«Podem Militància» és el nom d’una de les dues candidatures alternatives que aspiren a liderar Podem al País Valencià. Amb el procés de primàries encetat, que acabarà el dia 1 de febrer, entrevistem Agustí Pérez, referent de Podem a Alzira (Ribera Alta) i cap de llista d’aquesta candidatura, que tindrà davant, sobretot, la proposta oficialista encapçalada per María Teresa Pérez, que compta amb el suport de l’aparell estatal del partit.
-Encapçala una candidatura per a dirigir Podem al País Valencià. Per què ha decidit fer aquest pas?
-Jo vaig estar en les llistes municipals de Podem a la ciutat d’Alzira el 2019 i el 2023. Atesos els resultats que vam traure a la Comunitat Valenciana i en general en tot el país el 28 de maig, vaig quedar una mica desencantat. Em va fer la impressió que estàvem patint, a nivell municipal i autonòmic, problemes i rèmores pel poc encert a l’hora de fer política i de transmetre missatges a uns nivells que estaven més amunt i que no controlàvem: el nivell estatal. A partir d’ací sorgeix la necessitat de fer una reflexió, una anàlisi de la situació, però no arribava. A la trobada que es va fer a Gandia ho va demanar amb molta vehemència, però no hi havia manera. El que ens va dir Ione Belarra (secretària general de Podem) quan li vam entregar un document per a demanar-li que convocara ja l’Assemblea Ciutadana era que «lo haremos cuando estemos preparados». Això volia dir quan estigueren preparats ells, clar. I és el que ha passat. Això, d’alguna manera, irrita molt, perquè veus que el partit no està on hauria d’estar, des del meu punt de vista. El partit ha retrocedit moltíssim a la Comunitat Valenciana i a nivell municipal, i sembla que cal donar un colp de timó que reconduïsca la situació. Perquè un grup important de persones pensem que el partit és necessari no per a nosaltres, sinó per a la societat a la qual hem de servir. Té sentit, per tant, presentar una candidatura sota aquests principis. M’han demanat encapçalar-la i jo hi he accedit.
-S’hi presenten dues candidatures alternatives i una d’oficialista. Per què les dues candidatures alternatives no han sigut capaces de pactar?
-Ja se sap que en aquestes situacions es comença parlant d’idees i s’acaba parlant de persones i de llistes. Malauradament, quan s’arriba a eixe punt, afloren qüestions que no són massa confessables. Aquest ha sigut, bàsicament, l’entrebanc: les persones que van portar la negociació van posar unes condicions de participació tan inacceptables que no eren de rebut. I a més, en un moment determinat, ens van dir que volien anar a soles i van deixar de costat les negociacions. No volien anar amb nosaltres. Nosaltres tenim idees i gent per presentar-nos, per això ho farem. Si ens haguérem retirat la situació haguera sigut millor per a proporcionar una alternativa? Potser sí, però tot el món té dret a presentar-se i a fer coses per Podem. I hem decidit que allò correcte és tirar avant.
-Quines perspectives tenen de cara a les primàries?
-Seria molt arriscat per la meua part dir que tenim molt bones perspectives. És evident que hi ha qui compta amb tots els mitjans oficials. Si hi ha exministres i mitjans donant-se suport explícit, això genera caliu i reforça la candidatura oficial de manera no massa correcta. A banda d’això, el fet de decidir quan es convoca un procés com aquest també dona un cert avantatge, perquè qui convoca té mesos per a organitzar-se, fer contactes i la capacitat de convocar a conveniència. Anem en contra del corrent, tal com passa sempre amb les candidatures alternatives, i no tenim més remei que adaptar-nos a la situació.
-Des de la seua candidatura, amb què relacionen el mal resultat de Podem i d’Esquerra Unida –compartien candidatura– en les últimes eleccions valencianes?
-En primer lloc, ens sap prou mal que Podem vulga ser tutelat des de Madrid. El País Valencià és una entitat territorial que hauria de tindre una sobirania. I atès el tarannà federal del partit hauríem de tindre capacitat de decisió a tots els nivells. En el seu moment, en les passades eleccions del 23 de juliol, a Podem el va laminar Compromís, que va arribar a un acord amb Sumar i van deixar Podem fora. Però és que plou sobre mullat: les polítiques que s’han estat defensant a l’Estat espanyol per part de Podem han afectat el partit al País Valencià de manera substancial, de tal forma que allò que podia ser positiu no s’ha pogut capitalitzar i en canvi el soroll, allò negatiu, ens ha perjudicat. La campanya del 23 de juliol va girar al voltant d’ETA i de la llei del només sí és sí, acusant el partit de coses que tenen a veure amb la política estatal però que no tenen res a veure amb un ajuntament o amb la gestió que s’ha fet a la Generalitat. Però tot això ens ha afectat. Per tant, com a conclusió de tota aquella campanya, cal també admetre que hi ha hagut caboteria, manca de voluntat per a rectificar, això ens ha passat factura a tots els nivells: primer al 28-M i després el 23-J. Després, decisions com la de passar al Grup Mixt… Tot això afecta a nivell territorial, i no se’ns ha consultat. Això ha evidenciat que necessitem capacitat per a distanciar-nos de segons quines decisions.
-Per últim, li agradria que Podem tinguera més relació amb Sumar o amb Compromís?
-No sé per què hem renunciat a la idea que Podem pot ser un protagonista per la defensa del País Valencià en tots els sentits. Això ho hem deixat en mans de Compromís i companyia. No sé per què s’ha fet això. No sé per què no estem més a prop de partits que podrien ser més afins a nosaltres per una qüestió de sintonia territorial. Si no ho estem és perquè estem tutelats. Per això som una candidatura desobedient. I sí, hem d’explorar vies de confluència amb partits que estan en l’àmbit territorial del País Valencià i en l’àmbit cognitiu polític de les esquerres. Em sembla perfecte fer-ho, i crec que no fer-ho és una errada.
-Hi ha alguna cosa més que vulga dir que no li haja preguntat?
-No. Bé, que lluitarem de valent per ajudar el partit, no per generar-li problemes. La política de terra cremada no ajuda ningú, però tancar els ulls i dir que no passa res tampoc és útil. Cal fer alguna cosa més del que s’ha fet des del 28-M. El partit no està en el seu millor moment. Hi ha lideratges que cal repensar i possiblement substituir. Podem, des del primer moment, ha plantejat que els càrrecs no han de perpetuar-se més de dues legislatures. Ara sembla que les coses són d’una altra manera i molts no ho veiem correcte.
