La pretesa «nova política» espanyola ha tingut moltes cares durant aquesta última dècada, que han aterrat a través de les seues delegacions al País Valencià. Desgraciadament, bona part dels seus representants han acabat sent una caricatura d’ells mateixos. El cas més flagrant és el de Ciutadans, que venia a trencar el bipartidisme per acabar convertint-se en una crossa imprescindible del PP, per a desaparèixer totalment del mapa electoral. El mateix es pot dir de Vox, que tot i representar la política més vella i més nociva de totes, es ven al gran públic com una formació nova, disruptiva i sense hipoteques que, en canvi, almenys al País Valencià no sembla tindre un altre propòsit que el d’exercir com a salvavides del president Mazón, sent un PP d’extrema dreta i res més.
A l’esquerra vam descobrir Podem, que inexplicablement va acabar reiterant les velles dinàmiques de l’esquerra espanyola més tradicional, entestada a lliurar batalles internes que acaben per desestabilitzar qualsevol formació política i les condemnen a un futur incert. I ara, ací al País Valencià, en un lloc no massa identificable del tauler polític, estem coneixent Ens Uneix, una formació sorgida a la Vall d’Albaida al caliu de l’empenta carismàtica de l’alcalde d’Ontinyent, Jorge Rodríguez, que va formar part del PSPV i va acabar sent víctima de les lluites internes que ell mateix no va poder guanyar al si d’aquest partit.
Ens Uneix, ja lluny dels socialistes, ha intentat aparentar que és capaç d’erigir-se com un partit lliure i sense tuteles. Fins que ha hagut d’empassar-se allò que moralment no s’havia d’empassar. Abans, Ens Uneix va entregar la Diputació de València al PP –per a governar amb el suport extern de Vox– mentre ara està denunciant la detestable Llei de «llibertat educativa» . Ens Uneix ha sigut capaç de fer creure a molta gent que la política municipalista va més enllà de les esquerres i de les dretes i que el seu camí és molt distint dels que fins ara han seguit els representants locals de la política tradicional, sempre dependents de dinàmiques partidistes que no fan sinó perjudicar la política de quilòmetre zero.
Però ara Ens Uneix s’ha retratat a ell mateix a la Diputació de València impedint que la institució provincial demane la dimissió del president Mazón, tal com ha proposat Compromís. Amb una abstenció que no només és vergonyant, sinó inexplicable en un partit que s’autoproclama municipalista i que diu fugir de les dinàmiques partidistes que condicionen la política local i d’estar al costat de la gent dels pobles on té representació.
La pregunta que s’ha de fer Ens Uneix és si als pobles que ells diuen voler representar –més enllà de la Vall d’Albaida, ja que el partit està teixint aliances a tot arreu i espera que el 2027 siga el seu gran any– volen que el president Mazón continue o no al càrrec. I la resposta és molt evident: la dona el mateix Mazón evitant xafar aquests pobles afectats per la DANA i amb veïns morts, perquè sap que serà escridassat degut a la seua pèssima gestió el 29 d’octubre i els dies posteriors. I no per la falsa campanya de desinformació que ell mateix ha denunciat.
Si Ens Uneix és un partit municipalista, com no vota a favor de demanar la dimissió del president Mazón, responsable polític principal de les negligències del dia 29 d’octubre de 2024 amb 224 víctimes mortals? La resposta és senzilla: perquè li deu al PP la participació en el govern de la Diputació de València amb una única diputada que fa de vicepresidenta. És això la nova política? És això el municipalisme? Les respostes a aquestes preguntes són tan evidents que no paga la pena ni contestar-les.
