sentit: al PSOE hi ha un conjunt de persones que fa avançar la societat. El que ens importa és el projecte, i estic convençuda que ens presentem a les eleccions amb el millor projecte de país. I que ens hem d’esforçar per convèncer la gent sobre què és el que volem fer. Nosaltres presentem equips. Per a nosaltres totes les persones són vàlides. I les persones no estan en qüestió: allò important és el projecte.
-Una de les qüestions que més han afectat el seu partit en la passada legislatura ha sigut l’escassa inversió territorial, quan el PSOE ha coincidit tant a la presidència de la Generalitat com a la del Govern espanyol. Els empresaris han protestat molt contra aquesta situació. Quins arguments té per a respondre a aquestes protestes?
-Qualsevol valoració que fem l’hem de fer tenint en compte el punt de partida. A la província d’Alacant hi ha tres aspectes fonamentals que a mi m’agradaria destacar. En primer lloc, quan Ximo Puig, primer, i després Pedro Sánchez, van començar a governar, estàvem en una situació en què no hi havia estudis ni projectes. No hi havia absolutament res, i això fa molt complicat que hi haja una agenda territorial valenciana que s’execute en poc de temps. No només són necessaris els recursos i els pressupostos, sinó també la planificació. Per exemple, un dels aspectes més importants per a vertebrar la Comunitat Valenciana és el Corredor Mediterrani. A banda que la inversió en termes generals va caure estrepitosament arreu d’Espanya en un moment determinat, sobre el Corredor Mediterrani no hi havia estudis fets, i a data de hui hem passat de tindre fets el 60% dels estudis a tindre’n el 100%. Un 40% estava en obres, i ara hi ha projectat més del 80%. I és possible que a finals de 2023 ja tiguem el 50% de les obres del Corredor Mediterrani. Per tant, allò important no és que en un moment determinat hi haja més o menys diners en un pressupost, sinó que hi haja una agenda territorial clara d’infraestructures. Enguany el territori que s’ha emportat més inversió és la província de València, però això afecta indirectament la província d’Alacant: si no s’executen les obres de València no es poden executar les d’Alacant. Per tant, hi ha una planificació. I moltes vegades es fa una anàlisi territorialitzada en què es posa el focus en un punt, encara que realment allò que importa no és eixe punt, sinó l’agenda territorial com a tal. Tot i que ens agradarien més inversions, rapidesa i eficàcia en les inversions, i tot i que això ho hem de reivindicar sí o sí, el cert és que hui hi ha més infraestructures que amb el Govern de Mariano Rajoy. El més important és que hi haja la inversió necessària per poder executar-la. Si es posen molts diners i no es poden executar, no té cap sentit.
És també important destacar la liberalització de l’AP-7 a la província d’Alacant, que ha suposat una gran reducció de costos, especialment per a la gent que viu a la costa. I estic convençuda que si en lloc de governar nosaltres ho haguera fet el PP mai no l’haurien liberalitzat. I també són importants les noves inversions que estem executant a la província, com ara la Plataforma Intel·ligent de Destinacions Turístiques; o els projectes que s’estan desenvolupant a la província d’Alacant amb fons europeus, que en són més de 4.500; o els Plans de Sostenibilitat Turística en Destinació, que s’estan desenvolupant en molts municipis. Hi ha altres infraestructures que s’estan desenvolupant, com ara la variant de Benissa (Marina Alta), o d’altres que estan projectats en pressupostos. Clar que volem més, però cal coordinació entre les administracions autonòmica i municipals per a establir clarament una agenda valenciana compartida i amb calendarització. Els pressupostos sempre depenen de la conjuntura, però aquests últims anys s’ha invertit com mai a la Comunitat Valenciana i a la província d’Alacant, i sobretot cal també destacar les mesures que s’han fet per protegir la gent, i ací parlem dels ICO, dels ERTO, de les mesures que s’han aplicat per fer front a la covid o a l’apujada de preus derivada de la guerra d’Ucraïna, que han aconseguit que la inflació a Espanya estiga per sota del 2% i que siguem un dels països que ho hem aconseguit. Així mateix, també cal tindre en compte tots els beneficiaris que hi ha a la província d’Alacant, com ara els pensionistes que s’han beneficiat de l’actualització de les pensions d’acord a l’IPC.
En definitiva, tenim un bon full de presentació de cara a la ciutadania, perquè els hem ajudat en els moments més complicats, hem estat amb la gent, i això s’ha d’explicar enmig de tant de soroll. En altres crisis això no ha passat: recordem que en la crisi financera el PP va apujar els impostos, l’IVA, i va fer una taxa de reposició zero que va fer que cada vegada hi haguera menys personal públic a l’administració. I per això ens hem trobat la situació sanitària que ens hem trobat, per la qual cosa aquests anys hem hagut de reconstruir. Però jo, del que més orgullosa em sent, és de com Pedro Sánchez i el seu Govern han sigut reconeguts a Europa. A Europa ens reconeixen com un dels països pioners a l’hora de fer front a la pandèmia, com un dels països que més avança en energia renovable, en reindustrialització i en una economia estratègica que ens permeta, en moments de dificultats, tindre una garantia d’administrar productes bàsics per a la gent.
-Vostè ja està uns quants anys en política representant la demarcació d’Alacant. Per què considera que en aquest territori sempre es tendeix a votar més la dreta i no l’esquerra? És una inèrcia constant.
-Crec que, afortunadament, durant la democràcia s’han aconseguit uns determinats nivells de benestar, i hi ha un determinat espectre de votants que és conservador. Tot i que al 2019 el PSOE va ser l’opció més votada…
-… Parlava de la suma entre partits, sobretot.
-Si parlem de la suma observem que hi ha gent que, més que conservadora, és antisistema i està en contra de l’statu quo. Aquest percentatge es mou cap als dos costats, i hi ha gent que s’ha identificat amb Podem i que ara ho pot fer amb Vox o viceversa. El que vull dir és que hi ha un sector de gent que sempre se situa a la contra.
-Però no té la sensació que, a la demarcació d’Alacant, el PSOE sempre parteix amb desavantatge a l’hora d’expressar el seu missatge i de convèncer els votants?
-La sensació que tinc és la dificultat manifesta per poder arribar a tot el món, per poder trobar els mecanismes i transmetre a la gent el que estem fent. Busquem fórmules de comunicar a la gent, perquè moltes vegades es desconeix quina tasca fem els diputats. Moltes vegades tenim la sensació que té igual qui governe, perquè al final les coses ixen. I no és de veres. No ho és perquè hi ha clarament dos models, i jo hi he viscut els dos. Al 2011, la primera mesura que va prendre Mariano Rajoy quan va entrar a governar va ser excloure de la Seguretat Social els cuidadors no professionals. De tantes mesures que n’hi havia per prendre, aquesta era la necessària? Després va fer una amnistia fiscal i va apujar els impostos al mateix temps. I va aplicar l’impost al sòl que nosaltres vam llevar, va frenar l’avanç en energia renovable quan érem líders, i va generar tot una sèrie de conflictes a nivell internacional amb els fons d’inversió que havien invertit a Espanya. Pel que fa a les pensions, va fer una reforma unilateral i va imposar un factor de sostenibilitat que al final no es va aplicar i que limitava el creixement de les pensions al 0,25%. Ells no creuen en un sistema públic de pensions, i ho han demostrat. Repeteixen que no hi ha futur per al sistema públic de pensions, i nosaltres hem demostrat que sí. I estem fent una sèrie de reformes que garanteixen que augmente la vidriola de les pensions per cobrir les jubilacions dels que vindran.
Per això és tan important el 23 de juliol. Ells han votat en contra de la reforma laboral, de l’increment de les pensions, de l’abaixada d’impostos per a pal·liar els efectes de la crisi, de l’increment del Salari Mínim Interprofessional… Això s’ha d’explicar a la gent. Un de cada dos autònoms ha sigut ajudat, un de cada cinc treballadors també, si comparem les empreses espanyoles que han sobreviscut amb el que ha passat en altres països… Només cal mirar una mica el món per constatar que la situació d’Espanya és molt millor que en altres països. Jo puc entendre que una família haja vist reduït el seu poder adquisitiu en aquesta situació, però podria haver sigut molt pitjor sense les mesures que s’han aplicat. Pensem en un pensionista: si s’haguera mantingut la inèrcia del PP de 2012 en aquests moments no podrien viure, però ara s’ha incrementat la seua pensió. Si comparem models veiem que són molt diferents. I per tant, què votarà la gent? Estic segura que el 23 de juliol la gent votarà la força política que l’ha ajudat en els moments difícils, i que sap que farà tot el possible per estar al costat de la gent si venen moments més difícils.
