Les eleccions europees que se celebren hui tenen una lectura clara de política estatal al conjunt de l’Estat espanyol. També al País Valencià, on no sembla que l’agenda política pròpia vaja a marcar l’esdevenir del resultat. El PSOE i, sobretot, el PP, han plantejat aquests comicis com un examen sobre l’estat de salut dels projectes dels dos partits dominants de la política espanyola. Mentre Alberto Núñez Feijóo destaca que aquestes eleccions podrien deslegitimar el partit que governa a l’Estat espanyol, des del PSOE esperen conservar la majoria progressista que els va permetre continuar a la Moncloa després de les eleccions espanyoles de l’any passat.

Però, què ocorrerà al País Valencià? Les enquestes s’han fet a escala estatal i la majoria apunten a una victòria del PP. Els últims estudis, en canvi, auguren un triomf per la mínima després que el partit de Feijóo aspirara a una golejada que servira per pressionar Pedro Sánchez i imposar unes eleccions anticipades. Al País Valencià també es votarà, majoritàriament, seguint aquesta lògica.

Falta un mes i mig perquè es complisca l’aniversari de les últimes eleccions estatals, les darreres que es van celebrar al País Valencià abans de les europees de hui. El 2019 es van celebrar les últimes europees. Concretament el 26 de maig, coincidint amb les municipals. Un mes abans, el 28 d’abril, es van celebrar les eleccions espanyoles d’aquell 2019, coincidint amb les valencianes. Els resultats dels comicis espanyols i europeus al País Valencià evidenciaven la lectura en clau estatal que es va fer d’aquestes curses electorals per part dels votants. Per exemple, això es comprova en els resultats que va tindre Compromís: 193.000 vots a les europees i 172.000 a les espanyoles, quan a les eleccions valencianes i a les municipals n’havia tingut 439.000 i 336.000 respectivament. A la repetició electoral espanyola, celebrada el 10 de novembre del 2019, Compromís va traure 176.000 vots.

Tenint en compte la relació que hi va haver entre les eleccions espanyoles i les europees del 2019 i del País Valencià, quin seria el resultat de les eleccions de hui en aquest territori tenint present el que s’hi va produir el 23 de juliol de l’any passat?

2019

Al 2019 es van celebrar dues eleccions generals. Les primeres es van fer el 28 d’abril, la data més pròxima a les europees, atès que les següents es van celebrar el 10 de novembre. Els resultats de l’abril van ser similars als de les europees del maig. Al País Valencià el PSOE va obtindre 743.880 i 762.208 vots respectivament, mentre que el PP en va aconseguir 297.669 i 522.998. Ciutadans, encara en un bon moment, en va obtindre 481.589 i 330.001, mentre que la coalició entre Podem i Esquerra Unida també funcionava de manera acceptable, i va aconseguir 381.085 vots a les espanyoles d’abril i 223.988 a les europees de maig. Compromís, com s’ha dit, es va veure perjudicat en ambdós comicis disputats en clau estatal: 172.751 vots a l’abril i 193.419 al maig. En clau estatal Vox va superar Compromís al País Valencià amb 321.085 vots a l’abril, però no al maig, quan va sumar 167.222 vots.

Jordi Sebastià, candidat de Compromís a les europees del 2019 amb Compromís per Europa, no va aconseguir ser reelegit

A la repetició electoral de les espanyoles, al novembre, el panorama va canviar especialment per a Vox i per a Ciutadans. Els primers es van beneficiar del desastre dels segons, i van aconseguir 461.134 vots. Ciutadans va quedar-se amb  196.265 i va arrapar els últims diputats que representarien el partit taronja al Congrés. El PSOE va perdre 43.000 vots i es va quedar amb 700.159 al País Valencià, mentre que el PP en va guanyar 60.000 i en va obtindre 584.415. Compromís va registrar un resultat quasi idèntic, només 4.000 vots més que a l’abril, i Podem-Esquerra Unida va pedre 40.000 paperetes, quedant-se a tocar dels 340.000 vots al País Valencià.

2024

Tenint en compte aquestes relacions entre els resultats de les eleccions europees del 26 de maig del 2019 i de les eleccions espanyoles del 10 de novembre del mateix any, quins serien els resultats de les europees al País Valencià tenint com a referència les eleccions del 23 de juliol de l’any passat al territori?

Teresa Ribera, candidata del PSOE al Parlament Europeu / Europa Press

El PSOE, partit que ostenta la presidència del Govern espanyol, passaria a tindre 920.058 vots en aquestes eleccions europees al País Valencià, quasi 140.000 més que al 2019, quan Pedro Sánchez experimentava el seu màxim moment de popularitat.

El PP, amb la mateixa comparativa, es quedaria amb 100.000 vots menys que el seu principal adversari, amb 821.897 paperetes, tot i que experimentaria una pujada de 300.000 vots respecte a les europees de fa cinc anys que procediria, en bona part, dels votants que van optar per Ciutadans en aquell moment.

Dolors Montserrat, candidata del PP al Parlament Europeu

Ciutadans, de fet va traure 330.000 vots en aquelles europees al País Valencià, bona part dels quals podrien optar ara pel PP, tal com ja va passar a les eleccions valencianes de l’any passat. El resultat de la suma entre els votants del PP a les europees del 2019 i els de Cs va ser de 852.999 vots. Cs no es va presentar a les eleccions del 23 de juliol i, per tant, no es pot fer cap especulació sobre el resultat que trauria en aquestes europees seguint aquest mètode.

D’altra banda Vox, cridada a ser la tercera força a l’Estat espanyol, es quedaria només amb 147.180 vots, un resultat que seria un fracàs per als ultres ateses les seues expectatives en aquestes eleccions, en què es preveu que absorbisquen votants del PP.

Més difícil és fer el càlcul del que trauria la candidatura de Compromís Sumar. Enguany aquests partits es presenten conjuntament també amb la incorporació d’Esquerra Unida. Si sumem el que van traure per separat aquests espais als comicis espanyols del 10 de novembre del 2019 i als europeus del maig del mateix any i fem la comparativa amb les estatals del 23 de juliol –quan s’hi van presentar conjuntament–, el resultat seria que aquesta candidatura al País Valencià trauria enguany 323.158 vots. Tot i que aquest resultat és més fictici encara si es té en compte que Podem fa una gran aposta en aquestes europees amb la candidatura d’Irene Montero.

El candidat Vicent Marzà durant la campanya actual a les eleccions al Parlament Europeu

Comparteix

Icona de pantalla completa