La compareixença del president Mazón després d’haver assistit a la conferència de presidents autonòmics convocada pel president Pedro Sánchez podria deixar portes obertes a l’esperança si no fórem conscients que el president valencià, com el president espanyol, són dos grans oportunistes en el terreny de la política institucional.
El president Mazón només sembla tindre un objectiu quan protesta per l’infrafinançament valencià, i és el de desgastar el PSOE. I el president espanyol només sembla tindre un objectiu quan parla de resoldre el finançament, que és el d’oferir solucions que persegueixen la seua gran voluntat: la de perpetuar-se en el poder. A banda de l’infrafinançament, el que paguem els valencians i rebem cada any de l’Estat espanyol, cap d’ells ni parla ni pretén solucionar el problema de l’espoli fiscal històric, ni de retornar les infrainversions pendents des dels últims quaranta anys, que serien solucions directes per revertir la catàstrofe la de DANA del 29 d’octubre passat. Recordem la proposta de concert econòmic Responsable que va fe en el seu dia el senador Enric Morera en nom de Compromís.
Anem per parts. Pedro Sánchez porta en Moncloa des de l’any 2018 i tot pas endavant que ha fet a nivell territorial –fonamentalment les enteses que ha teixit amb els partits bascos i catalans– corresponen a una necessitat d’acumular majories en un Congrés més dividit que mai. Sánchez, de fet, ha arribat a dir una cosa i fer la contrària en diverses ocasions quan la seua voluntat de conservar la cadira ho ha fet necessari. Cal pensar que la seua solució a l’infrafinançament deriva també d’aquesta necessitat.
No tant perquè Sánchez depenga políticament del beneplàcit de Mazón, que no és el cas, com del fet que la seua supervivència està lligada al suport dels partits catalans i la de Salvador Illa al d’Esquerra Republicana. Això ha forçat els socialistes a afrontar el debat de l’infrafinançament en termes que mai no haurien volgut afrontar: amb un sistema «singular» per a Catalunya que la resta de comunitats autònomes hauran d’acceptar a canvi que les seues situacions milloren. El trencaclosques és molt difícil de fer encaixar, però Sánchez diu estar disposat a fer-ho.
Anem ara a la part de Mazón. De cara als interessos dels valencians tant fa si Sánchez actua per convicció o per instint de supervivència. El cert és que el futur finançament català, que encara no s’ha concretat, pot obrir la porta a renovar i a millorar el sistema de finançament valencià. Així ho van detectar els empresaris valencians, poc sospitosos de ser separatistes o catalanistes, i així ho hauria de detectar el president Mazón. Però el president Mazón no es preocupa per aprofitar una oportunitat que pot millorar –i molt– el benestar dels valencians, sinó que aprofita aquesta situació enrevessada exclusivament per a desgastar Sánchez.
Aleshores, què pintem els valencians en tot això? La direcció actual del PSPV és totalment servicial al Govern espanyol i mentrestant el president Mazón i el PP valencià només pensen en empentar Feijóo cap a la Moncloa. No hi ha cap actuació en clau valenciana. El president de la Generalitat Valenciana diu desconfiar dels anuncis de Sánchez, i fa bé de fer-ho i també d’expressar-ho. Però si aquesta desconfiança no serveix per a pressionar i per a exigir a Sánchez un sistema de finançament adequat i just, sinó únicament per atacar-lo, els valencians no veurem la llum al final del túnel.
Perquè de fet, quan el PP torne a la Moncloa –i això tornarà a passar prompte o tard–, quin discurs tindrà el PP valencià –si és que continua al Palau de la Generalitat– per acabar amb l’infrafinançament? Ni el PP ni el PSOE han fet mai d’aquest problema una batalla real que vaja més enllà de desgastar els adversaris. I el president Mazón demostra ser l’enèsim destorb en la llista de mandataris valencians que no miren pel país, sinó pel seu partit. Per més que fingisca preocupació i indignació, els fets parlen per si mateixos.
